Teresa Guàrdia (Biosca, ??- Biosca, 1806) fou llevadora. Coneguda com “la Baquiol” es considerada l'última dona acusada de bruixeria i assassinada a Catalunya ja en els inicis de l'època contemporània. Va ser executada per linxament.
Biografia Teresa Guàrdia va viure entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX en el poble de Biosca, a la Vall del Llobregós, a la comarca de la Segarra, Lleida.
Llevadora, coneguda amb el sobrenom de "la Baquiol", va ser assassinada per bruixa el 1806. Es tracta de l’última dona acusada de bruixeria que va acabar a la foguera a Catalunya. El crim el van perpetrar un grup de veïns que van voler fer justícia pel seu compte i la van cremar després d’acusar-la de la mort del primogènit d’una casa notable de la població. En una de les ocasions en què la Baquiol captava pels carrers, perquè era una dona pobra, li hauria demanat almoina a membres de la família de la Casa Fornet, i ella, en considerar-la insuficient, va maleir-los. El destí va voler que al cap d'uns dies el primogènit Fornet emmalaltís. i fins i tot acabés morint. Aquest fet marcaria el seu final tràgic. Un grup de persones la van lligar a un arbre a prop del Mas Aubagueta, on fou apallissada. La Teresa va aconseguir escapar i refugiar-se a casa del rector del poble, mossèn Antoni Gautelles, que l'hauria guarit. Però, en tornar cap a casa seva, la Teresa fou assaltada per un grup d'homes i portada al peu de la Creu a prop de la Font de Baix, on la van llançar a una foguera que tenien preparada. Dues vegades es va poder deslligar, en cremar-se les lligadures, però la van tornar a agafar i finalment, al tercer intent, la cremaren viva fins a esdevenir cendres.
No queda clar si el rector Gatuelles va intentar impulsar un procés acusatori contra els autors, però a les portes de la Guerra de la Independència, no va prosperar i va quedar guardat en un calaix, o bé si les autoritats no es van preocupar de donar part dels fets i els criminals van quedar directament impunes.
El 1814 es va fer un intent de reprendre el judici, però per un altercat entre l'alcalde i el rector, el cas va quedar en un segon pla i es va acabar oblidant.
Reconeixement i memòria Per a la Teresa, el fet de ser una dona gran, sola i de caràcter rondinaire, va ser un factor que va contribuir que la gent d'aquella època la considerés una bruixa. Però no va ser l'únic. Tampoc hi va ajudar gaire que la resposta que donava quan demanava ajuda de porta en porta i no obtenia el que esperava fos: “vos asseguro que me la pagareu”. Una altra circumstància que possiblement hi va influir, va ser que es dediqués a ajudar en els parts, una tasca tradicionalment femenina, exercida entre dones, perquè en aquell temps, els homes se'n quedaven al marge, fins que la medicina considerada “oficial” –dominada per ells– va acabar apropiant-se del procés de donar a llum i el va situar sota el seu control i supervisió.
Per recuperar la memòria i denunciar la injustícia contra Teresa Guàrdia, el veïnat de Biosca organitza periòdicament una jornada cultural en homenatge a la Baquiol per recordar una dona humil i maltractada, alhora que recuperen la manera com era i es vivia a la població al segle XIX. Aquesta reivindicació de la Baquiol es fa també amb la intenció de valorar la dona en una època en què no estava gens considerada.
Referències
Bibliografia
Categoria:Llevadores catalanes Categoria:Acusades de bruixeria a Catalunya Categoria:Persones del Solsonès Categoria:Morts al Solsonès