Julie Manet (París, 14 de novembre de 1878 - íd., 14 de juliol de 1966) va ser una pintora, model d'art, col·leccionista i mecenes francesa.
Biografia Va ser l'única filla de la pintora Berthe Morisot i el seu marit, Eugène Manet, germà del pintor Édouard Manet. Òrfena des dels setze anys, va viure amb les seves cosines Jeannie i Paule Gobillard, a casa seva, i sota la tutela establerta per la seva mare de Stéphane Mallarmé. Es va casar al 1900 amb Ernest Rouart, artista i fill del pintor Henri Rouart. La cerimònia, que va tenir lloc a Passy, va ser per a un doble casament en la qual Jeannie Gobillard, cosina de Julie, també es va casar amb Paul Valéry. Va tenir tres fills: Julien (1901), Clément (1906) i Denis (1908).
Pintora, col·leccionista, mecenes miniatura|278x278px|Le Château du Mesnil, atribuït a Julie Manet, c. 1910 Ella mateixa també va explorar el seu univers artístic particular en la pintura, una activitat que deixà en casar-se. Són obres seves Pont en un paisatge (1898), Noia jove amb un gos (1898), Pont sobre un riu, o Dona llegint a la finestra (c. 1896), El Castell de Mesnil, (c.1910).
Com a col·leccionista i mecenes de les arts, va cedir la col·lecció heretada de Berthe Morisot al Museu Marmotan Manet, i va gastar una considerable fortuna recuperant obra pictòrica a les subhastes, que després donà al Museu del Louvre, per exemple, de Nicolas Poussin, Gauguin, Daumier, Corot o Manet.
Es va dedicar a defensar i obtenir reconeixement per a les obres dels impressionistes. Durant la dècada del 1930, ella i el seu marit, ajudats per la seva estreta relació amb Paul Jamot, conservador honorari del Louvre, va promocionar les obres impressionistes celebrant els centenaris dels pintors respectius per mitjà d'exposicions monogràfiques, com per exemple la de Manet el 1932 al Musée de l'Orangerie, amb motiu del seu centenari, o la de Degas al 1937.
Però sobretot es va esmerçar a divulgar i obtenir reconeixement per a l'art de la seva mare, Berthe Morisot. Segons Marianne Mathieu, directora científica del Museu Marmottan Monet, «Berthe Morisot només va poder entrar a la història de la pintura gràcies a la intervenció i l'altruisme de Julie». Així, per exemple, promogué la primera gran retrospectiva de Berthe Morisot el 1941, al Museu de l'Orangerie, amb motiu del centenari del seu naixement. I, al 1961, Julie Manet va aconseguir publicar el primer catàleg raonat de les obres de Berthe Morisot, que havia començat durant la Gran Guerra. El seu fill, Denis Rouart, historiador de l'art i conservador del Museu de Belles Arts de Nancy, en va escriure el prefaci.
Va morir el 1966 al número 40 del carrer de Villejust (actual carrer de Paul-Valéry), a l'edifici que la seva mare havia fet construir, que ella va heretar i on també va viure Paul Valéry. Està enterrada a París, al cementiri de Passy.
El diari El seu diari, publicat amb el títol Julie Manet. Journal (1893-1899), proporciona informació detallada sobre la vida de pintors francesos, entre els quals Renoir, Degas, Monet i Sisley, així com sobre el cas Dreyfus i la visita d'Estat del tsar Nicolás II el 1896.
Model Al llarg de la seva joventut Julie Manet va modelar sovint per a la seva mare i altres artistes impressionistesː
Reconeixement i memòria Al 2021 el Museu Marmottan Monet de París li va dedicar una exposicióː «Julie Manet, la mémoire impressionniste», comissariada per Marianne Mathieu.
Al 2025 l'exposició «Julie Manet et ses cousines: la liberté de créer au féminin», a Deauville, dirigida per la historiadora de l'art Dominique d'Arnoult, ha recordat, basant-se en el diari, els anys durant els quals Julie Manet va viure amb les seves cosines.
Referències
Categoria:Pintors francesos de l'Impressionisme Categoria:Col·leccionistes d'art Categoria:Mecenes francesos Categoria:Escriptors parisencs Categoria:Morts a París Categoria:Pintors parisencs Categoria:Pintors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Pintors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1878