José Gervasio Artigas (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 19 de juny de 1764 - † Paraguai, 23 de setembre de 1850) va ser un militar, estadista i màxim pròcer uruguaià.Microsoft Encarta - José Gervasio Artigas Biografías y Vidas. José Gervasio Artigas arteHistoria - José Gervasio Artigas Va rebre els títols de "Cap dels Orientals" i de "Protector dels Pobles Lliures". Va ser un dels més importants estadistes de la Revolució del Riu de la Plata, motiu pel quale és honrat també a l'Argentina per la seva contribució a la independència i l'organització federal del país.- José Gervasio Artigas: heroi de la revolució americana - sobre el llibre de Nicolás Shunway on Artigas és el creador d'un corrent polític argentí
Va tenir una actuació destacada en les lluites independentistes i en el predomini de les idees republicanes i democràtiques sobre les monàrquiques. Va lluitar successivament contra l'Imperi Espanyol, els unitaris instal·lats a la ciutat de Buenos Aires i Montevideo i el Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve. Va conduir els actuals territoris de l'Uruguai, Santa Fe, Entre Ríos, Corrientes i Misiones cap a la independència respecte a Espanya.
De manera directa, les seves lluites es van orientar a la conformació de les Províncies Unides del Riu de la Plata organitzades estrictament sobre els principis del federalisme i la república, defensant la integració del que avui és l'Uruguai com a Província Oriental, amb referència al fet que el territori s'ubica a la banda oriental del Riu Uruguai. Aquesta és la raó per la qual els uruguaians es denominen a si mateixos, habitualment, amb el gentilici d'«orientals».
La seva fèrria defensa de l'autonomia federal de les províncies va contribuir de manera indirecta a la constitució de la República Oriental de l'Uruguai com a estat independent el 1828, quan ell es trobava ja en el seu llarg exili al Paraguai, país on va morir.
Biografia Del naixement fins als 46 anys miniatura|Artigas va passar les primeres dècades de la seva vida treballant primer en les seves estances a la campanya oriental i després com a militar en el cos de Blandengues, en estret contacte amb els gautxos i indígenes. Fill de Martín José Artigas i Francisca Antonia Arnal Rodríguez, segons la partida que llueix al foli 209 del Llibre Primer de Baptismes de la Catedral de Montevideo, el seu avi, Juan Antonio Artigas Ordovas (oriünd de la localitat aragonesa de Puebla de Albortón), havia estat un dels primers pobladors de la ciutat. Formava part d'una de les famílies més acabalades de Montevideo. El seu pare era propietari de camps i va ser el primer Capità de Milícies, ocupant el càrrec d'Oficial Reial. En virtut d'això, va rebre en la seva infantesa la millor educació que en l'època es podia donar a la seva ciutat; la qual consistia en l'ensenyament primari, impartit pels Pares Franciscans del Convent de San Bernardino.
Als dotze anys es va traslladar al camp i es va dedicar a les tasques rurals, en terres pertanyents a la seva família. Observant els habitants del lloc -entre ells, els gautxos- es va fer àgil en el maneig de les armes i del cavall.
També es va relacionar amb els aborígens charrúas de manera intensa. Segons diversos investigadors -entre els quals es destaca Carlos Maggi, que exposa aquesta afirmació al seu llibre El Caciquillo- durant el període que va des de la seva adolescència fins al seu ingrés al cos de Blandengues, període en el qual no apareixen referències a José Artigas en els registres de l'època, va viure amb els charrúas, arribant a tenir dona i fill dins d'aquesta nació. La seva vida es va desenvolupar al "nord llunyà", zona ubicada al nord del Riu Negro i al sud de la zona sota domini portuguès, a les Missions Orientals i Río Grande de San Pedro. Es va dedicar, com molts dels que poblaven aquesta zona en disputa, a tasques que vorejaven la legalitat, com el contraban i el furt de bestiar, en el marc de la lluita contra els ocupants portuguesos de les Missions Orientals.
Als trenta-tres anys, el 1797, emparant-se en una amnistia per a qui no tingués delictes de sang, va ingressar com a soldat ras al cos de Blandengues de Montevideo, acabat de crear, una milícia especialment autoritzada pel rei al Virregnat del Riu de la Plata, que tenia com a finalitat la de protegir les fronteres. En aquesta funció, Artigas va participar del control dels avenços portuguesos a la frontera nord i en la lluita contra el contraban i el pillatge.
Poc abans de finalitzar el , Artigas es va trobar a la frontera amb el Brasil, amb un home d'ètnia africana nascut a Montevideo, que havia estat capturat pels portuguesos i reduït a l'esclavitud. Va decidir llavors comprar-lo per donar-li la llibertat. Des de llavors Joaquín Lenzina, més conegut com "el negre Ansina", acompanyaria Artigas durant la resta de la seva vida, convertint-se en el seu millor amic, el seu camarada d'armes i el seu cronista.Don Joaquín Lenzina, «Ansina» (1760-1860), Biografía, Chasque A Ansina corresponen aquests versos sobre els anys al cos de Blandengues:
Encara que a Maldonado hi ha la caserna general,el blandengue sempre va per tota la terra Oriental.Artigas ensenya a no encendre el fogóque deixe senyal de la seva posició...Segueix, de nit i de dia, les empremtes criminalsbuscant amb porfídia homes i animals.El blandengue restaurador del orden, Joaquín Lenzina (Ansina), Chasque
El 1806, davant de la primera de les Invasions Angleses i l'ocupació de Buenos Aires per l'exèrcit britànic, va col·laborar amb Juan Martín de Pueyrredón i va arribar a organitzar per si mateix una força de 300 soldats que no van arribar a entrar en combat.
El coneixement adquirit va fer que exercís la tasca amb èxit, sent ascendit primer a capità de milícies, posició assolida abans pel seu pare i pel seu avi, i després ajudant major.
1810: esclata el procés de la Independència Hispanoamericana miniatura|esquerra|Estàtua del General Artigas a Santiago de Xile. El 1808 Napoleó va aprofitar les disputes pel tron entre el rei espanyol Carles IV i el seu fill, el futur Ferran VII d'Espanya, per intervenir a l'Imperi Espanyol i imposar les anomenades «Abdicacions de Baiona», per les quals ambdós renunciaven successivament al tron d'Espanya en favor de José Bonaparte; després d'això Ferran va quedar captiu. Però la intervenció francesa va desencadenar un aixecament popular conegut com a Guerra de la Independència Espanyola (1808-1814), que va portar incertesa sobre quina era l'autoritat efectiva que governava Espanya.
Davant de l'absència d'una autoritat certa a Espanya i el captiveri de Ferran VII, els pobles hispanoamericans, sota la direcció dels criolls, van començar una sèrie d'insurreccions desconeixent les autoritats colonials. La primera insurrecció es va produir el 25 de maig de 1809 a la ciutat de Chuquisaca, al Virregnat del Riu de la Plata, seguida d'aixecaments a tot el continent per formar juntes d'autogovern, que donaren origen a la Guerra d'Independència Hispanoamericana.
El 25 de maig de 1810 el poble de Buenos Aires va deposar el virrei Baltasar Hidalgo de Cisneros, cap del Virregnat del Riu de la Plata, i va elegir una junta per reemplaçar-lo, donant així inici a la Revolució de Maig.
Immediatament, el poder espanyol va instal·lar la seva seu a Montevideo, important port competidor del de Buenos Aires, i va reclamar al Consell de Regència espanyol la tramesa d'un nou virrei, tropes i armes per reprimir l'aixecament.
Aquell mateix any, Artigas, que estava aleshores en les tropes virreinals, va ser enviat a Entre Ríos com a comandant d'un contingent militar colonial en un intent de recuperar per a Espanya els cinc pobles d'aquesta província, però va resultar derrotat pels cabdills locals.
El gener de 1811 va arribar a Montevideo el nou virrei, Francisco Javier de Elío. Davant del desconeixement de la seva autoritat per la junta de Buenos Aires, va declarar la guerra el 13 de gener.
L'ala radicalitzada de la revolució de Buenos Aires havia posat els seus ulls en Artigas. Mariano Moreno, secretari de la Primera Junta, escrivia ja l'agost de 1810, en el seu Pla Revolucionari d'Operacions, el següent:
El capità Artigas va desertar del Cos de Blandengues a Colonia del Sacramento i es va traslladar a Buenos Aires per oferir els seus serveis militars al govern revolucionari, que li va donar el grau de tinent coronel, 150 homes i 200 pesos per iniciar l'aixecament de la Banda Oriental contra el poder espanyol. Els pobles de l'Amèrica espanyola lluitaven per la seva llibertat i Artigas volia defensar aquestes idees a la Banda Oriental. A començaments d'abril va tornar a la seva pàtria amb uns 180 homes; l'11 d'abril va emetre la Proclama de Mercedes, va assumir el comandament de la revolució a la Banda Oriental i el 18 de maig va derrotar els espanyols en la Batalla de Las Piedras. Després va iniciar el setge de Montevideo i va ser aclamat com a Primer Cap dels Orientals.
El 1812 va aconseguir convocar al Congrés Nacional a Maroñas, allà va proclamar la Província Oriental amb un govern federal com a model a seguir per les altres Províncies Unides del Riu de la Plata.
L'èxode oriental Com a conseqüència de l'armistici firmat amb el virrei Elío per la Junta de Buenos Aires, les tropes enviades a la Banda Oriental han d'abandonar l'esmentat territori, aixecant el lloc de Montevideo, sent Artigas nomenat "Teniente Governador, Justícia Major i Capità del Departament de Yapeyú" llavors a la província de Misiones, actual Argentina. Artigas, disgustat per l'armistici i davant de l'evacuació de les tropes, compleix amb el seu nou càrrec traslladant-se al territori missioner, per la qual cosa decideix passar amb els seus seguidors a la vora occidental del riu Uruguai, fet conegut com l'"èxode oriental". Creua el riu Uruguai amb mil carretes i unes 16.000 persones amb els seus ramats i pertinences, en la primera setmana de gener de 1812, instal·lant el seu campament a prop del rierol Ayuí Grande, pocs quilòmetres al nord de l'actual ciutat de Concordia, a l'actual província argentina d'Entre Ríos i aleshores pertanyent a la província de Misiones.Referència sobre l'èxode del Poble Oriental
Origen del federalisme: les instruccions per a l'Assemblea de l'Any XIII miniatura|Bandera d'Artigas. Al campament d'Artigas van ser elegits els diputats orientals que s'havien de presentar a l'Assemblea Nacional General Constituent a Buenos Aires (Assemblea de l'Any XIII). Artigas va donar instruccionsInstruccions de l'any XIII als seus diputats, que van ser dictades el 13 d'abril de 1813 i reclamaven bàsicament el següent: declaració de la Independència, llibertat civil i religiosa, organització política federativa, estats autònoms i que Buenos Aires no fos la seu del govern central.
Els diplomes dels diputats orientals van ser rebutjats per l'Assemblea, usant com a argument legal la nul·litat de la seva elecció perquè s'havia fet en un campament militar i a més perquè Artigas els havia donat instruccions malgrat que l'Assemblea s'havia declarat sobirana.
Artigas declarat "traïdor a la Pàtria" pel director suprem Posadas Després del retir del General Artigas del setge de Montevideo, l'unitari Director Suprem de les Províncies Unides del Riu de la Plata, Gervasio Antonio Posadas, va firmar un decret l'11 de febrer de 1814, declarant Artigas "traïdor a la Pàtria".
La Lliga Federal
miniatura|Les Províncies Unides l'any 1815. en color va brodar les províncies que formaven part de la Lliga dels Pobles Lliures, i en celeste les que obeïen al Directori. Cordoba i Salta tenien un alt grau d'autonomia. miniatura|23px|Símbol vexil·lològic de bandera Bandera històrica, no oficial actualmentBandera dissenyada per Artigas per a la Lliga Federal, el 1815. El 1814 va organitzar la "Lliga dels Pobles Lliures", de la qual es va declarar "Protector". L'any següent va alliberar Montevideo del control dels "unitaris" aliats dels de Buenos Aires.