El Congrés dels Soviets de Totes les Rússies () va ser el màxim òrgan de govern de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) entre 1917 i 1922 i, dins de la Unió Soviètica, entre 1922 i 1936. La Constitució russa de 1918 donava el mandat al Congrés de reunir-se almenys dues vegades l'any. La Constitució soviètica de 1924 va reduir aquest mínim a una vegada a l'any.
Història Primer Congrés El Primer Congrés dels Soviets de Totes les Rússies de Diputats dels Obrers i Soldats (del 3 de juny al 7 de juliol de 1917) va ser convocat per la Conferència Panrusa dels Soviets. Va estar dominat pels partits pro-governamentals (socialistes revolucionaris, menxevics, etc.) i va confirmar la supremacia del Govern provisional rus. Els socialistes moderats, en efecte, representaven cinc sisens de tots els delegats, mentre que els d'extrema esquerra amb prou feines comptaven amb uns cent vint representants. Si entre els primers abundaven els representants de soldats (sovint membres de la intel·lectualitat partidaris de la defensa) i pagesos, entre els segons ho feien els representants obrers de les ciutats, símptoma de la divisió del país entre el radicalisme de les ciutats i la major moderació del camp. El bloc defensista revolucionari va dominar el congrés des del començament. Dels vuit-cents vint-i-dos delegats amb dret a vot, els menxevics i els socialrevolucionaris comptaven amb cinc-cents setanta-un. La direcció del bloc va recaure en la direcció defensista menxevic, que va rebre en general el suport dels delegats menxevics de les províncies i dels socialrevolucionaris. Va ser el primer fòrum triat per una part substancial de la població del període interrevolucionari i va durar tres setmanes. Va reunir mil noranta delegats de quatre-centes organitzacions que comptaven amb uns vint milions de membres.
La relació entre els soviets i el Govern es va debatre durant cinc dies i van participar en la discussió al voltant de seixanta oradors. Bolxevics i menxevics internacionalistes van condemnar la coalició. Els representants de l'esquerra radical van defensar la fi de la coalició i la formació d'un nou Consell de Ministres socialista, donant suport a la seva reivindicació en el triomf electoral en les recents votacions municipals, que havien atorgat la victòria als menxevics en els barris més acomodats de la capital i als bolxevics en els suburbis obrers. La majoria moderada, no obstant això, va menysprear la proposta i l'oferiment de Lenin d'acceptar la responsabilitat de governar. Els partidaris de la coalició van obtenir una àmplia victòria en la votació del 8 al 21 de juny, amb 543 vots favorables enfront de 126 contraris i abstencions. La moció aprovada, no obstant això, limitava la confiança atorgada pel congrés als ministres socialistes i al programa governamental, no a la resta de ministres del Govern.
El principal assumpte (a banda de la relació amb el Govern) que es va tractar en el congrés va ser l'estat de l'exèrcit. Pressionats pels Aliats, el Govern i l'Estat Major preparaven una ofensiva militar, per a la qual desitjaven el beneplàcit dels soviets.
A més, els delegats van donar suport a l'acció del ministre de Justícia P. N. Perevérzev contra els anarquistes que havien pres la datxa de l'antic i odiat ministre tsarista Piotr Durnovó, i van condemnar l'ocupació d'una impremta per un altre grup anarquista.
Durant el congrés es va dur a terme la gran manifestació del 18 de juny, convocada pels dirigents moderats del soviet, que va evidenciar la creixent influència dels radicals entre la població de la capital i el rebuig creixent d'una part considerable part dels treballadors a la coalició de Govern. El suport als moderats, no obstant això, va ser major en altres ciutats, on també es van celebrar manifestacions.
El congrés va crear un organisme permanent per a representar l'autoritat soviètica entre congressos, el Comitè Executiu Central Panrús (VTsIK), que va comptar amb 104 membres menxevics i 100 socialrevolucionaris, d'un total de 257.
Dissolució El Congrés va cessar d'existir després del XVII Congrés dels Soviets de Totes les Rússies, celebrat al gener de 1937, en finalitzar la reforma constitucional de 1936-1937, amb l'aprovació de la Constitució de la Unió Soviètica de 1936 i la Constitució de la RSFS de Rússia de 1937, i en reemplaçar-se l'elecció indirecta dels soviets per l'elecció directa del Soviet Suprem de la RSFS de Rússia com a òrgan màxim.
Referències
Bibliografia Deutscher, Isaac (1966). Trotsky, el profeta armado, 1879-1921. México D.F.: Ediciones Era, traducción de José Luis González.
Galili, Ziva (1989). The Menshevik Leaders in the Russian Revolution: Social Realities and Political Strategies (en inglés). Princeton University Press. p. 470. ISBN 9780691055671.
Categoria:Articles que contenen text en rus Categoria:Segle XX a Rússia Categoria:Història de la Unió Soviètica