miniatura|343x343px|Cartell en un Punt Vermell divulgatiu (Barcelona, 2025) L'educació menstrual és un «enfocament pedagògic, metodològic i participatiu integral que busca generar reflexió i consciència sobre les experiències menstruals, l'ovulació, la ciclicitat, el climateri i la salut sexual i (no)reproductiva des de la menarquia fins a la menopausa, mitjançant coneixements, valors, habilitats i actituds que impacten en tota la població. Integra dimensions biològiques, psicològiques, socials, polítiques i mediambientals».
El seu propòsit principal, com tota acció educativa, és afavorir processos de transformació, ja sigui mitjançant l'adquisició de nous coneixements, ja sigui mitjançant l'establiment de noves actituds i creences per a erradicar la pobresa menstrual. L'educació menstrual proposa reconèixer i viure els processos fisiològics de nenes, dones i persones menstruants com a fets naturals i dignes, i promou la reapropiació del cos, el coneixement integral sobre com funciona el cicle ovàric i menstrual, i el compliment dels drets humans vinculats a la salut i gestió menstrual en tots els àmbits de la vida de qui menstrua.
La informació sobre l'arribada de la primera menstruació (menarquia) es transmet habitualment en l'àmbit familiar, especialment a través de les mares. No obstant això, l'evidència indica que aquesta informació pot ser parcial o limitada, la qual cosa afavoreix en alguns contextos la persistència de creences errònies i pràctiques basades en mites culturals.
L'educació menstrual s'ha consolidat com un enfocament pedagògic que incorpora la perspectiva de gènere, dels drets humans i de la sostenibilitat ambiental.
L'educació menstrual no pot reduir-se a un enfocament biològic, ja que abasta dimensions socials, culturals, històriques, simbòliques, religioses, territorials, ètniques, mediambientals i contextuals. Des d'una mirada àmplia, crítica i interseccional, cerca dignificar les experiències i sabers vinculats a menstruar, contemplant totes les persones que menstruen independentment de la seva identitat de gènere, origen, edat, context, entre altres determinants, i alineant-se amb els principis de la justícia menstrual. Així mateix, l'educació menstrual interpel·la a tota la societat i s'articula amb lleis, normatives i programes d'organismes internacionals i estatals que, en diàleg amb activistes i organitzacions socials, han impulsat el reconeixement progressiu dels drets menstruals.
L'educació menstrual contribueix a dignificar les experiències menstruals i cerca erradicar estigmes, mites i tabús inferiorizants associats a la menstruació, entesos com a formes de violència simbòlica, cultural i institucional i discriminació de gènere.
Unicef defineix l'educació menstrual com l'adquisició de coneixements vinculats no sols a la gestió del sagnat menstrual, sinó també a la salut integral, el benestar, la igualtat de gènere, l'apoderament i els drets de nenes, adolescents, dones i persones que menstruen. En aquest marc, l'educació menstrual ha de comprendre's com un eix transversal per a la promoció de la salut, especialment rellevant si es considera que les inequitats menstruals s'associen amb efectes en la salut física, emocional i mental, tal com evidencia un estudi de revisió elaborat per investigadores de l'IDIAPJGol [Fundació Institut Universitari per a la recerca a l'atenció primària de Salut Jordi Gol] en col·laboració amb la RICAPPS [Xarxa de Recerca en Cronicitat, Atenció Primària i Prevenció i Promoció de la Salut].
Es reconeix com una estratègia educativa transversal i forma part de l'educació sexual integral (ESI) [UNESCO, 2018; ONU Dones, 2020]. L'educació menstrual, en la primera meitat del segle XXI, es fonamenta en una praxi feminista i transformadora que qüestiona els discursos hegemònics que han representat la menstruació com una cosa impura o patològica.
Continguts i àmbits de l'educació menstrual L'educació menstrual inclou el reconeixement de senyals corporals al llarg del cicle, entre les quals els canvis en el flux cervical, la consistència i l'elasticitat del qual varien en relació amb l'ovulació. També contempla l'observació d'altres indicadors fisiològics, com la temperatura basal corporal, utilitzats en mètodes de coneixement de la fertilitat com el mètode sintotèrmic. Així mateix, incorpora el coneixement de l'anatomia dels òrgans sexuals pèlvics, tant interns com externs, i la cura de la salut del sòl pèlvic, estructura que sosté òrgans com l'úter, la bufeta i l'intestí. miniatura|381x381px|«La menstruació no hauria de ser tabú». Lima, març de 2024 Un dels seus objectius és distingir entre les molèsties menstruals habituals i el dolor incapacitant. Encara que la dismenorrea és freqüent, el dolor intens que interfereix amb les activitats quotidianes pot estar associat a patologies subjacents. El coneixement del cicle ovàric i menstrual contribueix a la identificació primerenca de malalties sovint infradiagnosticadas, com l'endometriosi i la adenomiosi, caracteritzades per dolor pèlvic intens i alteracions del sagnat menstrual. El seu diagnòstic i tractament corresponen a professionals de la salut.
Aquest camp comprèn també la informació sobre els diferents productes de gestió menstrual disponibles, entre les quals compreses, tampons, copes menstruals i roba interior absorbent, àmpliament recollits en guies de salut pública i organismes internacionals.
Educació menstrual a l'Estat espanyol En el context espanyol, el concepte d'educació menstrual va començar a difondre's públicament a partir de les primeres dècades del segle XXI, gràcies a la labor de professionals de la psicologia, la salut i l'educació feminista. Entre les pioneres destaca Anna Salvia Ribera, psicòloga especialitzada en salut sexual i menstrual, que ha denunciat l'absència històrica d'una educació menstrual significativa en la vida de les dones: «Les dones de la nostra cultura no hem rebut educació menstrual. (...) Tan sols hem rebut instruccions sobre com utilitzar bolquers menstruals, però seguim sense entendre res del que vivim durant els aproximadament 35 anys que dura l'etapa fèrtil». Així, es planteja la necessitat de superar la visió higienista i fragmentària del cicle ovàric i menstrual i es pot apostar per una educació integral que permeti comprendre la dimensió física, emocional i social de l'experiència menstrual.
Deficiències i solucions Quan l'educació menstrual presenta deficiències això afecta negativament l'experiència de nenes, dones i persones menstruants durant el cicle ovàric i menstrual. Diversos estudis especialitzats assenyalen que la manca d'informació adequada i accessible contribueix a la persistència de percepcions negatives sobre la menstruació, amb possibles repercussions en el benestar físic i emocional. Així mateix, indiquen que l'educació menstrual vigent és insuficient i fragmentada, i que en molts casos se centra exclusivament en aspectes higiènics, sense abordar les dimensions psicològiques, socials, culturals i de salut integral com a qüestió de salut pública i drets humans.
Persistència de l'estigma menstrual Moltes persones, menstruants o no, perceben la menstruació com una cosa negativa, i només unes quantes la perceben com una cosa normal, segons indiquen estudis recents duts a terme en els àmbits acadèmics i institucionals.
L'experiència de la menarquia (primera menstruació) és especialment rellevant: moltes dones la descriuen com a vinculada a la sexualització i a noves expectatives socials, cosa que genera inseguretat i vulnerabilitat. La informació pràctica rebuda al voltant de la menarquia —que acompanya el primer sagnat amb claredat i diàleg— s'associa a una sensació més gran de normalitat i comoditat per parlar, entre altres qüestions, del maneig de la higiene menstrual i dels productes de la gestió menstrual. La comunicació i el llenguatge compartit amb homes en entorns personals s'assenyalen com un indicador clau d‟acceptació social de la menstruació. El 79% dels enquestats va afirmar que la menstruació pràcticament no apareix en sèries o pel·lícules, i el 73% va indicar el mateix en relació als llibres, cosa que suggereix una forta invisibilitat mediàtica de la menstruació i el cicle menstrual. Les representacions publicitàries que mostren la menstruació amb líquids blaus, purpurina o dones sempre radiants són percebudes com a poc realistes per les participants i contribueixen al manteniment de l'estigma. Les creences negatives sobre la menstruació poden servir per deslegitimar les dones en àmbits quotidians (per exemple, devaluant-ne les emocions o arguments) i en dificulten la visibilitat en els espais educatius, sanitaris i públics.
Reconeixement legal de l'educació menstrual a l'Estat espanyol La Llei Orgànica 1/2023, del 28 de febrer, que modifica la Llei Orgànica 2/2010, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, constitueix un avenç normatiu significatiu en el reconeixement de l'educació menstrual a l'Estat espanyol. Per primera vegada, la legislació incorpora de manera explícita l'educació menstrual dins el marc de l'educació sexual i reproductiva, tant a l'educació formal com a l'educació no formal, establint directrius sobre el seu contingut, destinataris i agents formadors.
Educació no formal
Els articles 5, 5 bis, 10 ter, 10 quater, 10 quinquies i 25 de la Llei reconeixen el dret de totes les persones a accedir a programes públics d'educació sexual i reproductiva, cosa que inclou l'educació menstrual.
Així, aquests programes deuen:
oferir campanyes i accions informatives accessibles a tota la població desenvolupar campanyes de conscienciació i difusió en centres sanitaris garantir l'accessibilitat a la informació de qualitat sobre educació menstrual i productes de gestió menstrual
combatre els estereotips que històricament han contribuït a l'estigma menstrual.
Aquestes accions estan dirigides a persones adultes i a persones en diferents etapes de la vida, amb especial atenció al climateri i la menopausa. La llei disposa que les propostes s'han d'adaptar a les condicions, necessitats i interessos diversos de la població, promovent la difusió de continguts a mitjans de comunicació, publicitat, internet, xarxes socials i empreses tecnològiques.
Educació formal
L'educació menstrual també s'incorpora a l'àmbit educatiu reglat a través dels articles 5, 9, 10 i 10 ter.
La llei estableix que l'educació menstrual ha d'abordar de manera integral la salut durant la menstruació, prestant una atenció especial a l'eliminació de mites, prejudicis i estereotips de gènere que generen estigma menstrual.
Es preveu la realització d'activitats formatives complementàries a totes les etapes de l'educació obligatòria —Primària i Secundària—, així com a Formació Professional, i fins i tot formació específica per a mares, pares, tutors i professorat.
La llei especifica igualment que la docència haurà de ser impartida per personal amb formació adequada, conforme al que determini la Llei Educativa vigent, garantint així un tractament rigorós i respectuós dels continguts.
Formació de professionals
L'article 10 sexies amplia aquest marc a l'àmbit universitari, establint la incorporació de continguts de qualitat, adaptats i suficients sobre salut i drets sexuals i reproductius a les titulacions de ciències jurídiques, ciències de l'educació i ciències socials.
D'aquesta manera, es busca formar professionals capacitats per abordar l'educació menstrual (educadores i educadors menstruals) des de perspectives jurídiques, educatives i socials, consolidant la seva presència en la formació superior i en les polítiques públiques de salut i educació.«Menstruación y derechos humanos: avances legislativos en Europa». Informe regional. ONU Mujeres (2023)
Enfocament integral i transformador