Els Gegants de Castellolí són una parella de gegants del municipi de Castellolí (Anoia). De nom Ramon Tardà i Maria Déus, representen dos personatges reals del poble a finals del segle XVIII. Van ser construïts el 2014 pels veïns del poble, encapçalats per Alexis Andreu, castellolinenc d'adopció, que en arribar al poble i veure que no tenien gegants, va engrescar uns quants vilatans a dur a terme el projecte. Són portats per la colla gegantera de Castellolí "La Fal·lera". Els padrins dels gegants van ser la colla gegantera de Santa Caterina d'Igualada.
La història d'amor entre el Ramon Tardà i la Maria Déus va ser recollida al llibre "Les Set Sivelles", escrit per Gaspar Tardà, germà d'en Ramon. La llegenda explica que en Ramon, pagès de la masia de Cal Tardà, es va enamorar d'una vídua de mala reputació amb fills, la Maria Déus, a qui havien matat el marit. Ella tenia fama d'estranya i era coneguda com "la Bruixa", sobrenom que ha perdurat fins a l'actualitat. La família, que desaprovava rotundament aquesta relació, va prohibir a en Ramon continuar amb la Maria. Però ell, que estava decidit a casar-s'hi, va tallar la relació amb ells. A Castellolí, en un context dominat pel caciquisme i la religió, aquesta parella d'enamorats no podia casar-se perquè el rector hi estava en contra. Tanmateix, la pressió social i la xerrameca els feia la vida impossible, pel que van marxar a viure fora del poble. Es van establir a Vic, on es van casar i van viure un temps feliços. Malauradament, la Maria, que era conflictiva, es va posar en embolics i van acabar fugint de la ciutat, per por a ser linxats. La parella, juntament amb els fills, va tornar a Castellolí i va demanar ajuda a la família d'en Ramon, que els van deixar fer una caseta per viure-hi a Roc Estret, un paratge deshabitat a mig camí entre Castellolí i Santa Pau de la Guàrdia, anomenada despectivament per en Gaspar com la "Casa del Soroll". En aquest indret, en Ramon va artigar bosc i va plantar unes quantes vinyes. Vivien pobres i aïllats, i sota l'hostilitat dels veïns, que els anomenaven despectivament "els Nacres", potser en referència a què ella feia feines semblants a les trementinaires.
Referències
Categoria:Castellolí Castelloli