és un psicoanalista i psiquiatre francès que estudia les relacions i els efectes entre el jovent i les tecnologies de la informació i la comunicació. També és il·lustrador i fotògraf. Ha escrit més de quaranta llibres, incloent-hi obres instructives per a pares, que s'han traduït a diversos idiomes. El seu estil d'escriptura senzill i precís va fer que els seus llibres fossin èxits de vendes.

Trajectòria D'adolescent, Tisseron va centrar la seva educació en els estudis literaris i va desenvolupar interès pel surrealisme, fet que el va portar a interessar-se per les desviacions psicològiques, les malalties mentals i la bogeria. Més endavant, va exercir la medicina en un hospital del 1978 al 1997, fundant la seva unitat mòbil de cures pal·liatives el 1990. Després d'aquest temps, va començar a ensenyar psicologia a la Universitat de París.

Tisseron va presentar la seva tesi en forma de còmic, denunciant el que considerava el «sadisme mèdic» d'aquella època. Va defensar-la a la Universitat Claude Bernard de Lió el 1975. L'obra de 48 pàgines es titula Contribution à l'introduction de la bande dessinée dans la pédagogie universitaire. Une tentative sur l'histoire de la psychiatrie, estava dedicada a la història de la psiquiatria i es va inspirar en tres fonts diferents.: Histoire de la folie à l'âge classique de Michel Foucault, les obres de Thomas Szasz i la seva pròpia recerca a la biblioteca de l'hospital de Sainte Anne de París. Un altre objectiu de la seva tesi era demostrar que les imatges formen part del simbolisme del món tant com les llengües escrites i parlades.

Recerca El 18 d'octubre de 2007 va presentar una petició per a prohibir que els infants menors de tres anys miressin la televisió. Això va comportar noves restriccions a les emissions dirigides a nadons i infants. El novembre de 2008, el Ministeri de Salut francès va ordenar que tots aquests programes mostressin un avís.

Entre el 2005 i el 2008 va desenvolupar una activitat destinada a millorar les habilitats empàtiques dels infants a l'escola bressol. La va anomenar el «joc de les tres figures», en referència als tres personatges que apareixen a la majoria de jocs i escenaris infantils: l'agressor, la víctima i el vindicador. Les «tres figures», practicades pels mateixos professors després d'una formació de tres dies, representen cinc dels sis objectius de l'escola bressol: apropiar-se del llenguatge, aprendre les normes de convivència, el llenguatge corporal, desenvolupar la imaginació i preparar-se per a escriure. Alhora, pretén reduir la violència augmentant la capacitat d'empatia.

El 2008, va desenvolupar la regla «3-6-9-12», que es refereix a: no passar temps davant de les pantalles abans dels tres anys, no jugar a videoconsoles abans dels sis anys, no connectar-se a internet acompanyat abans dels nou anys i no passar a les xarxes socials abans dels dotze. Des del 2011, la regla ha estat publicada per l'Associació Francesa de Pediatria Ambulatòria (AFPA). Segons Tisseron, va iniciar la campanya «3-6-9-12» per a generar un debat públic al voltant de les pantalles atès que, al seu entendre, els infants han d'aprendre a fer un ús adequat d'aquestes eines. Tanmateix, va afirmar que les noves tecnologies poden alimentar la intel·ligència col·lectiva. També el 2008, va fundar l'Institut pour l'Histoire et la Mémoire des Catastrophes (IHMEC). El seu objectiu és contribuir a una memòria i una cultura del risc mitjançant l'establiment d'un banc d'evidències per a donar suport a la resiliència de les generacions presents i futures. A més, el 2008 va publicar una versió actualitzada de La càmera lúcida de Roland Barthes, titulada Les mystères de la chambre claire. En aquest llibre, Tisseron va qüestionar el lloc comú de la fotografia i hi va afegir el concepte d'imatge digital.

Tisseron es va interessar per la subcultura i va utilitzar la seva passió pel dibuix per a crear diverses tires còmiques militants. El seu doctorat en medicina va ser una tira còmica que recorda la història de la psiquiatria. Continuà dibuixant per a revistes especialitzades com ara Psychologies Magazine. Va suggerir un paral·lelisme entre els diferents passos de l'escriptura i el dibuix. Explica que els primers dibuixos d'un infant es guien per l'exploració visual dels moviments i les sensacions, i no per la percepció visual. Aquestes exploracions tenen un valor físic i psicològic.

Noves tecnologies i desenvolupament infantil Al seu llibre Virtuel, mon amour, Tisseron tracta del malentès entre els adults i la següent generació. Explica que els adolescents expressen que la seva ansietat ha canviat per a incloure xats, videojocs i altres noves tecnologies, i que els pares sovint no són capaços de processar aquestes noves expressions, Ai afirma que les pantalles de casa poden aïllar perillosament els usuaris. Va treballar en un projecte anomenat «Dizaine pour apprécier les écrans» que es va inspirar en el programa Student Media Awareness to Reduce Television (1996-1997). Intentava augmentar la consciència i el control dels infants sobre el seu temps davant de les pantalles. Proposava que durant deu dies o una setmana, els infants fossin convidats a triar els seus programes de televisió i videojocs preferits i renunciar a tots els altres. Mentrestant, els pares i els educadors organitzarien i dirigirien altres activitats, incloses les que se centren en la fotografia i la construcció de mons per animar-los a desenvolupar la seva pròpia imaginació.

Els adolescents poden utilitzar internet per a explorar identitats alternatives, amagant la seva aparença amb qui interactuen. Per contra, altres persones, inclosos els depredadors, poden ocultar les seves pròpies identitats per tal d'interactuar amb aquells que no reconeixen l'engany. Les relacions a internet no es gestionen normalment segons les convencions socials tradicionals que protegeixen (i limiten les opcions) dels joves que no han desenvolupat mecanismes de defensa per a protegir-se. La naturalesa intermitent i deliberada de les interaccions digitals dona als participants un major control sobre el ritme i el moment de les seves relacions. L'absència de contacte físic limita els tipus de danys que els participants poden experimentar. Les interaccions digitals poden ampliar la gamma de persones a les quals poden arribar els joves, creant el potencial perquè aquells que no poden trobar una comunitat dins del «món real» ho facin dins del món en línia més ampli.

Tisseron extreu lliçons per a l'educació de l'èxit dels videojocs. El ritme propi, la possibilitat de repetir una lliçó o prova sense èxit, els experiments amb diverses estratègies d'aprenentatge, els sistemes de punts, els nivells i l'anonimat poden influir en el desenvolupament de l'educació en línia. Un possible efecte negatiu és que pot conduir a l'addicció. Aconsella que els pares parlin sovint amb els seus fills, fins i tot sobre les seves experiències digitals, i que estiguin al corrent de les seves activitats. Recorda que la representació de la violència també és present en els mitjans de comunicació tradicionals. Els infants poden jugar a jocs per a trobar una experiència menys estressant que la que troben al món real en lloc de jugar només per les emocions que ofereixen els jocs.

Va elaborar tres conceptes principals encunyats per Sigmund Freud i Sándor Ferenczi: projecció, introjecció i internalització. Van notar que els pacients podien projectar les seves fantasies sobre altres subjectes, introjectar objectes bons o internalitzar relacions intersubjectives. Aquesta observació va proporcionar les bases teòriques per a la psicoanàlisi. Tisseron va afirmar que tot l'estrès està mediat pels set sentits (inclosa la propiocepció) juntament amb la comunicació no verbal. Tisseron va definir la simbolització com el procés pel qual un subjecte internalitza experiències del món exterior. Per a aquest propòsit, s'utilitzen tres mitjans: habilitats sensomotores, imatges i paraules. Un segon paper en el desenvolupament de les imatges són els dibuixos infantils que solen començar amb línies que s'allunyen del cos de l'infant.

Tisseron utilitza la resiliència com a concepte psicològic, és a dir, la capacitat d'un pacient o d'una comunitat per a resistir o reconstruir-se després d'un trauma.

Referències

Categoria:Psicoanalistes francesos Categoria:Psiquiatres francesos Categoria:Persones de Valença Categoria:Alumnes de la Universitat de París X Nanterre Categoria:Científics d'Alvèrnia-Roine-Alps Categoria:Psicòlegs francesos Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Nascuts el 1948