Veronica cymbalaria és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. És una herba ruderal que viu en vores de camins i indrets rocosos, incloent parets de cases, dels països al voltant de la Mediterrània, en llocs més o menys propers al litoral, arribant fins a la península Aràbiga i l'Iran. Es bastant rara als Països Catalans on es troba sobretot a les Illes Balears.
Descripció Totes les veròniques són bastants semblants, amb les fulles oposades i les típiques flors petites, que en aquest cas són excepcionalment de color blanc, amb 2 estams i quatre pètals soldats a la base, dels quals un és més petit.
Un grup prou nombrós de veròniques dels Països Catalans són herbes anuals, que completen tot el seu cicle vital en una sola temporada. Flora Iberica ha separat aquest grup d'espècies dins de la secció Pocilla (seguint la proposta de Dumortier). Dins d'aquest grup podem fer-ne un subgrup amb aquelles on les flors surten a l'axil·la de bràctees semblants a les fulles normals, de manera que no hi ha una diferència gaire clara entre la part vegetativa de la tija i la part superior on surten les flors: Veronica hederifolia i Veronica cymbalaria (en sentit ampli) a més tenen les fulles palmades, amb 3-5 nervis principals més marcats i, normalment, més amples que llargues. Les fulles són dentades més o menys profundament però no arriben a ser palmatipartides com a Veronica triphyllos.
Veronica cymbalaria és una petita herba anual amb tiges més o menys reptants que poden superar els dos pams de llarg, molt ramificada des de la base, més o menys pubescent. Les fulles, tenen 5-9 dents, de vegades subenteres (a la subesp. trichadena). El lòbul terminal no és gaire més gran que els altres (com si que passa a V.hederifolia). A més, les peces del calze tenen els sèpals el·líptics, i romanen més o menys separats després de la florida (no formen una piràmide).
Hàbitat i distribució És una espècie que viu en ambients ruderals, camps, vores de camins fissures de roques i murs. La seva àrea de distribució és circummediterrània. A la península Ibèrica es força rara a excepció del sud d'Andalusia. És més o menys comuna a les illes Balears i bastant rara a Catalunya: S'han localitzat al voltant d'una dotzena de localitats al llarg de la zona litoral, des del delta de l'Ebre, al Corredor i el Pla de l'Estany i l'Empordà i amb algunes localitats excepcionals a l'interior a la zona dels Ports, Òdena (a l'Anoia) i a la serra de Boumort (al Pallars Jussà). Al País Valencià se l'ha trobat en algunes localitats de les comarques alacantines, com la Marina Alta i al parc natural de la Font Roja. També és troba al llarg de la costa mediterrània de Franca, a la Catalunya del Nord, però també a la costa atlàntica.
Taxonomia Veronica cymbalaria va ser descrita inicialment pel metge i botànic francès Pierre Bodard de La Jacopière (1758-1826), el 1798.
Segons Flora Iberica, dins de la secció Pocilla hi hauria una subsecció Cymbalariae que contindria les següents espècies:
Veronica panormitana Tineo ex Guss. Veronica trichadena Jord. & Fourr. Veronica cymbalaria Bodard Veronica sibthorpioides Debeaux ex Degen & Herv. Veronica triloba (Opiz) Opiz Veronica hederifolia L.
A la Flora dels Països Catalans, fidels a l'esperit sintètic que els caracteritza, només en descriuen dos espècies: V.hederifolia inclouria, a més, les subespècies triloba i sibthorpioides (encara que aquesta en principi no viuria als PPCC). V.cymbalaria contindria dues altres subespècies: panormitana (només a Menorca) i trichadena (només a Mallorca).
Referències
Categoria:Veronica