La Nit dels Llapis és el nom amb què es coneix una sèrie de segrestos i assassinats d'estudiants de secundària ocorreguts durant la nit del 16 de setembre de 1976 i dies posteriors, a la ciutat de La Plata, capital de la Província de Buenos Aires, a l'Argentina.
En total deu estudiants secundaris van ser segrestats i torturats per grups de tasques de la dictadura governant, dels quals sis van ser assassinats sense que es trobessin les seves restes fins ara: Claudio de Acha, María Clara Ciocchini, María Claudia Falcone, Francisco López Muntaner, Daniel A. Racero i Horacio Ungaro. ls quatre supervivents van ser Gustavo Calotti, Pablo Díaz, Patricia Miranda i Emilce Moldre.
Context Aquest succés va ser un dels més coneguts entre els actes de repressió comesos per la última dictadura cívic-militar argentina (1976-1983) ja que els desapareguts eren estudiants, en la seva majoria adolescents Les víctimes van ser estudiants menors de 18 anys, que van ser torturadues abans de ser assassinats. Tots eren militants polítics, en la seva majoria de la Unió d'Estudiants Secundaris (UES), de la ciutat de La Plata. Aquesta agrupació, al costat d'unes altres, havia reclamat en 1975 davant el Ministeri d'Obres Públiques l'atorgament del bitllet d'autobús amb descompte estudiantil.
El cas va prendre notorietat pública en 1985, després del testimoniatge de Pablo Díaz, un dels supervivents, al Judici a les Juntes. Díaz, militant de la Joventut Guevarista, l'organització juvenil del Partido Revolucionario de los Trabajadores (PRT) i el seu braç armat, l'Exèrcit Revolucionari del Poble (ERP), va afirmar que el bitllet estudiantil, que havien aconseguit els estudiants secundaris al setembre de 1975, va ser suspès a l'agost de 1976 i que la intenció d'aquesta mesura era generar protestes estudiantils i així detectar, mitjançant un treball d'intel·ligència, els qui eren els líders en cada escola i anar a buscar-los. Al respecte, va esmentar un document trobat en la Direcció de Policia de la Província de Buenos Aires, titulat La Nit dels Llapis, signat pel comissari general Alfredo Fernández, en el qual descrivia les accions a realitzar contra els estudiants, als qui es qualificava com a «integrants d'un potencial llavorer subversiu» per la militància dels joves en la UES i en la Joventut Guevarista.
Arran d'aquesta declaració, la CONADEP va establir que la policia bonaerense havia preparat un operatiu repressiu per als quals havien participat un any abans de la campanya pel bitllet estudiantil, considerada per les Forces Armades com a «subversió a les escoles» la qual era fonamental «erradicar» i va acabar popularitzant-se la hipòtesi que els segrestos n’hagin estat conseqüència directa. Nogensmenys, altres supervivents, com Emilce Moldre, afirmen que aquest reclam específic no va tenir cap incidència en l'episodi del 16 de setembre sinó que el seu disparador va ser la militància política. Afirma Moldre que, a partir de la pel·lícula La noche de los lápices, "en la societat va quedar instal·lat que havia estat la marxa pel bitllet estudiantil, però el problema era que militàvem i amb això relaciono la nostra detenció” (...) “El bitllet havia estat un motiu clar per a organitzar-nos, però va ocórrer en el ‘75. Va ser molt abans de les nostres detencions”.
Pablo Díaz va participar de la creació del guió que va portar la història al cinema dies abans de complir-se una dècada de l'ocorregut, en la pel·lícula homònima.
Els segrestos i assassinats Les ordres de detenció havien estat lliurades pel Batalló 601 del Servei d'Intel·ligència de l'Exèrcit al capdavant del comissari Luis Héctor Vides, sobrenomenat 'El Lobo'https://www.lanacion.com.ar/politica/desaparecidos-un-nom-que-se-reitera-en-la-plata-nid115117/ i portaven les signatures de Fernández i del coronel Ricardo Eugenio Campoamor, cap del Destacament d'Intel·ligència 101. El més destacat d’aquestes és que, en tots els casos, se'ls va assignar grau de perillositat mínim als estudiants. Els segrestos van ser duts a terme per membres de la Policia de la Província de Buenos Aires, dirigida pel general Ramón Camps i Miguel Etchecolatz, usant vehicles Ford Falcon de l'armada per a cometre els fets.https://www.pagina12.com.ar/554054-la-mama-de-wado-de-pedro-y-la-crueldad-de-la-patota-del-olim
El principal acusat d'integrar el grup de tasques que va segrestar els estudiants de la Nit dels Llapis va ser Néstor Beroch, un civil que exercia la docència i havia militat en diferents agrupacions d'extrema dreta com Tacuara, la Triple A i la Concentració Nacional Universitària. Beroch mai va ser jutjat per aquest fet i va morir a City Bell el 26 de maig de 2022. No obstant això la Cambra Federal de La Plata l’havia sotmès a un judici oral i públic per la veritat, al juliol de 2000. En aquesta causa judicial Beroch, defensat per l'Advocat Jorge Humberto Appiani (qui també era Major de l'Exèrcit i també va ser detingut a Entre Ríos per delictes de lesa humanitat), es va abstenir de declarar sobre els fets i va basar la seva defensa en la incompetència del tribunal que el jutjava. Des del retorn de la democràcia, Beroch va exercir com a professor de literatura en un col·legi de la ciutat de La Plata, càrrec del qual va ser exonerat en 2004.
Les víctimes foren: Nom i cognomEdat(el 1976)Data de la desaparició Estat actual Dades addicionals Claudio de Acha 17 anys 15 de setembreDesaparegutAlumne del Colegio Nacional Rafael Hernández. Des de 2004 una aula del mateix porta el seu nom.Gustavo Calotti18 anys8 de setembre Supervivent Encara que va ser segrestat abans que la resta, se'l considera un supervivent js que diversos dels segrestats eren els seus ex companys de secundària i va passar amb ells mesos de presó i tortura clandestina. María Clara Ciocchini anys 16 de setembreDesaparegudaSegrestada juntament amb María Claudia Falcone. Pablo Díaz18 anys 21 de setembreSuperviventEn 1985 va fer públic el cas en el Judici a les Juntes. María Claudia Falcone16 anys 16 de setembreDesaparegudaSegrestada en el departament de la seva bestia al costat de María Clara Ciocchini, qui es trobava al living de la casa.Entrevista a Jorge Falcone por Leonardo Marcote . Jorge Falcone, hermano de Claudia, fue el último jefe de prensa de la organización Montoneros. Consultado el 6 de septiembre de 2012. Hacía sólo un mes que había cumplido 16 años. Francisco López Muntaner16 anys 16 de setembreDesaparegutSegrestrat de la seva casa del carrer 17 entre 75 i 76, barri Altos de San Lorenzo, de la perifèria platenca. Patricia Miranda17 anys 17 de setembreSuperviventEstudiant de Belles Arts sense cap militància política i tampoc havia participat dels reclams pel bitllet estudiantil. Va estar en els CCD d'Arana, el Pozo de Quilmes, la comissaria de Valentín Alsina i a la presó de Devoto, on va quedar a la disposició del Poder Executiu Nacional fins a abril de 1978. Emilce Moler17 anys 17 de setembreSupervivent Daniel A. Racero18 anys 16 de setembreDesaparegutVa ser segrestat a casa d'Horacio Ungaro. Horacio Ungaro17 anys 16 de setembreDesaparegutEstudiant del col·legi Media 12 de Gonnet, que va portar el seu nom durant anys per a després canviar-lo a Media 12. Després d'una setmana de tortures, el 23 de setembre, un grup de detinguts dins del qual es trobaven els estudiants va ser traslladat en almenys dos camions cel·lulars. El comboi es va detenir a la Brigada de Recerques de Banfield, on van baixar a un nombre de persones prèvia lectura d'una llista en la qual els seus noms figurava. Gairebé tots continuen desapareguts. La resta dels presoners va seguir camí fins al Pozo de Quilmes.
Segons la CONADEP, «els adolescents segrestats haurien estat eliminats després de patir turments en distints centres clandestins de detenció, entre els quals es trobaven: Arana, Pozo de Banfield, Pozo de Quilmes, prefectura de policia de la Província de Buenos Aires i les Comissaries 5a, 8a i 9a de La Plata i 3.ª de Valentín Alsina, a Lanús, i el Polígon de Tir de la Direcció de la Província de Buenos Aires». Es presumeix que haurien estat afusellats a principis de gener de 1977.
Dia dels drets de l'estudiant secundari Per mitjà de la Llei núm. 10.671, es va establir en l'àmbit de la província de Buenos Aires, el 16 de setembre com el "Dia dels drets de l'estudiant secundari". Aquest estableix:ARTICLE 2°: A tals efectes la Direcció General de Cultura i Educació arbitrarà els mitjans necessaris perquè:
Als establiments dependents de la seva òrbita es desenvolupin classes al·lusives a aquesta commemoració, al tema Democràcia i Drets Humans, brindant informació sobre els successos esdevinguts el 16 de setembre de 1976, remarcant la importància dels valors democràtics en contraposició a l'arbitrarietat dels règims dictatorials. Incorporés el 16 de setembre com a data del calendari escolar. Autoritzés als Centres d'Estudiants a realitzar tota activitat cultural i/o esportiva tendent a commemorar l'especificat en l'article 1° de la present LleiA la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, es va establir a través de la Llei núm. 29, la que en 2014, amb el dictat del Digesto Jurídic (Llei 5.300), va passar a formar part d'una norma major que agrupa tots els temes d'educació: l'Ordenança N° 50.834 (actualitzada en el Digesto com a Text Consolidat Llei 6.588).
Llocs de memòria A Bahía Blanca, en 1995, es va inaugurar la Plaza de los Lápices, en la qual va quedar emplaçat un monument que consisteix en sis plaques de formigó que recorden als desapareguts d'aquella nit. En 2013 es va col·locar una placa recordatòria en la Plaza Vera de La Plata per a les víctimes, segons una ordenança municipal.. Al seu torn existeix una placa homenatge a Claudio de Acha a l'Escola núm. 111. El 2014, es va instal·lar a la cantonada dels carrers 1 i 58, una placa com a pedra fonamental del monument a la Lluita Estudiantil. A la ciutat de Buenos Aires, alumnes docents i pares en una votació de tota la comunitat escolar van decidir batejar a l'escola 491 de Palermo com María Claudia Falcone, també existeix en el seu honor una escola en la localitat de President Derqui, a Pilar, l’EESN° 16 "Ma. Claudia Falcone", i una escola Polimodal al partido de Tres de Febrero.El 16 de setembre de 2016 es va inaugurar el mural La Nit dels Llapis, situat a la biblioteca del Colegio Nacional Rafael Hernández de La Plata. Aquest mural va ser realitzat col·lectivament per alumnes del col·legi, i estudiants i professors de la facultat de Belles Arts de la UNLP. A més, en aquesta ciutat, la Municipalitat de La Plata va col·locar una rajola per la memòria al carrer 56 entre 5 i 6, per a assenyalar el lloc on van ser segrestades fa 35 anys les estudiants María Clara Ciocchini i María Claudia Falcone. Un carrer del barri Bella Vista, de Puerto Madryn fou anomenada María Claudia Falcone. També va ser nomenat en el seu honor el Programa Nacional de Promoció dels Drets Humans, Claudia Falcone.
En la cultura popular Els fets es van portar al cinema en una pel·lícula titulada La noche de los lápices del director Héctor Olivera. El cantautor canari Rogelio Botanz va compondre una cançó basada en el testimoniatge de Pablo Díaz i que porta per títol La Noche de los Lápices. La banda madrilenya La Hija de Dios inclou en el seu primer disc la cançó Falcone dedicada a María Claudia Falcone i els altres desapareguts. La banda italiana Talco inclou en el seu disc Combat circus, la cançó Diari perduti (diaris perduts), dedicada a María Claudia Falcone. La banda punk argentina No Funk fa una referència en la cançó Guerra Sucia. El grup argentí de heavy metal Tren Loco, en l'àlbum Vieja Escuela, dedica el tema Ciudad oscura a la memòria dels joves desapareguts en la Nit dels Llapis. El grup espanyol de rap metal Def Con Dos inclou en l'àlbum De poca madre el tema Falcón Negro, inspirat en els fets de la Nit dels Llapis. El grup veneçolà La Vida Bohème fa referència a Francisco "Pancho" Muntaner en la cançó El Milagro del Sur de l'àlbum La Lucha