Codex és un agent de codificació d'IA desenvolupat per OpenAI per a tasques d'enginyeria de programari com ara escriure codi i corregir errors, publicat a l'abril de 2025 com a Codex CLI. Codex està disponible a través de l'aplicació web de ChatGPT, la CLI de Codex, una aplicació d'escriptori per a Windows i macOS, i diverses integracions IDE. El març de 2026, OpenAI va introduir Codex Security, un agent de seguretat d'aplicacions dissenyat per identificar i solucionar vulnerabilitats de programari.
El març del 2026, Codex havia crescut fins a més de 2 milions d'usuaris actius setmanals, i OpenAI el posicionava com una plataforma d'agents empresarials més àmplia que eventualment es podria utilitzar per a tasques més enllà del desenvolupament de programari.
Història OpenAI va anunciar una vista prèvia de recerca de Codex Cloud el 16 de maig de 2025. En el moment del seu llançament, funcionava amb codex-1, una versió del model de raonament o3 optimitzada per a l'enginyeria de programari, i podia escriure funcions, respondre preguntes sobre una base de codi, corregir errors i proposar canvis de codi per a la seva revisió. La vista prèvia de recerca es va implementar per primera vegada en alguns nivells de pagament de ChatGPT, i els usuaris de ChatGPT Plus hi van obtenir accés el juny de 2025.
El febrer de 2026, OpenAI va llançar una aplicació Codex d'escriptori destinada a ajudar els usuaris a gestionar diversos agents de codificació durant períodes més llargs i utilitzar codi per recopilar o analitzar informació, i va actualitzar el model subjacent dues vegades: GPT-5.3-Codex va arribar el 5 de febrer, seguit una setmana després per GPT-5.3-Codex-Spark, una variant de baixa latència per a la codificació interactiva en temps real que inicialment estava disponible com a vista prèvia de recerca per als usuaris de ChatGPT Pro. Spark va ser el primer model de producció d'OpenAI implementat en maquinari Cerebras i va funcionar unes 15 vegades més ràpid que les versions anteriors de Codex, segons InfoQ.
OpenAI va llançar GPT-5.4 per a Codex el 5 de març de 2026. Més tard aquell mateix mes, OpenAI va anunciar que l'aplicació ChatGPT per a ordinadors, Codex i ChatGPT Atlas es combinarien en una sola "superaplicació" d'escriptori com a part d'un esforç per simplificar la seva gamma de productes i respondre a la creixent competència d'Anthropic. OpenAI també va acordar adquirir el fabricant d'eines Python Astral, un acord que incorporaria les eines de desenvolupament d'Astral a Codex. L'abril de 2026, Reuters va informar que la pressió de Claude Code d'Anthropic havia portat OpenAI a redirigir recursos cap a Codex i eines empresarials com a part d'un reenfocament estratègic més ampli.
Característiques Cada tasca de Codex s'executa en un entorn de núvol separat precarregat amb el repositori de l'usuari, on l'agent pot llegir i editar fitxers, executar proves i invocar altres eines de comprovació de codi. Aquesta disposició permet que Codex funcioni més com un agent de codificació que com un assistent convencional, gestionant les tasques de manera independent abans de retornar els resultats per a la seva revisió. La majoria de les tasques triguen entre 1 i 30 minuts; Codex retorna registres d'ordres i resultats de les proves perquè els usuaris puguin inspeccionar el que ha fet. Codex estava inicialment disponible dins de l'aplicació web de ChatGPT i deliberadament no tenia accés general a Internet per motius de seguretat, tot i que OpenAI va habilitar més tard l'accés opcional a Internet durant l'execució de la tasca. La seguretat d'aquests entorns d'execució també va ser objecte d'escrutini. El març de 2026, SecurityWeek va informar que els investigadors havien trobat una vulnerabilitat ara corregida a Codex en què els noms de branques malicioses de GitHub podien injectar ordres durant la configuració de la tasca i recuperar tokens d'autenticació de GitHub.
Arquitectura i plataformes El febrer de 2026, OpenAI havia descrit una única arquitectura de "servidor d'aplicacions" que impulsava la CLI, l'extensió de Visual Studio Code, l'aplicació web, l'aplicació d'escriptori macOS i les integracions IDE de tercers, com ara JetBrains i Xcode. El servidor unificat manté les sessions de llarga durada i les sol·licituds d'aprovació consistents a través de les interfícies de client. Una versió de Windows llançada el març de 2026 va afegir compatibilitat nativa amb PowerShell i un sandbox d'agent natiu de Windows creat amb controls del sistema operatiu com ara tokens restringits i controls de permisos del sistema de fitxers (ACL). Apple va aprofundir la integració de Xcode a Xcode 26.3, permetent als desenvolupadors utilitzar l'agent dins de l'entorn de desenvolupament d'Apple en lloc de només a través de les eines pròpies d'OpenAI; TechCrunch va informar que la integració permetia a Codex inspeccionar l'estructura d'un projecte, consultar la documentació actual per a desenvolupadors d'Apple, crear projectes, executar proves i revertir canvis mitjançant fites creades automàticament.
Integracions de tercers Una sèrie d'integracions de tercers van estendre Codex més enllà de les pròpies aplicacions d'OpenAI. GitHub va afegir l'agent en vista prèvia pública al seu sistema Agent HQ, fent-lo disponible dins de GitHub, GitHub Mobile i Visual Studio Code per a alguns subscriptors de Copilot; The Verge va informar que els desenvolupadors podien assignar Codex a incidències i sol·licituds d'extracció i comparar la seva sortida amb altres agents com Claude i Copilot. Figma va anunciar una integració que permetia als usuaris moure's entre Figma i Codex a través del servidor Model Context Protocol de Figma, connectant el disseny de la interfície i la implementació del codi. El març de 2026, OpenAI va afegir un sistema de complements orientat a l'empresa que permetia a les organitzacions empaquetar fluxos de treball, integracions d'aplicacions i configuracions del servidor Model Context Protocol en paquets instal·lables. InfoWorld va informar que els administradors podien gestionar aquests complements mitjançant configuracions de polítiques i mercats privats, cosa que els permetia distribuir, permetre o bloquejar complements particulars entre equips.
Seguretat del Còdex Juntament amb aquestes funcions de flux de treball per a desenvolupadors, OpenAI va introduir Codex Security el març de 2026, un agent de seguretat d'aplicacions dissenyat per identificar i proposar solucions per a vulnerabilitats de programari. SecurityWeek va informar que l'eina havia estat en beta privada des del 2025, incloent-hi proves per part de Netgear, i que funcionava construint primer un model d'amenaces d'un repositori abans de buscar vulnerabilitats i proposar solucions. OpenAI va dir que havia provat l'eina en 1,2 milions de commits durant els 30 dies anteriors, identificant gairebé 800 vulnerabilitats crítiques i més de 10.000 problemes d'alta gravetat en projectes com ara Chromium, OpenSSL, PHP, el servei Git autoallotjat GOGS i GnuTLS. L'eina valida els problemes sospitosos en entorns de prova perquè pugui prioritzar les troballes per probable impacte al món real i reduir els falsos positius abans de suggerir pegats. L'eina es va derivar d'un projecte intern anterior anomenat Aardvark OpenAI va dir que les proves beta havien reduït els falsos positius en més d'un 50 per cent, i CSO Online va informar que 14 vulnerabilitats que va trobar en projectes de codi obert havien rebut identificadors CVE.
Recepció Reuters va descriure la codificació com un dels usos amb més èxit comercial de la intel·ligència artificial i va dir que el mercat dels agents de codificació s'havia convertit en un camp de batalla clau entre les empreses d'IA, amb rivals com Claude Code, Cursor i Kiro d'Amazon competint per l'adopció dels desenvolupadors. L'aplicació Codex d'escriptori d'OpenAI, llançada el febrer de 2026, va ser vista àmpliament com un esforç per guanyar terreny contra Anthropic en particular, i l'empresa va utilitzar un anunci de la Super Bowl LX aquell mes per promocionar l'eina com una manera d'ajudar la gent a convertir idees en productes de programari. Segons persones amb coneixement directe del tema, l'ús de Codex havia augmentat d'aproximadament el 5% del de Claude Code a aproximadament el 40% entre setembre de 2025 i gener de 2026.
Més d'un milió de desenvolupadors van utilitzar l'eina el mes anterior al llançament de l'aplicació d'escriptori; després del llançament de GPT-5.3-Codex, Fortune va informar que la xifra havia arribat als 1,6 milions d'usuaris actius setmanals, amb empreses com Cisco, Nvidia, Ramp, Rakuten i Harvey implementant-la entre equips de desenvolupadors. A mitjans de març, Codex havia superat els 2 milions d'usuaris actius setmanals, amb un ús que s'havia multiplicat per cinc des de principis del 2026.
OpenAI també estava posicionant Codex com més que una eina de codificació. Fortune va informar que l'empresa el presentava com una plataforma d'agents empresarials més àmplia que eventualment podria gestionar tasques més enllà del desenvolupament de programari, i WIRED va dir que l'empresa esperava utilitzar Codex per a funcions de finalització de tasques en tots els seus productes.
Referències
Categoria:Intel·ligència artificial