L'assentament prehistòric d'Oceania va ocórrer mitjançant dos grans moviments d'expansió.Oceania és una regió geogràfica les fronteres de la qual són debatudes, però que generalment inclou Austràlia, Nova Guinea, Melanèsia, Micronèsia i Polinèsia. La divisió d'Oceania en tres regions històriques és qüestionada actualment per alguns investigadors que la consideren irrellevant i que creuen que s'haurien de preferir els conceptes d'Oceania Pròxima i Oceania Llunyana. miniatura|Imatge de satèl·lit centrada a Oceania miniatura|Oceania i les seues cinc subdivisions principals miniatura|Síntesi dels moviments migratoris antics a Oceania El primer va tenir lloc fa entre 50.000 i 70.000 anys i va portar-hi els caçadors-recol·lectors Homo sapiens de l'Àsia continental per a poblar a l'arxipèlag malai, i l'aleshores propera Oceania, açò és, Nova Guinea, Austràlia i unes illes de Melanèsia.
La segona onada és més recent i començà fa uns 6.000 anys. Va portar llauradors i navegants de Taiwan, que parlaven llengües austronèsiques, per a poblar l'arxipèlag malai, és a dir, les Filipines, Malàisia i Indonèsia. Des de les illes orientals d'Indonèsia, aquests navegants austronesis van partir cap al 1500 abans de la nostra era cap a Nova Guinea i Melanèsia, després cap a les illes de l'Oceania Llunyana. Foren els primers a arribar a Micronèsia i Polinèsia. L'assentament de Tonga, a la Polinèsia occidental, va succeir fa uns 3.300 anys. Potser fa un mil·lenni, fins i tot van arribar a Sud-amèrica. Finalment, potser originaris de Borneo, més a l'oest, els austronesis que parlaven llengües gran barito van arribar a l'illa africana de Madagascar fa 1.500 anys, que es va convertir així, lingüísticament parlant, en la quarta gran illa austronèsica. Al llarg d'aquest període, les poblacions de la primera i sobretot de la segona onada d'assentaments es van barrejar força, tant culturalment com genètica. Si bé s'emfasitzen aquestes dues grans onades d'assentament humà modern, això no impedeix una colonització intermèdia: onada Pama-Nyungan a Austràlia des del sud de Sulawesi (Cultura toaliana) i onada transneoguineana a Nova Guinea.
La qüestió de l'origen dels oceanians ha sigut un dels temes importants de la recerca oceànica des del s. XIX. Si hui, gràcies a l'arqueologia, la lingüística, l'etnolingüística, l'etnobotànica i la genètica, tenim una resposta coherent a aqueixa pregunta, encara en resten molts punts sense resoldre.
Primer Homo sapiens a Oceania miniatura|Mapa de les primeres migracions humanes, entre fa 70.000 i 50.000 anys miniatura|Dona Ati de les Filipines (negrito) No es coneixen pas rastres d'espècies humanes arcaiques que creuaren més enllà de Wallacea per a establir-se al Sahul (Austràlia i Nova Guinea) abans de l'arribada del primer Homo sapiens a Austràlia. L'humà de Flores, present a l'illa de Flores a Indonèsia durant almenys 700000 abans del present, no es coneix fora de Flores.
La recerca genètica ha revelat una hibridació parcial entre el primer Homo sapiens que arribà a l'àrea i els denissovans, que devien habitar gran part de l'Àsia oriental abans de l'arribada dels humans moderns. Aquesta recerca també indica una possible hibridació, tot i que menor, entre l'Homo sapiens de l'Àsia oriental i una altra espècie humana autòctona encara no identificada. L'any 70000 abans de la nostra era, el sud-est asiàtic insular no era el sistema arxipelàgic de dia, sinó que constituïa una plataforma continental, la de Sonda, una extensió en forma de península del continent asiàtic. La costa australiana s'estenia molt més enllà, al mar de Timor.H. Voris, H. Simpson et C. Simpson, 2000 et 2006, , The Field Museum, Chicago, Illinois. Austràlia i Nova Guinea, unides per un pont continental a la mar d'Arafura, el golf de Carpentària i l'estret de Torres, formaven una única massa continental anomenada Sahul, que també contenia Tasmània.Big Bank Shoals of the Timor Sea: An environmental resource atlas , 2001, Australian Institute of Marine Science, consulté le 03/01/2009. Entre Sonda i Sahul hi havia un arxipèlag que els geògrafs anomenen Wallacea, la part oriental d'Indonèsia. En aquella època, es podia viatjar de Sonda a Sahul sense haver de creuar més de 100 km de mar.Vegeu mapa du Sahul en
Assentament de Sonda Les primeres migracions d'Homo sapiens a Sonda i Wallacea són poc conegudes i daten de fa com a mínim 60.000 anys.
Les poblacions negritos actuals testimonien el fet que una antiga capa de població, ara marginada i desbordada per llauradors austronèsics, es va establir a Sonda. També se'n va estendre més enllà, perquè aquestes poblacions, ara relíctiques, també viuen a les illes Andaman i a les Filipines. Els negritos segurament són els humans moderns més antics del sud-est asiàtic (juntament amb els ainu del Japó, els hmong-mien i els antics qiang del Tibet), i l'assentament dels avantpassats d'aquests grups a l'àrea es remunta si més no a 70.000 anys.
Malgrat la seua aparença semblant (pell molt fosca, cabell arrissat, baixa estatura), les anàlisis genètiques dels grups negritos mostren una relació incerta, que indicaria un origen d'assentaments molt antic. L'encreuament amb les poblacions austronèsiques dels voltants també ha desdibuixat la signatura genètica d'aquestes poblacions. miniatura|Quatre poblacions de les primeres onades d'assentament: 1. Dona negrito de les Filipines 2. Aborígens australians 3. Papú de Nova Guinea 4. Xiquet oceànic de Vanuatu miniatura|La desembocadura del Swan (a Perth). Aigües amunt, s'ha datat un assentament humà de 38000 abans del present miniatura|Illes de l'est de Nova Guinea, poblades entre 30000 i 12000 abans del present Des de Sunda, es van produir migracions per Wallacea durant el Plistocé superior, quan el nivell de la mar era molt més baix que hui. Les glaciacions repetides durant el Plistocé provocaren una baixada del nivell de la mar de 100 a 150 metres en comparança amb el nivell actual. Fa entre 70.000 i 50.000 anys, el primer assentament tingué a Sahul (Nova Guinea i Austràlia).Ingman et Gyllesten donnent en 2003, à la suite de l'analyse de l'ADN mitochondrial, une estimation du peuplement de l'Australie entre - et - . Voir Ingman et Gyllesten, « Mitochondrial genome variation and evolutionary history of Australian and New Guinean aborigines », article publié dans Genome Research (13(7): 1600-6). Cité dans «The Australian Aboriginal People: Dating the Colonization of Australia », un article de Tressa Jamison publié sur Biology @ Iowa State, un site de l'université d'État de l'Iowa.
Una anàlisi genètica del 2007 conclogué que "l'assentament d'Austràlia i Papua Nova Guinea per part dels humans moderns el feu un sol grup de persones que van romandre en un aïllament substancial o total fins fa poc. Aquesta troballa descartaria hipòtesis sobre posteriors onades migratòries [...]. Els aborígens australians i els habitants de Papua Nova Guinea serien descendents d'una sola població fundadora. Altres proves genètiques d'aborígens australians i papús també indiquen que aquests pobles provenien d'una població ancestral comuna, i que a la fi divergien en els respectius grups genètics després d'un coll d'ampolla inicial, amb poca evidència de més flux genètic.
Es creu que els humans van navegar entre Wallacea i Sahul, i després s'estengueren pel continent. Els models convergeixen en la idea que la primera entrada a Nova Guinea per Sulawesi (Cèlebes) és la més probable, tot i que també és plausible una ruta meridional per Bali, Timor i sobre l'altiplà de Sahul, ara submergit a la mar d'Arafura, al nord de l'actual àrea de Kimberley a Austràlia Occidental; les dues hipòtesis no són pas mútuament excloents. L'assentament de Sahul és la prova més antiga de navegació d'altura. Se sap que existia un assentament insular molt anterior a prop de Flores, però a una distància marítima molt més curta. Per arribar a Flores, l'estret més ample (en relació amb el nivell de la mar en aquell moment) era de només 19 km, per tant sempre a la vista d'una costa.
L'arqueologia ha revelat un assentament humà a l'àrea alta del riu Swan, a l'Austràlia Occidental, que data de fa 38.000 anys. Segons les excavacions en el jaciment de la Cova de Warreen, els humans van arribar a Tasmània, llavors connectada per un pont terrestre amb Austràlia, fa uns 35.000 anys.
"Fou en aquesta època quan es van creuar les poques dotzenes de quilòmetres que separaven l'arxipèlag de Bismarck del Sahul. Arribaren a Nova Bretanya i Nova Irlanda, i després, a cent seixanta quilòmetres de distància, a l'Illa de Buka, al nord de l'arxipèlag de les illes Salomó: una veritable gesta que data de fa 28.000 anys. Per a concloure la primera fase de l'assentament d'Oceania, l'Illa de Manus (illes de l'Almirallat), a 240 km al nord de les illes Bismarck, fou habitada per oceanians abans de fa 12.000 anys".
En aquesta data (12000 abans del present), l'expansió de la primera onada poblacional sembla haver cessat. Les illes Salomó, just al sud de l'Illa de Buka, van romandre intactes per l'ocupació humana. "Segons els coneixements actuals, hi ha un interval de més de vuit mil·lennis abans que es reprengués la cursa cap a l'oceà".
Fa de 6.000 a 12.000 anys, amb el final de la darrera glaciació, el nivell de la mar va pujar fins al nivell actual, submergint els ponts terrestres entre Austràlia i Nova Guinea d'una banda, i entre Austràlia i Tasmània de l'altra.Environ pour la Tasmanie. Voir Australian Bureau of Statistics, Aboriginal occupation.huit mille ans pour la rupture entre l'Australie et la Nouvelle-Guinée pour Georgi Hudjashov, Toomas Kivisild et al. dans « Revealing the prehistoric settlement of Australia by Y chromosome and mtDNA analysis », dans la revue The Proceedings of the National Academy of Sciences du 11 mai 2007. Mais 6 000 à 8 000 ans pour d'autres auteurs : voir The Original Australians: Story of the Aboriginal People [Google books], page 175, Joséphine Flood, Allen & Unwin, 2006, .
Les poblacions de Nova Guinea, Austràlia i Tasmània estan experimentant ara un desenvolupament separat. Els avantpassats dels papús de Nova Guinea, si més no els de les terres altes, van establir un sistema hortícola complex. Els seus primers rastres es remunten a fa 9.000 anys, una data només lleugerament posterior a les trobades a Mesopotàmia, que es consideren les més antigues. Així, "l'antic jaciment agrícola de Kuk, a Papua Nova Guinea, comprén 116 hectàrees de maresmes a l'oest de l'illa de Nova Guinea, a una altitud de 1.500 m. Les excavacions han revelat que aquestes marjals s'han conreat gairebé contínuament durant 7.000 o 10.000 anys. El jaciment presenta restes arqueològiques ben conservades que mostren l'evolució tecnològica que transformà el conreu de plantes en agricultura."
Per contra, els aborígens d'Austràlia van romandre caçadors-recol·lectors, perquè les condicions geoclimàtiques eren menys favorables a l'agricultura, per mor del règim de pluges molt irregular.
L'onada austronèsica miniatura|Expansió de les llengües austronèsiques miniatura|Una dona atayal, d'una tribu austronèsica de Taiwan, amb tatuatges a la cara Fa 6.000 anys (cap al 4000 abans de la nostra era)Rolett, Barry, Jiao, Tianlong & Lin, Gongwu (2002). «Early seafaring in the Taiwan Strait and the search for Austronesian origins ». Journal of Early Modern History, 4.1, pages 307–319. uns habitants de la costa sud de la Xina, que conreaven mill i arròs, començar a creuar l'estret per a establir-se a Taiwan. Els seus descendents, que encara parlen llengües austronèsiques, són els actuals autòctons de Taiwan.
Cap al 2500 abans del present, les migracions van de Taiwan a les Filipines.