El Ministeri d'Ultramar (en francès: Ministère des Outre-mer) és l'administració encarregada de coordinar l'acció del Govern francès als departaments d'ultramar, les col·lectivitats d'ultramar, Nova Caledònia i l'illa Clipperton, i de participar en l'elaboració i implementació de les normes aplicables en aquestes col·lectivitats. Està dirigit pel ministre d'Ultramar, membre del Govern.
Hereu del Ministère des Colonies (Ministeri de les Colònies), es va convertir en ministère de l'Utra-mer el 1946, i posteriorment en ministère des Outre-mer el 2012. En els darrers anys, aquesta administració ha pogut ser dirigida per un secretari d'Estat o un ministre delegat, perdent així la seva denominació de ministeri. De fet, aquesta cartera ha estat vinculada des de fa diversos anys al Ministeri de l'Interior a través d'una secretaria d'Estat o d'un ministeri delegat. Això explica que els agents que treballen al ministeri delegat d'Ultramar provinguin de cossos dependents del Ministeri de l'Interior.
Naïma Moutchou és la ministra d'Ultramar des del 12c d'octubre de 2025.
Història miniatura|Entrada al Ministeri, rue Oudinot. miniatura|Sala de reunions. miniatura|Logo el 2022.
Època colonial Sota el Ministeri de la Marina L'any 1710 es va crear una «oficina de les Colònies», vinculada a la secretaria d'Estat de la Marina. Durant la Revolució Francesa es va crear una Direcció encarregada de les colònies per part del Assemblée constituante de 1789. Aquest vincle amb la Marina Nacional establert des de 1626 es va mantenir i els afers colonials no van sortir del Ministeri de la Marina fins a la Tercera República francesa.
Mitjançant un decret del 24 de juny de 1858,Decret del 24 de juny de 1858, que crea un ministeri de l'Algèria i de les colònies, i encarrega d'aquest ministeri S. A. I. el príncep Napoleó*, publicat l'1 de juliol de 1858. Napoléon III va crear un «ministeri d'Algèria i de les Colònies»,Decret esmentat, article primer: «Es crea un ministeri d'Algèria i de les colònies». que comprenia la «direcció d'afers d'Algèria», separada del Ministeri de la Guerra, i la «direcció de colònies», separada del Ministeri de la Marina,Decret esmentat, article 2: «Aquest ministeri estarà format per la direcció d'afers d'Algèria i la direcció de colònies, que es desvincularan del ministeri de la Guerra i del ministeri de la Marina». i en va encarregar el seu cosí, el príncep Napoleó.Decret esmentat, article 3: «El nostre estimat cosí, el príncep Napoleó, queda encarregat d'aquest ministeri». Aquest ministeri va ser efímer, sent suprimit el 24 de novembre de 1860.
Posteriorment, Léon Gambetta el 1881 va separar la Direcció de colònies, que encara depenia de la Marina, per convertir-la en una subsecretaria d'Estat que va vincular al Departament de Comerç. Jules Grévy, mitjançant un decret del 30 de gener de 1882,Decret del 1882, que vincula l'Administració de les Colònies al Ministeri de la Marina, publicat al Journal officiel de la République française del 30 de gener de 1882. va tornar a adscriure l'Administració de les colònies al Ministeri de la Marina.Decret esmentat, article primer: «L'administració de les colònies es desvincula del ministeri de Comerç i es vincula al ministeri de la Marina». Es va tornar a adscriure al Ministeri de Comerç i Indústria el 14 de març de 1889, sota la responsabilitat del president del Consell de Ministres de França Pierre Tirard. El 9 de març de 1892, l'administració va retornar al Ministeri de la Marina. Finalment, va tornar al Ministeri de Comerç i Indústria sota el segon govern de Ribot.
Creació del Ministeri de les Colònies El Ministeri de les Colònies no apareix de forma plena i autònoma fins al 24 de març de 1894amb la «llei de creació d'un ministeri de les colònies» durant el govern de Casimir-Perier; Ernest Boulanger en va ser el primer ministre, assistit sempre per un subsecretari d'Estat. L'objectiu era centralitzar la gestió de les colònies franceses. Es va instal·lar el 1910 a l'hôtel de Montmorin, al número 27 de la rue Oudinot al 7è districte de París, edifici que encara avui serveix com a seu del ministeri (o secretaria d'Estat) encarregat de l'Ultramar. Per metonímia, sovint se l'anomena «hôtel Montmorin», «rue Oudinot» o simplement «Oudinot». Albert Lebrun va ocupar aquesta cartera durant tres anys, entre 1911 i 1914, sota els governs de Caillaux, Poincaré i Doumergue. Va tenir el famós Joost Van Vollenhoven com a cap de gabinet (el que avui s'anomenaria director de gabinet).
Creació del Ministeri d'Ultramar durant la descolonització L'endemà de l'Alliberament de França, el Govern Provisional de la República Francesa va voler canviar la denominació per evitar la noció de supremacia de la metròpoli que implicava el terme «colònia»: el decret del gener de 1946 va substituir el «Ministeri de les Colònies» pel «Ministeri de la França d'Ultramar». Marius Moutet en va ser el primer ministre.
Martinica, Guadelupa, la Guaiana Francesa i La Reunió, que van ser departamentalitzades el 1946, van passar a dependre llavors del Ministeri de l'Interior. La descolonització va anar restringint progressivament les competències d'aquest ministeri, ja que les relacions amb els països recentment independitzats es van confiar al Ministeri de Cooperació.
El 1959, el ministeri va adoptar la denominació de «Ministeri del Sàhara i dels Departaments i Territoris d'Ultramar». En aquell moment va reincorporar l'administració dels DOM i es va fer càrrec dels departaments d'Algèria. Les independències successives l'any 1960 de les antigues colònies africanes i la fi de la guerra d'Algèria el 1962 van capgirar l'organització del ministeri, que va ser rebatejat com «dels Departaments i Territoris d'Ultramar». El ministeri va anar evolucionant, esdevenint successivament:
Ministeri delegat davant el Primer Ministre en el Govern Debré de 1959 a 1960, després de nou en el Govern Chaban-Delmas de 1969 a 1971, en l'efímer primer govern Rocard el 1988 i en el segon govern Juppé de 1995 a 1997, Ministeri de ple dret confiat a un ministre d'Estat al final del govern Debré, després en els quatre primers governs de Georges Pompidou de 1960 a 1968 i, finalment, al final del govern Chaban-Delmas de 1971 a 1972, Ministeri de ple dret en el quart govern Pompidou el 1968, en el segon govern Messmer de 1973 a 1974, i més tard en el segon govern Chirac de 1986 a 1988 (el ministre, Bernard Pons, comptava llavors amb el suport d'un secretari d'Estat per als problemes del Pacífic Sud), en el segon govern Rocard i els successius d'Édith Cresson, de Pierre Bérégovoy, d'Édouard Balladur i en el primer d'Alain Juppé de 1988 a 1995, en tots els governs del quinquenni de Jacques Chirac de 2002 a 2007, concretament els tres de Jean-Pierre Raffarin i en el de Dominique de Villepin, i finalment des del maig de 2012 en els dos primers governs de la presidència de François Hollande dirigits per Jean-Marc Ayrault, així com en el primer govern de Manel Valls. Ministeri de ple dret, però adscrit al Ministeri de l'Interior, en el segon govern de François Fillon de 2009 a 2012. Secretaria d'Estat davant el Primer Ministre en el govern Couve de Murville (1968-1969), en el primer de Pierre Messmer (1972-1973) i en el tercer i últim govern format per aquest últim (1974), Secretaria d'Estat autònoma per als DOM-TOM en el primer govern de Jacques Chirac de 1974 a 1976, Secretaria d'Estat davant el Ministeri de l'Interior en els governs Barre, els governs Mauroy, el govern Fabius (que comptava a més amb un ministre encarregat de Nova Caledònia, Edgard Pisani, de 1984 a 1985) de 1976 a 1986, el de Lionel Jospin de 1997 a 2002 i finalment en els governs Fillon de 2007 al 2009.
Sota la presidència de François Hollande, es va establir com un ministeri de ple exercici rebatejat com «dels Ultramars» (en francès: des Outre-mer) en lloc de «de l'Ultramar».
Organització i competències Ministre L'actual titular del càrrec és Naïma Moutchou, ministra d'Ultramar des del 12 d'octubre de 2025. Estan vinculats al gabinet del ministre:
l'oficina del gabinet; el correu parlamentari; el servei de premsa i informació; la missió de treballs legislatius; l'ambaixador delegat per a la cooperació regional a la zona de les Antilles i la Guaiana; l'ambaixador delegat per a la cooperació regional a la zona de l'oceà Índic; el secretari permanent per al Pacífic; el conseller militar per a la defensa.
Direcció General d'Ultramar alt=Bust de Joost Van Vollenhoven a la sala Félix-Éboué del Ministeri d'Ultramar, a París.|miniatura
L'organització administrativa del ministeri es va basar durant molt de temps en l'estructura establerta el 1979. Constava de dues direccions: la Direcció d'Afers Polítics, Administratius i Financers (DAPAF) per a l'exercici dels poders regalis i l'administració general, i la Direcció d'Afers Econòmics, Socials i Culturals (DAESC), encarregada del desenvolupament econòmic i de la millora de les condicions de vida a ultramar.Vegeu *Revue française d'administration publique* 101, gener-febrer 2002, 83-96, «Le ministère de l'outre-mer : les raisons de la permanence et les besoins de réforme» - Gérard Belorgey, prefecte honorari. Aquestes direccions van ser substituïdes el 2008 per la Delegació General d'Ultramar, i posteriorment per la Direcció General d'Ultramar el 2 d'octubre de 2013.Decret numéro 2008-687 de 9 de juliol de 2008 de creació i organització de la delegació general d'ultramar
La Direcció General d'Ultramar assisteix el ministre encarregat d'ultramar en l'exercici de les seves funcions. Implementa la política definida pel ministre amb la finalitat de:
coordinar la implementació de les polítiques públiques a les col·lectivitats regulades per l'article 73 de la Constitució i participar en l'elaboració i aplicació de les normes aplicables en aquestes col·lectivitats; elaborar i aplicar les polítiques públiques a Saint-Barthélemy, Saint-Martin, Saint-Pierre i Miquelon, a la Polinèsia Francesa, a Wallis i Futuna, a les Terres Australs i Antàrtiques Franceses i a Nova Caledònia.
La Direcció General d'Ultramar exerceix les següents missions:
La definició, l'impuls, la coordinació, l'avaluació i la prospectiva de les polítiques públiques a ultramar; L'assessorament expert i la gestió dels afers jurídics, contenciosos i institucionals a ultramar; La distribució i el seguiment de la despesa de l'Estat en el marc de la missió pressupostària d'ultramar; La cooperació regional, la col·laboració en la definició de les relacions internacionals així com els afers europeus que afecten els territoris d'ultramar.Decret numéro 2013-728 de 12 d'agost de 2013 d'organització de l'administration central del ministeri de l'interior i del ministeri d'ultramar
Està composta per tres sotsdireccions:Decret 2008-687 de 9 de juliol de 2008 de creació i organització de la delegació general d'ultramar, Decret 2013-728 de 12 d'agost de 2013 d'organització de l'administració central del ministeri de l'interior i del ministeri d'ultramar, art. 10., .
la sotsdirecció de polítiques públiques prepara i pilota, en un marc interministerial, les polítiques públiques, ja siguin polítiques generals que s'han d'adaptar a ultramar o polítiques específiques. Inclou l'oficina de cohesió social, salut i educació; l'oficina d'ecologia, habitatge, desenvolupament i ordenació sostenibles; l'oficina de vida econòmica, ocupació i formació; l'oficina de polítiques agrícoles, rurals i marítimes; i l'oficina de polítiques europees, integració regional i valorització d'ultramar;