Cochlearia pyrenaica és una planta amb flors, del gènere Cochlearia dins de la família de les brassicàcies. És un oròfit propi de les muntanyes del centre i sud d'Europa. És molt rara als Països Catalans on només s'ha trobat als Pirineus de Lleida. Per això ha estat inclosa a l'annex 2 (espècies vulnerables) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
A la Flora dels Països Catalans la descriuen com una subespècie de Cochlearia officinalis, però aquest tàxon, en el sentit estricte que el va descriure Linné, és una planta d'ambients litorals de l'oest i el nord d'Europa que no viuria als Països Catalans.
Descripció És una planta perenne de 10 a 40 cm d'alçada, ramifica i amb múltiples tiges. Les fulles són lleugerament suculentes; les basals brillants i senceres amb pecíols llargs, sovint en forma de ronyó, normalment més amples que llargues, amb la base en forma de cor (recorden per la forma a una cullera, que és el significat del nom del gènere Cochlearia). Les fulls caulinars són sèssils i amplexicaules, d'un a tres cm de diàmetre (es van fent més petites conforme pugem per la tija), normalment dentades grollerament. Les flors són blanques, oloroses. El fruit és una silícula més o menys el·líptica, atenuada a la base i a la part apical, sobre uns pedicels més o menys erectes. C.officinalis seria molt semblant, però els fruits són més o menys ovoides, amb l'àpex i i la base més o menys arrodonida i els pedicels fructífers patents Floreix de maig a agost.
Hàbitat i distribució Creix en llocs especialment humits, prats pantanosos prop de fonts i rierols d'aigua clara i fresca, preferiblement amb pedra calcària dissolta, normalment acompanyada de Caltha palustris, Cardamine raphanifolia, Parnassia palustris, Saxifraga stellaris...
Es un oròfit que troba al Alps, al massís Central (França), al Regne Unit, cap a Romania i Ucraïna i (molt rarament) a la serralada Cantàbrica (Somiedo), i als Pirineus: Bielsa i a l'extrem més occidental dels Pirineus catalans, a la vall d'Aran i el Pallars Sobirà, sobretot a l'entorn del parc nacional d'Aigüestortes. Al vessant septentrional es pot trobar a l'Arieja, Alta Garona, Alts Pirineus o als Pyrénées-Atlantiques.
La seva sensibilitat als canvis físics o químics del seu entorn la fa bastant vulnerable. A l'estat espanyol està catalogada al "Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España"
Taxonomia Cochlearia pyrenaica DC. va ser descrita per primer cop l'any 1821 per Augustin Pyramus de Candolle
Dins d'aquesta espècie s'ha descrit una subespècie alpina on podríem posar les poblacions britàniques: Cochlearia pyrenaica subsp. alpina (Bab.) Dalby
A la Flora dels Països Catalans l'anomenen, partint de la definició original de Charles Cardale Babington de 1843: Cochlearia officinalis subsp. alpina (Bab.) Hook.f.
Un altre nom alternatiu seria: Cochlearia officinalis subsp. pyrenaica (DC.) Bonnier & Layens
Referències
Categoria:Brassicàcies