va ser un advocat a qui un grup de tasques al servei de la dictadura militar va segrestar el 13 de juny de 1977 juntament amb la seva esposa Marta García a la ciutat de Neuquén on havien fugit des de la ciutat de Mar del Plata, on exercia la seva professió. La seva esposa, que també va ser segrestada i després alliberada, elo va escoltar per última vegada el 28 de juny i roman desaparegut des de llavors. El seu segrest i desaparició va formar part de l'episodi conegut com la nit de les corbates ja que va involucrar a diversos advocats d'aquesta ciutat.

Vida personal Candeloro era el gran de dos germans homes i va ser portat de molt petiti a Mar del Plata perquè el seu pare Nicolás Candeloro que era treballador ferroviari havia estat traslladat a treballar en aquesta ciutat. La seva mare Amelia Troiano era una modista especialitzada en la confecció de vestits de núvia, originària de La Pampa igual que el seu espòs. Durant la seva infància Jorge va tenir diverses intervencions quirúrgiques a causa d'una afecció congènita, la qual cosa li dificultava realitzar activitat física al mateix temps que el portava a convertir-se en un gran aficionat a la lectura.

Va cursar estudis secundaris al Colegio Nacional de Comercio, va començar a militar en el seu centre d'estudiants i en 1958 va ingressar en la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials de Universitat Nacional de La Plata. De família d'origen radical va començar a militar en el Moviment Universitari Reformista MUR, una agrupació que tenia com a referents polítics als partits d'esquerra i els membres de la qual eren majoritàriament de la Federació Juvenil Comunista. Assistia també a algunes classes en la Facultat de Lletres per la seva afició a la crítica literària i això va demorar la seva carrera. Es va casar amb Nora Bellafesta, qui treballava com a secretària de l'advocat laboralista Norberto Centeno, i després es van separar; al desembre de 1970 va formar parella –en aquesta època no existia divorci vincular a l'Argentina- amb Marta García, a qui havia conegut en la seva adolescència i retrobat anys després. La parella va adoptar a una nena -Lorena- l’1 de juliol de 1974 i a un nen -Juan Marco- l’1 de gener de 1976.

Activitat professional Desitjós d'iniciar-se en la pràctica de l'advocacia va viatjar a Mar del Plata en 1964, li va dir a Norberto Centeno que volia treballar al seu estudi i el laboralista li va respondre que quan obtingués el seu diploma tornés a veure'l; amb aquest estímul, en menys d'un any Candeloro va aprovar les matèries que li faltaven, va finalitzar la carrera amb una mitjana destacada i va aconseguir incorporar-se a l'estudi de Centeno. Atenien els principals sindicats que havien crescut en Mar del Plata a l'una de l'increment de la seva activitat industrial i comercial, com ara els d'empleats de comerç, pastissers, gastronòmics, indústria del pecat, correus i telecomunicacions, colectiveros, miners i rajolers. Cap al final de la dècada de 1960 Candeloro, que havia defensat a estudiants processats per actes de protesta, figurava en un informe d'intel·ligència amb "pertinença comunista".

Activitat política En 1962 va començar a formar part del Partit Comunista i, especialment, en la Federació Juvenil Comunista, un corrent opositor al Comitè Central, que va fer eclosió en 1967 i va produir una ruptura amb la creació del Comitè Nacional de Recuperació Revolucionària (PC-CNRR) que després es va convertir en el Partit Comunista Revolucionari de l'Argentina i al qual va adherir la majoria de la FJC. Els rupturistes plantejaven dissidències d'ordre doctrinari, adherien a la política impulsada per Cuba en la Organització Llatinoamericana de Solidaritat (ONES), propiciaven una solidaritat militant amb la guerrilla que el Che Guevara comandava a Bolívia, i en particular a la iniciativa d'organitzar accions armades per a evitar l'enviament a través de l'Argentina d'armes a l'exèrcit bolivià que combatia al Che i impugnaven l'aliança del PC amb Augusto Timoteo Vandor en la CGT. Candeloro, que s'havia anat amb els dissidents va advertir que les diferències polítiques amb Centeno que fins al moment no havien impedit la seva relació professional, havien tornat impossible continuar-la a causa de la radicalització de les disputes en el camp polític i gremial, perquè en tant Centeno es recolzava en les conduccions sindicals del peronisme ortodox, Candeloro era pròxim a les agrupacions de base que disputaven el poder a aquestes conduccions; va ser així que es van dividir els sindicats i van continuar per separat la seva activitat professional.

Candeloro va ser elegit secretari polític del PCR de Mar del Plata i en el segon semestre de 1972 va participar de la fundació de la filial local de l'Associació Gremial d'Advocats, una entitat que havia estat creada a Buenos Aires entre els membres de la qual es trobaven els advocats que defensaven detinguts per causes polítiques, incloent-hi els acusats de l'assassinat de Pedro Eugenio Aramburu així com uns altres de militància peronista i esquerrana, entre els quals la meitat aproximada va resultar desapareguda o morta durant el Procés de Reorganització Nacional. Al començament de 1973 membres de la Gremial que van sumar unes 80 signatures d'advocats van fer una denúncia per tortures policials i en el curs del seu desenvolupament el jutge va aplanar el Destacament policial de Camet que va ser un dels llocs on els testimonis van afirmar que havien ocorregut els fets. El 19 de maig d'aquest any militants de les FAP van fer volar aquest Destacament amb explosius. El 25 de maig va assumir la presidència Héctor José Cámpora, que havia encapçalat pel Partit Justicialista una coalició de partits polítics i van començar a viure's temps agitats en política.

El 12 d'octubre de 1973 Juan Domingo Perón va assumir la seva tercer presidència i va començar a actuar l'Aliança Anticomunista Argentina (Triple A) organitzada des del Ministeri de Benestar Social a càrrec de José López Rega i des de la Policia Federal, a càrrec del comissari Alberto Villar. El 27 de novembre la Triple A va matar a San Miguel a Antonio Deleroni, un advocat vinculat a la Confederació General del Treball dels Argentins i la Gremial va organitzar en la seu del Col·legi d'Advocats un acte que va ser tancat per Manuel Gaggero, advocat que dirigia el diari El Mundo que acabava de comprar el Partido Revolucionario de los Trabajadores que va afirmar que continuaven els atacs, assassinats, segrestos i tortures. El 25 de gener el Congrés va aprovar una reforma del Codi Penal que agreujava les penes per als actes de violència política i creava tipus penals de contingut ideològic i la Gremial es va pronunciar considerant-la idèntica a les normes de la dictadura militar que s'havien derogat el 27 de maig de 1973. El 24 de setembre de 1974 Candeloro va rebre una amenaça de mort signada per Concentració Nacional Universitària, una organització terrorista de dreta amb actuació a La Plata i Mar del Plata alguns de que els seus integrants havien sortit lliures de la presó on purgaven condemnes per l'assassinat en 1971 de l'estudiant Silvia Filler, que va ser repudiada per la Gremial en conferència de premsa. Els Candeloro es van mudar a un altre domicili i Jorge va anar a viure un temps a Buenos Aires; seguia en el PCR, la posició de la qual d'aquest moment era defensar al govern de María Estela Martínez de Perón.

Per insistència de la seva esposa, que advertia el perill que corrien, al març de 1975 Candeloro va acceptar que malgrat els seus desitjos de continuar militant no podia continuar vivint a Mar del Plata; no va voler marxar del país com li proposava la seva esposa però va començar a organitzar la seva anada cap a l'interior de l'Argentina. Entre finals de març i abril van ser volades tres cases de militants d'esquerra, Candeloro va eludir dos intents d'execució i va saber que la policia l'estava buscant; d'altra banda, el 20 de març l'organització guerrillera Montoneros va matar a Mar del Plata a l'advocat Ernesto Piantoni, dirigent de l'agrupació dretana peronista Concentració Nacional Universitària, que els seus integrants en represàlia van assassinar a cinc persones que relacionaven amb Montoneros, en l’anomenada Massacre del cinc per un.

Alhora el PCR va considerar a la seva marxa com una “traïció” i va suspendre la seva afiliació. Candeloro va distribuir els seus judicis entre advocats de la ciutat i el matrimoni se’n va anar a viure a Neuquén, on Candeloro va trobar un treball administratiu en un sanatori però al poc temps es va convertir en l'advocat de l'establiment mentre paral·lelament anava tenint contactes nous amb persones de la zona amb la qual tenia afinitats polítiques. El 24 de març de 1976 va esclatar el cop d'estat que enderrocava al govern i el mateix dia van ser a la casa dels seus pares i van entrar a la força a buscar-lo. No obstant això, Candeloro no prenia les precaucions degudes, va anar a Necochea a visitar a un col·lega Raffaghelli que havia estat cinc mesos segrestat i exercia la professió en un lloc que, com Neuquén, tothom es coneixia.

Segrest El 13 de juny de 1977 va ser segrestat al costat de la seva esposa Marta García a Neuquén i portats al centre clandestí de detenció anomenat La Escuelita de Bahía Blanca; d'aquí els van traslladar al centre similar anomenat La Cueva, a Mar del Plata, que depenia del Grup d'Artilleria de Defensa Aèria 601. Els dos van ser torturats diversos dies fins que el 28 de juny de 1977, la seva esposa va sentir que Jorge cridava a la sala de tortures, que van finalitzar en un silenci seguit per un soroll "semblant al d'un cos que és arrossegat" i des de llavors res més es va saber d'ell.

Referències

Categoria:Persones de Buenos Aires Categoria:Advocats argentins Categoria:Represaliats polítics Categoria:Persones desaparegudes Categoria:Morts a la província de Buenos Aires Categoria:Advocats nascuts al segle XX