Tauleta Istanbul 2461 (també coneguda com a Ni 2461 o L.2461) és una antiga tauleta d'argila d'escriptura cuneïforme sumèria. Alguns autors l'han anomenada «el poema d'amor més antic del món». La tauleta s'exhibeix al Museu Arqueològic d'Istanbul (Sala de Mesopotàmia).

És un poema eròtic dirigit al rei Xu-Sin (que va regnar cap al segle XX o XXI abans de la nostra era) per una dona anònima. Es creu que el poema podria estar relacionat amb un «matrimoni sagrat» entre el rei i una sacerdotessa d'Inanna.

Descobriment La tauleta va aparéixer a Nippur, a la Baixa Mesopotàmia (en l'actual Iraq). És una dels milers de tauletes sumèries trobades per arqueòlegs durant les excavacions realitzades entre els anys 1889 i 1900.

La tauleta es va identificar entre altres 74.000 i la va traduir l'orientalista Samuel Noah Kramer el 1951, durant els seus anys d'estudis en el Museu d'Istanbul. Kramer estava en el procés de decidir quines obres traduir quan va trobar la tauleta en un calaix del museu. Descriu el moment en el seu llibre History begins at Sumer ('La història comença a Sumer'):

Contingut La tauleta conté un balbale (una mena de poema sumeri) que és conegut pels títols de "Nuvi, passa la nit a la nostra casa fins a l'alba" o "Una cançó d'amor de Xu-Sin (Xu-Suen B)". Compost per 29 versos, aquest poema és un monòleg dirigit al rei Xu-Sin (que va regnar entre els 1972 i 1964 abans de la nostra era, cronologia curta, o entre els 2037 i 2029 abans de la nostra era en cronologia llarga). En un llenguatge eròtic, la veu narradora del poema expressa els seus ardents desigs per Xu-Sin, recorrent a imatges relacionades amb la mel i la dolçor.

Ací hi ha el començament del poema (en la traducció de Kramer):Nuvi, estimat del meu cor,

Bella és la teua bellesa, dolça com la mel,

Lleó, estimat del meu cor,

Bella és la teua bellesa, dolça com la mel.Continua:Nuvi, deixa'm acaronar-te,

La meua preciosa carícia és més dolça que la mel,

En l'alcova, plena de mel,

Deixa'm gaudir de la teua bella bellesa,

Lleó, deixa'm acaronar-te,

La meua preciosa carícia és més dolça que la mel.

Nuvi, has gaudit de mi,

Digues-li-ho a la meua mare, ella et donarà menges,

El meu pare, ell et donarà regals.

.....................

Tu, perquè m'estimes,

Concedeix a la meua oració les teues carícies,

Senyor meu déu,

senyor meu protector,

El meu Xu-Sin, que alegra el cor d'Enlil,

Concedeix a la meua oració les teues carícies.Els tres darrers versos del poema semblen contenir una invitació a una trobada sexual, però en un llenguatge que no ens resulta del tot clar. El text és un dels poemes lírics més antics coneguts.

Interpretacions Sembla que el poema és un llibret per al "matrimoni sagrat" anual, un ritu en què el rei es casava simbòlicament amb la dea Inanna, copulava amb ella i assegurava la fertilitat i la prosperitat per a l'any entrant. Una sacerdotessa probablement representava Inanna, la dea sumèria de la fertilitat, i el rei Xu-Sin representava Dumuzi (Tammuz), el déu dels pastors, en vespres de la seua unió.

És possible que s'hagen cantat variants del poema durant cerimònies rituals que commemoraven el matrimoni diví entre els dos déus al llarg de l'antic Orient Pròxim, en concret a Egipte. La traducció d'aquesta tauleta va donar llum sobre el Càntic dels Càntics de l'Antic Testament, perquè algunes frases d'aquest són semblants als poemes cantats durant tals festes de fertilitat, així com en les noces sumèries.

Algunes interpretacions acadèmiques modernes indiquen que aquest poema presenta una experiència femenina única de sexualitat i erotisme. L'absència d'esment a l'embaràs ni a la fertilitat dona evidència possible d'interpretacions que podrien alinear-se amb la sexualitat femenina i la intimitat centrada en el plaer, difícils de trobar en altres poemes i literatura sumeris.

Referències

Categoria:Tauletes d'argila Categoria:Art de Sumer Categoria:Cultura d'Istanbul