miniatura|Làmina de la secció Die avslendtischen Khvnigreich («els regnes estrangers») de l'armorial Wappenbüchlein de Virgil Solis, publicat el 1555.Mostra dotze escuts d'armes; entre ells, el de Catalunya, identificat a la làmina com «Katalonia».
Un armorial (; ; ; ) és un recull d'escuts d'armes. Molts heraldistes utilitzen aquest terme per indicar qualsevol col·lecció d'escuts, tant si es compon d'imatges soles com de blasons sols o d'ambdós elements. Tanmateix, més correctament, només la col·lecció completa d'escut i blasó es pot definir com a armorial, mentre que les col·leccions d'imatges s'haurien de descriure com a col·leccions d'escuts i les col·leccions de blasons com a blasonaris.
En heràldica, apareix com un registre, taula o diccionari (per ordre alfabètic), que estableix una correspondència entre una llista de cognoms o comunitats senceres, històricament existides (actuals, o desaparegudes), i els armorials, és a dir, les imatges figuratives que els simbolitzen. Alguns armorials antics estan il·lustrats, mentre que d'altres es limiten a una descripció en paraules, no il·lustrada, que s'anomena blasonament.
Els escuts medievals, elaborats fins al , han estat considerats universalment des de fa temps pels especialistes del sector com la principal font primària a la qual es refereixen per a l'estudi historiogràfic de l'heràldica.
L'escut, a més de la descripció il·lustrada i textual de l'emblema (o escut), pot aportar una possible explicació de la seva elecció, els llocs geogràfics on consta un cognom. Els cognoms presents a l'armorial es relacionen amb famílies d'origen antic i nobiliari, a les quals, com a confirmació independent de l'armorial, també és possible trobar topònims com palaus, galeries, capelles i esglésies cristianes. Per exemple, hi ha armorials de famílies nobles, del patriciat, dels exèrcits, i de les genealogies episcopals del clergat catòlic i protestant.
Els armorials catalans més antics ja són del (cal destacar especialment el conservat a Salamanca o el Tamborino, guardat a Tolosa de Llenguadoc), bé que són fonamentals de cara a l'estudi de l'heràldica medieval.
Introducció Hi ha catalogats de manera única als arxius i museus estatals de diversos països uns 350 armorials, dels quals uns 130 són anglesos, 80 francesos, 40 espanyols i 20 italians o alemanys. miniatura|Rotlle dels escuts de Zuric: Línies dels comtes palatins de Tübingen Especialistes com Jean-Bernard de Vaivre o Ottfried Neubecker diferencien les col·leccions d'escuts o armorials, segons el seu suport:
Armorials en rotllos: es tracta de col·leccions d'escuts reduïts a la forma d'un escut, en pergamins enrotllats, que generalment es caracteritzen pel rigor descriptiu. A més, com a mínim inclouen un registre d'esdeveniments contemporanis i permeten la identificació de personalitats històriques individuals i els seus escuts heràldics. Codis: llibres manuscrits que inclouen diferents tipus de continguts d'informació, estructurats per parts (equivalents a seccions o grans capítols). Aquest segon tipus de format és el més freqüent entre els armorials ibèrics que ens han arribat, en el qual trobem la part dedicada a l'heràldica amb les descripcions que constitueixen el propi armorial, enriquida per una breu descripció heràldica textual.
En canvi, altres especialistes, com Martí de Riquer, distingeixen els armorials segons les característiques del contingut que s'hi representa:
Armorials amb escuts il·lustrats: mostren el dibuix o la representació gràfica de l'escut, quasi sempre en color o proveïts d'una codificació interna suficient per determinar i reconstruir la imatge original. Armorials amb escuts amb blasons: presenten la descripció heràldica en forma textual, generalment amb un llenguatge i una terminologia tan estrictament tècnics com intraduïbles a la llengua actual. Armorials amb escuts mixts: combinació dels dos tipus anteriors. miniatura|El duc de Bretanya al Gran armorial eqüestre del Toisó d'or Finalment, altres autors classifiquen els armorials en funció del seu contingut:
Armorials amb escuts d'ocasió: armorials redactats a causa d'una efemèride, per exemple, el , elaborat per a 250 cavallers el 1381, amb motiu de la signatura d'aquest tractat. A Castella es pot trobar el Protocolo del Torneo de Valladolid, de 1527, obra de García Alonso de Torres. Armorials d'escuts institucionals: armorials relatius a ordes eqüestres, a confraries o a corporacions; exemples d'aquest tipus són el Gran armorial eqüestre del Toisó d'Or, que es conserva a París, i, a Castella, el Libro de la Cofradía de Santiago. Armorials d'escuts generals: armorials que registren tots els ordes eqüestres o llinatges d'un territori, com ara l'Armorial de Gelre, escrit entre 1370 i 1414, que recull 1.700 escuts cavallerescos relatius a tot Europa. També es pot esmentar el Tractat d'Armoria, dels segles i , referit a Catalunya. Armorials d'escuts aixecats: armorials principalment d'origen anglosaxó que recullen escuts a partir d'alguna característica de la il·lustració, com envans, parts i figures. Armorials d'escuts residuals: obres literàries dins de les quals es descriuen textualment conjunts d'escuts heràldics.
Història
El primer armorial conegut és de l'any 1130, tot i que caldran cinquanta anys més fins que apareguin les primeres col·leccions oficials. Així, les primeres col·leccions daten de mitjans del , como el Glover's Roll (c. 1245), el Liber Additamentorum de Mateu de París (c. 1250) o el Rôle d'armes Bigot (c. 1254).Planché, J. R. The Pursuivant of Arms; or Heraldry founded upon facts. London, 1873, p. 31Dilthey-Project Die Performanz der Wappen. Digitised Armorials. Heraldica Nova — University of Münster
Quan, a partir de finals del , els escuts adquireixin un caràcter regular i hereditari, els heraldistes prendran el costum a elaborar fitxes i repertoris sistemàtics, en els quals es representaven les armories de les famílies. D'aquesta manera, s'han pogut documentar més d'un milió d'escuts i armories medievals, anteriors al . Aquests armorials medievals apareixen en tot tipus de suports: volutes, quaderns o registres, però també decoracions murals, escultures, pintures o vitralls, etc.
Tanmateix, és important assenyalar que històricament hi ha múltiples fonaments per plantejar la hipòtesi que el manteniment dels arbres genealògics i els vincles de consanguinitat i parentiu entre les famílies aristocràtiques i les principals famílies de la burgesia mitjana mercantil i militar, no només als nivells més alts dels hereus al tron, havien estat creats segles abans, encara que no se n'hagi conservat el rastre en documents escrits públics. Només cal pensar en les rígides regles sobre la primogenitura, sobre la no dispersió de l'herència i sobre la propietat de la terra de l'aristocràcia, dels matrimonis concertats per raons d'estat o per la realpolitik, per deduir que aquestes idees s'havien de plasmar en l'heràldica.
Cap armorial ha aconseguit descriure la totalitat d'escuts del país del qual és originari. A França, per encàrrec de Lluís XIV, es va intentar crear un armorial complet, l'Armorial Général de France, amb l'objectiu fiscal de la proporcionalitat dels impostos vers el rang social. Tot i no completar-se, es reuniren més de 120.000 escuts, dels que només 20.000 d'ells eren de famílies nobles.
Armorials conservats Època medieval Gran Bretanya miniatura|227x227px|Pàgina del Liber additamentorum de Mateu de París Glover's Roll (Londres, British Library, Add MS 29796), rotllo d'armes anglès dels anys 1240 o 1250, conté cinquanta-cinc escuts d'armes. Liber additamentorum de Mateu de París, conjunt d'il·lustracions marginals que acompanyen els manuscrits il·luminats d'aquest cronista: Chronica maiora i Historia Anglorum (no es tracta pròpiament d'un rotllo); els manuscrits daten d'entre 1244 i 1259, de l'època del regnat d'Enric III, i contenen dibuixos d'escuts amb anotacions llatines.Rolls of Arms Henry III: The Matthew Paris Shields (–59); Glover's Roll (–58) and Walford's Roll (); Additions and Corrections to A Catalogue of English Mediaeval Rolls of Arms. Edited by Thomas Daniel Tremlett Edited by Hugh Stanford London. Rolls of Arms Henry III. Published in 1958 in series "Aspilogia" by Boydell Press Walford's Roll (Londres, British Library, Harley MS 6589, f. 12,12b), rotllo anglès de c. 1275, conté 185 escuts amb blasons. Camden Roll (Londres, British Library, Cotton Roll, 8), rotllo anglès de c. 1280, conté 270 escuts pintats, 185 dels quals amb blasons. Dering Roll (Londres, British Library), rotllo de finals del , conté 324 escuts pintats sobre pergamí (210 mm d'ample × 2640 mm de llarg). Heralds' Roll (Cambridge, FitzWilliam Museum, MS. 297, còpia del ), rotllo de c. 1280, conté 697 escuts pintats. St George's Roll (Londres, College of Arms, MS Vincent 164, f. 1–21b), rotllo anglès de c. 1285, conté 677 escuts pintats. Charles' Roll (Londres, Society of Antiquaries, MS517, còpia del ), rotllo anglès de c. 1285, conté 486 escuts pintats. J.R. Planché dona el nom de Charles' Roll a una còpia del Walford's Roll amb 700 escuts dibuixats a ploma i tinta feta per Nicholas Charles (m. 1613) el 1607; segons Nicholas Charles l'original li hauria estat cedit pel rei d'armes de Norroy. Lord Marshal's Roll (Londres, Society of Antiquaries, MS 664, vol.1, f. 19–25), rotllo anglès de 1295, conté 565 escuts pintats. Collins' Roll (Oxford, Queen's College, MS 158, p. 366–402, còpia de c. 1640, actualment a Londres, College of Arms), rotllo de 1296, conté 598 escuts pintats. Falkirk Roll, rotllo ocasional anglès de c. 1298, conté 115 escuts amb blasons; enumera els cavallers que van participar amb el rei Eduard I a la batalla de Falkirk el 1298; n'existeixen diverses còpies; la còpia de la British Library (Harley MS 6589, f.9–9b) es trobava antigament a la Cambra del Tresor de París el 1576. Galloway Roll (Londres, College of Arms, MS M.14, f. 168–75, còpia de Sir Thomas Wriothesley, Garter King of Arms, m. 1534), rotllo anglès de 1300, conté 259 escuts amb blasons. Rotllo de Caerlaverock o Poema de Caerlaverock (Londres, British Library, Cotton MS Caligula A XVIII, f. 23b–30b, còpia gairebé coetània en vitel·la), rotllo de 1300, conté 110 blasons poètics sense imatges. N'existeixen dues còpies més, fetes per Glover a partir d'una font original diferent ara perduda, una al College of Arms de Londres, l'altra a l'Oficina del Rei d'Armes de l'Ulster, a Dublín. L'original va ser fet l'any 1300 per heralds anglesos durant el setge d'Eduard I al castell de Caerlaverock, a Escòcia.Commentary by . See also: The Roll of Caerlaverock on Wikisource; Modern illustration of shields based on Scott-Giles, C.W., The Siege of Caerlaverock, Heraldry Society, 1960; Modern illustration (2001) of shields in period style by Michael Case "Maister Iago ab Adam" Stirling Roll (Londres, College of Arms, MS M.14, f. 269–272, còpia de Sir Thomas Wriothesley, Rei d'Armes de la Lligacama, m. 1534), rotllo anglès de 1304, conté 102 escuts. Stepney Roll, rotllo ocasional anglès que enumera els cavallers presents al Torneig de Stepney l'any 1308. Great Roll, Parliamentary Roll o Banneret's Roll (Londres, British Library, Cotton MS Caligula A, XVIII), rotllo anglès de c. 1312, 19 folis de vitel·la (de 6" × 8,25"), amb noms i blasons de 1.110 nobles, bisbes, cavallers i senyors. Dunstable Roll, armorial ocasional anglès que enumera els cavallers presents al Torneig de Dunstable l'any 1334.