Ax-Xams (àrab: , el sol) és el nom tradicional que es dóna a la sura 91 de l'Alcorà, el llibre sagrat de l'Islam. Conté 15 versos. Escrita en àrab com la resta de l'obra religiosa, va ser revelada, segons la tradició musulmana, durant el període mecà.
Origen del nom Tot i que el títol no forma part directament del text alcorànic, la tradició musulmana ha donat a aquesta sura el nom de El Sol, en referència al contingut del primer vers:«1. Pel sol i la seva brillantor!».
Història Fins ara, no existeixen fonts o documents històrics que ens permetin determinar l'ordre cronològic de les sures de l'Alcorà. Tanmateix, segons una cronologia musulmana atribuïda a Ja'far al-Sadiq (segle VIII aC) i àmpliament difosa el 1924 sota l'autoritat d'al-Azhar, aquesta sura ocupa la 26a posició. Es diu que va ser proclamada durant el període mecà, és a dir, durant la primera part de la vida de Mahoma abans que marxés de la Meca.Contestada des del segle XIX per la investigació acadèmica, aquesta cronologia va ser revisada per Nöldeke, per a qui aquesta sura és la 16.
Les sures al final de l'Alcorà es consideren generalment de les més antigues. Es caracteritzen per les seves pròpies característiques particulars. Són breus, semblen originar-se a partir de pronunciaments oraculars (cosa que no vol dir necessàriament que siguin enregistraments d'aquests) i contenen nombrosos hàpax legomena.
Segons Nöldeke i Schwally, gairebé totes les sures 69 a 114 daten del període mecà primerenc. Neuwirth les classifica en quatre grups, suposadament cronològics. Tot i reconèixer la seva antiguitat, alguns autors es neguen a classificar-les com de La Meca perquè això pressuposa un context i una versió de la gènesi del corpus alcorànic que no està establerta. Aquest enfocament és especulatiu.miniatura|Text de la sura (Alcorà de 1874)De fet, aquests textos no són simplement transcripcions abreujades de proclamacions, sinó que són textos escrits, sovint opacs, que posseeixen capes de composició i reescriptures. Això no impedeix que aquestes sures proporcionin elements contextuals (com ara l'expectativa d'una fi dels temps imminent entre els seguidors de Mahoma). Aquests textos estan marcats per una forma de pietat deutora del cristianisme oriental.
Cuypers considera que aquesta sura forma una unitat, basada en una estructura concèntrica. Tanmateix, Tesei creu que aquesta estructura «deriva menys de la sura del que se li imposa». De fet, aquesta sura és composta, ja que s'hi han interpolat diversos versos.
Text de la sura 1-10, Juraments que la felicitat i la misèria de l'home depenen de la puresa o corrupció que hi hagi obrat 11-15, Thamúd destruïts per rebutjar el seu profeta Referències
Categoria:Sures