miniatura|Antiga sucursal de la Reichsbank a Frankfurt, Taunusanlage 4–6, construïda el 1933 El Bank deutscher Länder (BdL, ) va ser un banc central establert el 1948 per donar servei a l'Alemanya Occidental, emetent el Deutsche Mark. Va ser substituït el 1957 pel Deutsche Bundesbank.
Context miniatura|El general Lucius D. Clay (1898-1978, fotografiat el 1949) va ser un dels principals promotors del Bank deutscher Länder
Immediatament després de la derrota alemanya el 1945, la Reichsbank va quedar sota la custòdia conjunta dels Aliats a l'espera de la seva liquidació. D'acord amb el Pla Morgenthau, les autoritats nord-americanes van proposar el novembre de 1945 un pla radicalment descentralitzat que hauria organitzat un sistema financer separat a cadascun dels , amb una coordinació central mínima. Després d'algunes vacil·lacions, les autoritats franceses es van sumar a aquesta visió; les autoritats britàniques es van mostrar reticents al principi, però es van anar alineant gradualment amb els plantejaments dels EUA arran de la creació de la Bizona l'1 de gener de 1947.
Així, els bancs centrals dels Länder () es van crear l'1 de gener de 1947 al Munic ocupat pels estatunidencs (per a Baviera), Stuttgart (per a Württemberg-Baden) i Wiesbaden (per a Hesse), seguits al març pel Tübingen ocupat pels francesos (per a Württemberg-Hohenzollern), Friburg de Brisgòvia (per a Baden del Sud) i Magúncia (per al Renània-Palatinat), després a la Bremen ocupada pels nord-americans l' i, finalment, a la Düsseldorf ocupada pels britànics (per a Rin del Nord-Westfàlia), Hannover (per a la Baixa Saxònia), Kiel (per a Schleswig-Holstein) i Hamburg a la primavera de 1948.
Història El 1947, el nou governador militar dels EUA, Lucius D. Clay, va decidir, en contra de les directrius de Washington, que Alemanya necessitava un banc central en lloc d'una simple junta que reunís els per a les decisions polítiques comunes. El tres exèrcits d'ocupació occidentals van arribar a un acord sobre aquest concepte el 30 d'octubre de 1947, fet que va donar l'establiment del Bank deutscher Länder l'1 de març de 1948, format inicialment pels de la Bizona.
El 21 de juny de 1948, el BdL va introduir el marc alemany a les tres zones d'ocupació occidentals. L'1 de novembre del mateix any, els de la zona francesa es van unir al BdL. El capital social del BdL, de 100.000 Deutsche Mark, va ser aportat pels . Quan es va crear el BdL, hi treballaven 300 persones, però cap al 1949 el seu nombre ja havia augmentat a 1.450. Fins i tot després de la fundació de la República Federal d'Alemanya el maig de 1949, el BdL va continuar sota el control de les tres potències aliades occidentals fins el 1951.
Les institucions del BdL eren el consell de direcció i el Zentralbankrat (Consell de Bancs Centrals), format pels nou presidents dels Landeszentralbanken. Aquests funcionaris elegien el president del consell de direcció, que després triava els altres membres de la junta. Amb efecte d'1 d'agost de 1957, el BdL i els bancs centrals dels estats alemanys es van fusionar en el nou Deutsche Bundesbank, i els Landeszentralbanken es van transformar en simples filials del Bundesbank d'acord amb la llei federal que establia el Bundesbank.
Vegeu també Marc alemany Deutsche Bundesbank
Referències
Categoria:Bancs centrals d'Europa Categoria:Bancs desapareguts Categoria:Empreses alemanyes desaparegudes