Larraso o Larrason és un suposat déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat dues inscripcions llatines i un petit santuari a la muntanya de Laric, prop de Mos (Aude), a més d'una altra en grec, actualment perduda, l'autenticitat de la qual va ser qüestionada des del principi. Tot i que Mos és lluny de Gascunya –la zona on s'han trobat la majoria de teònims aquitans–, s'ha adduït que la vila es troba al peu de l'antiga Via Aquitania que unia Narbona amb Bordeus passant per Tolosa i, per tant, mantenia estretes relacions amb tot el territori aquità.
Etimologia El teònim sembla estretament relacionat amb el d'un déu vascó, Larrahe, del qual se n'han trobat quatre inscripcions en sengles altars votius a Navarra: a Muruzabal Andion (Mendigorria), Iruxo (Gesalatz), Errezu (Deierri) i Larunbe (Itza). Tant l'un com l'altre comparteixen la mateixa arrel basca: larra 'pastura, prat'.
Per al cas de Larrahe, estudiosos com ara Javier Velaza i Joaquín Gorrochategui han proposat que el sufix -he podria ser una forma dativa i que, per tant, el nom de la deïtat hauria de ser, simplement, Larra. Luis Mari Zaldua, en canvi, ha suggerit que el nom d'aquest déu devia haver estat Larrani, mentre que altres autors pensen que podria haver estat realment Larrahe, suposant que, tant en protobasc com en aquità, la lletra /h/ marqués una aspiració fonètica, una característica que altres llengües veïnes no tenien. Hi ha altres teònims aquitans que també acaben en -he, com ara Artahe, Elhe, i Herauscorritsehe.
Pel que fa a Larraso, el sufix basc -so correspon a un diminutiu, però també és col·lectiu o abundancial, motiu pel qual és molt present en toponímia basca (Easo, Itsaso, Lizaso) i també en la ibèrica (Aeso, Iesso, Turiaso). A Esteribar hi ha un kontzeju que es diu Larrasoaña.
Inscripcions Les dues inscripcions llatines trobades a Mos diuen així:
Traducció: «Publius Cornelius Phileros a Larraso(n), ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»
Traducció: «Titus Valerius Senecio, fill de Caius, Publius Usulenus Phileros, llibert de Veiento, Titus Alfidius Stabilio, llibert de Titus, Marcus Usulenus Charito, llibert de Marcus, magistri del pagus, han emprat els ingressos del temple per a construir aquestes capelles a Larraso(n); també han acceptat aquesta obra.»
Pel que fa a les Larrasoni cellas, és a dir, 'les cel·les o capelles de Larraso' que esmenta la segona inscripció, els epigrafistes pensen que a Mos hi havia un santuari dedicat al déu Larraso.
Notes
Referències
Categoria:Déus del panteó pirinenc Categoria:Inscripcions en llatí amb noms aquitans Categoria:Gàl·lia Narbonesa Categoria:Història del Llenguadoc Categoria:Districte de Carcassona