Iscit (llatí: Iscittus) és una deïtat de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat dues inscripcions a Garin (Comenge).
Etimologia Segons Joaquín Gorrochategui i Luis Michelena, el teònim Iscitto presenta un final indeclinable en -o més que no pas un cas datiu llatí. La comparació proposada amb el basc ezki 'til·ler, àlber, pollancre', basada únicament en l'homonímia, topa amb una dificultat fonètica, la de la vocal inicial 'I' en comptes d'E'.
Inscripcions Ambdues inscripcions es van trobar en dos altars votius descoberts a la capella en ruïnes de Notre-Dame, a Garin, vora el 1822.
Traducció: «Al déu Iscittus, Sabinus, llibert de Mandatus, ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»
Traducció: «Al déu Iscittus, Hunnu, fill d'Ulohox, ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»
Notes
Referències
Categoria:Déus del panteó pirinenc de Comenge Categoria:Inscripcions en llatí amb noms aquitans Categoria:Arbres en la mitologia