Jordi Valls (1945 a Barcelona) és un artista nihilista català, conegut per la seva col·laboració amb Psychic TV i pels provocadors conceptes propis del seu projecte Vagina Dentata Organ. La seva obra demostra una fascinació pel concepte de la destrucció.
Trajectòria Nascuat a Barcelona, va abandonar l'escola de jove i es va posar a treballar en una agència de viatges. En aquella època es va interessar pel món de l'art i va obsessionar-se amb Miró, Dalí, Picasso i Joan Ponç. Amb 17 anys, Valls va viatjar per primera vegada a Londres l'estiu 1963, on es va establir durant un any al Carrer Old Compton Street del Soho Londinenc i va entrar en contacte amb l'ebullició culturla de l'època. Va tornar temporalment a Barcelona, però el 1969 tornà a Londres per establir-s'hi de manera permanent, amb Irene, amb qui més endavant tindria dos fills. Viurien en un apartament proper al cementiri de Highgate.
És considerat un dels primers proto-punks catalans, que va viure l'explosió d'aquest gènere a Londres de finals dels 70. El 1978 o 1979 va tenir el seu primer contacte amb Genesis P-Orridge i va organitzar concerts de Throbbing Gristle al Centro Ibérico de Londres. També col·laboraria amb Whitehouse.
Vagina Dentata Organ Aquesta relació amb l'underground anglosaxó i l'actitud punk del “fes-t’ho tu mateix” van animar-lo a crear Vagina Dentata Organ, des d'on enregistrà diversos projectes amb sons de no-música trobada. El nom era una referència al concepte vagina dentata que va descobrir en un quadre de Picasso. Segons Valls, el projecte beu de Salvador Dali, Eros i Thanatos, per aquest ordre. Valls no es considera a si mateix un músic, es defineix a si mateix com a nihilista i el seu projecte Vagina Dentata Organ com "la banda més fanàtica del món", com un espai de destrucció. El seu instrument preferit és el martell.
El 1982, durant la gravació de l'àlbum de debut de Psychic TV, Force the hand of chance, va aportar la lletra de la cançó Catalan, en la qual va plasmar les seves experiències d'un accident de cotxe. Posteriorment també col·laboraia amb grups com PTV i Whitehouse.
Després de la publicació de l'àlbum, la televisió espanyola va convidar Psychic TV i Valls a Cadaqués per produir un videoclip de Catalan amb Derek Jarman. En aquest clip apocalíptic, es veu primer a Valls cobert de sang al volant del seu vehicle (accidentat dos anys abans i retrobat en un desballestament) i, més tard, camina com un mort vivent per l'escenari brandant un fuet. En aquella època també va col·laborar escrivint articles per a revistes com Star, Sal Común i Fuera de Banda.
A les gravacions del clip de Catalan el va seguir, el 16 d'octubre de 1984, una actuació al programa de la televisió espanyola La Edad de Oro. Valls hi va interpretar de manera única la seva peça Music for Hashashins, que ja havia estat editada en LP i que originalment consistia només en el ronc d'un gos de baralla. Per a la presentació en directe, Valls va generar un ronc sintètic amb un emulador, però a l'escenari també hi portava 16 pastors alemanys. Durant l'actuació, l'artista va destruir tres pintures originals del pintor català Casademont, que va esquinçar amb sables, esquitxant de manera molt efectista una gran quantitat de sang procedent d'unes bosses col·locades prèviament.
Valls va publicar diversos àlbums conceptuals obscurs de Vagina Dentata Organ al seu propi segell WSNS (World Satanic Network System o World Surrealist Network System). Part del disseny gràfic de les portades el feia el seu germà, Marc Valls.
A Music for Hashashins el va seguir The last supper. Aquest disc conté gravacions originals del suïcidi col·lectiu de la secta del Peoples Temple sota el lideratge del reverend Jim Jones a Guyana el 1978. La primera edició es va publicar en una tirada de 912 discs d'imatges, xifra que suposadament correspon al nombre de víctimes mortals. El 1984 va treballar en el següent llançament, el picture disc Triumph of the flesh, que conté les gravacions d'un ritual de Setmana Santa a Calanda, on els timbalers sovint toquen durant dies fins que els dits els sagnen, i en el vinil d'una part de l'edició es va incorporar sang humana real.
El 1986 va seguir el picture disc Cold Meat, on es poden escoltar parelles tenint relacions sexuals, mentre que les dues cares del disc mostren els cadàvers de Marilyn Monroe i Elvis Presley. Els picture discs de Music for Hashashins i The last supper van ser reeditats en major quantitat i en format de LP negre normal a partir de 1987 pel segell de P-Orridge, Temple Records.
Després d'una pausa de diversos anys, Valls va presentar el 1995 el seu darrer àlbum fins ara, el CD Un Chien Catalan, en el qual només s'escolten els sons del motor de la Harley del surrealista garrotxí Eliseu Huertas i Cos fent voltes per Port Lligat i Cap de Creus.
El 2007 es va establir de nou a Catalunya i el 2010 van dedicar-li una exposició al Centre d'Arts Santa Mònica. Posteriorment, el 2017 va publicar un nou disc Irene's Cunt, i el 2025 Concrete Music.
Discografia Vagina Dentata Organ presents Music for Hashashins (WSNS, posteriorment reeditat per Temple Records, 1983/1987) Rev. Jim Jones: The last supper (WSNS, posteriorment reeditat per Temple Records, 1984) Vagina Dentata Organ with the Pagan Drums of Calanda: Triumph of the flesh (WSNS, 1984) Vagina Dentata Organ: Cold Meat / Eros & Thanatos (WSNS, 1986) Vagina Dentata Organ: Un Chien Catalan (WSNS, 1994) Vagina Dentata Organ: The Perpignan Killings (CD recopilatori, WSNS, 2002) Vagina Dentata Organ: The Great Masturbator (WSNS, 2004) Vagina Dentata Organ: Music for the Blind (WSNS, 2007) Vagina Dentata Organ: Allegory of Cosmic Violence (Tochnit Aleph, 2012) Vagina Dentata Organ: Irene’s Cunt (WSNS CD5. 2017) Vagina Dentata Organ: Concrete Music (WSNS CD6. 2025)
Exposicions Més enllà d'activitats performatives diverses, Valls ha fet només 2 exposicions al llarg de la seva trajectòria. Una a Grenoble l'any 2000 i una altra a l'Arts Santa Mònica, el 2010. A Grenoble el projecte es deia “Coup de grâce, la poésie comme connaisance objective”, on va presentar unes teles de retrats metamòrfics de “top-models”, que estaven pintades amb sang pròpia de l'artista i deixades pel mig del terra de la galeria. El dia que van inaugurar l'expo va coincidir amb l'assassinat d'Ernest Lluch.
El 2010 es va poder veure a l'Arts Santa Mónica, The London Punk tapes, una exposició sobre una sèries d'enregistraments en cassette que Valls va fer als clubs undergrounds de Londres a finals dels anys 70, on es pot escoltar a The Clash, The Damned, Subway Sect, The Sex Pistols, Generation X i The Buzzcoks, entre d'altres.
Referències
Categoria:Artistes conceptuals Categoria:Músics barcelonins contemporanis Categoria:Artistes barcelonins contemporanis Categoria:Nascuts el 1960 Categoria:Nascuts el 1945