La primera volta de les eleccions presidencials de Zimbàbue del 2008 ocorregué el 29 de març, conjuntament amb les eleccions legislatives. N'hi havia quatre candidats:
Robert Mugabe, president sortint del ZANU-PF Morgan Tsvangirai, del Moviment per al Canvi Democràtic (MDC) Simba Makoni, candidat independent Langton Towungana, candidat independent
La segona ronda va tenir-ne lloc el 27 de juny. Se suposava que les eleccions havien d'enfrontar Mugabe i Tsvangirai, però després de la retirada de Tsvangirai, Mugabe n'era l'únic candidat. Les eleccions es realitzaren enmig de violència, assassinats i intimidació per part dels partidaris de Mugabe, que foren condemnats pels mitjans de comunicació internacionals, governs estrangers i les Nacions Unides. Robert Mugabe fou reelegit oficialment per a un sisé mandat amb el 90,2% dels vots.
Primera ronda Controvèrsia Els resultats de les eleccions no es van anunciar fins al 2 de maig, més d'un mes després de les eleccions. El MDC havia emprés accions legals per a exigir la publicació dels resultats, mentre que el ZANU-PF volia que es recomptassen els vots. « Le parti de Mugabe veut un recompte des votes », France 24, 6 avril 2008. Tsvangirai va dir que havia guanyat les eleccions, i el MDC expressà la seua preocupació pel fet que la comissió electoral, nomenada per Mugabe, estava manipulant-ne els resultats. El 7 d'abril Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides, demanà a les autoritats de Zimbàbue que publicassen els resultats de les eleccions.
L'11 d'abril, el MDC va convocar una vaga general per a exigir-ne els resultats. « L'opposition appelle à la grève générale », France 24, 11 avril 2008. Les autoritats van respondre amb una gran operació de vigilància policial, i la convocatòria de vaga, no informada pels mitjans de comunicació, fou ignorada en gran manera.
El 12 d'abril els dirigents dels estats del sud d'Àfrica, reconeixent una crisi política a Zimbàbue després de la manca de publicació dels resultats de les eleccions, es trobaren a Lusaka per a intentar resoldre la situació. Mugabe no hi assistí, però hi va enviar quatre ministres per a representar-lo. Tsvangirai hi era present. Mentrestant, el mateix dia, el president sud-africà Thabo Mbeki es reuní amb Robert Mugabe a Harare.
El 13 d'abril la Comissió Electoral de Zimbàbue va anunciar que hi hauria un recompte en 23 circumscripcions, 22 a petició del ZANU-PF i una a petició del MDC. Un portaveu del MDC declarava que el seu partit no reconeixeria els resultats del recompte: "Per a nosaltres, això seria com acceptar resultats manipulats. Han controlat les urnes durant dues setmanes i les han omplert de vots al seu favor".
Resultats Els resultats se'n publicaren el 2 de maig. Segons aquests resultats oficials, Tsvangirai havia obtingut gairebé el 48% dels vots, per davant de Mugabe, amb un 43%, però en calia una segona ronda per a desfer l'empat. El MDC sostenia que Tsvangirai havia obtingut el 50,3% dels vots, que els resultats estaven manipulats i que els partidaris de Mugabe havien comés nombrosos actes de violència per a intimidar els votants del MDC. Candidats Nombre de vots % de vots Morgan Tsvangarai 1.195.562 47,9% Robert Mugabe 1.079.730 43,2% Simba Makoni 207.470 8,3% Langton Towungana 14.503 0,6%
Segona ronda Si cap candidat obté el 50% de vots a la primera volta, com és el cas en aquestes eleccions, se n'ha de realitzar una segona volta. El MDC va anunciar al principi que, si se'n feia una segona volta, no hi participaria, creient que havia guanyat les eleccions per un ampli marge a la primera volta. "L'opposition ne participera pas à un éventuel second tour", France 24, 10 avril 2008. Aleshores, el partit va declarar que acceptaria una segona volta, sempre que se'n fes davant d'observadors internacionals.
La segona ronda se'n realitzà el 27 de juny del 2008, en presència d'observadors internacionals de la Unió Africana i la Comunitat pel Desenvolupament de l'Àfrica Austral. "Tsvangirai may pull out of run-off"; Reuters, 20 juin 2008.
Violència A mitjan maig, el MDC acusà els serveis d'intel·ligència militar de Mugabe de conspirar per a assassinar els seus dirigents i d'haver assassinat 43 partidaris del partit. El diari britànic The Guardian, per la seua banda, afirmava al mateix temps que almenys 31 partidaris del MDC havien estat assassinats, inclòs Gibson Nyandoro. Al juny, la BBC va informar que el partit Zanu-PF havia donat instruccions als seus partidaris, a la policia i a l'exèrcit perquè coaccionassen la població perquè votàs a favor seu. Milers de persones van ser sotmeses a violència física i obligades a abandonar la seua llar; i sembla que més de seixanta persones van ser assassinades.
A mesura que s'acosta la segona ronda de votacions, s'hi experimenta una violència política marcada per atrocitats comeses per la policia estatal contra membres de l'oposició i les seues famílies, així com per la detenció dels seus principals dirigents. Així, el 19 de juny, quatre joves militants del MDC van ser trobats morts a prop d'Harare, juntament amb l'esposa d'Emmanuel Chiroto, l'alcalde del MDC de la capital, que havia estat segrestada dos dies abans amb el seu fill de 4 anys. Més de 70 militants del MDC havien mort, mentre que una associació mèdica informava que havia tractat unes 3.000 víctimes des de finals de març.
Retirada de Tsvangirai Una setmana abans de les eleccions, Tsvangirai anuncià que estava considerant retirar-se de la cursa per no participar en el que anomenava una farsa. El 22 de juny Tsvangirai confirma que es retira, cedint així la victòria a Mugabe per endavant. Explicava:
"Nosaltres, el MDC, no podem demanar-los que voten el 27 de juny sabent que votar els podria costar la vida. Hem decidit que ja no participarem en aquesta farsa electoral, un procés violent i il·legítim. No li farem el joc a Mugabe".
Tsvangirai hi afegeix que els partidaris de Mugabe han assassinat 86 persones i n'han expulsat 200.000 més de sa casa. Acusa el govern d'haver prohibit les concentracions i manifestacions en suport del MDC, d'haver arrestat els dirigents del partit, de no haver lliurat ajut alimentària a les zones en què Tsvangirai havia obtingut bons resultats en la primera volta i d'haver prohibit la difusió de missatges en suport del MDC en els mitjans de comunicació.
Les reaccions a l'anunci de Tsvangirai foren immediates. Un portaveu del president sud-africà Thabo Mbeki va demanar a Tsvangirai que "continuàs jugant un paper en la normalització del procés polític a Zimbàbue." El president zambià, Levy Mwanawasa, li va suggerir que s'ajornassen les eleccions. Un portaveu del president dels Estats Units, George W. Bush, denuncià "intimidació governamental i accions il·legals". David Miliband, el ministre d'Afers Exteriors britànic, va declarar: "Les úniques persones amb legitimitat són les que van guanyar la primera volta el 29 de març –és a dir, l'oposició." Afegeix que l'estat "ha arribat a un moment absolutament crític en l'empenta del poble zimbabués que intenta desfer-se del govern tirànic de Robert Mugabe." Bernard Kouchner, ministre francés d'Afers Exteriors, declara que Mugabe "només és que un bandit i un assassí", i afegeix: "No hi ha cap dubte que França accepta aquestes eleccions farsants." L'endemà, Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides, va demanar l'ajornament de les eleccions en aquests termes:
"Actualment no es donen les condicions per a unes eleccions lliures i justes a Zimbàbue. Hi ha hagut massa violència, massa intimidació".
Per a Ban, "la situació actual a Zimbàbue representa el repte més greu per a l'estabilitat de l'Àfrica meridional."; fins i tot creia que el principi de les eleccions a l'Àfrica estava en joc. Mitjançant una resolució no vinculant, el Consell de Seguretat de l'ONU condemnà la crisi política a Zimbàbue, i acusà específicament el "comportament del govern" de "negar als seus oponents polítics el dret a fer campanya lliurement" i fer impossible, per la seua violència i restriccions, "realitzar unes eleccions lliures i justes el 27 de juny." Mentre que el britànic Paddy Ashdown, exalt representant de l'ONU i la UE a Bòsnia i Hercegovina, expressava els seus temors que la violència a Zimbàbue pogués conduir a un "genocidi", el sud-africà Jacob Zuma, cap de l'ANC, denunciava al seu torn el comportament de Robert Mugabe, i demanava una intervenció d'emergència per part de les Nacions Unides i la Comunitat de Desenvolupament de l'Àfrica Austral.
Els governs d'Angola, Eswatini i Tanzània també afirmaren que les eleccions no podien ser lliures i justes, i en demanaren l'ajornament de la segona volta.
Les autoritats zimbabueses confirmaren que se'n faria la segona volta, tot i que només hi havia un candidat, mentre que molts experts jurídics internacionals creien que aquesta segona volta, realitzada després de la data límit, no tenia valor segons la llei electoral de l'estat i que, d'acord amb aquesta llei, el candidat que havia obtingut una majoria simple de vots en la primera volta, açò és, Morgan Tsvangirai, hauria de ser declarat guanyador. Tres especialistes del Centre Jurídic d'Àfrica Austral digueren que la Comissió Electoral de Zimbàbue:
"La constitució no obliga a ajornar la segona volta. [...] Si no se'n fa una segona volta o no es pot realitzar en un termini de 21 dies, l'article 3(1)(b) de la llei electoral estipula que el candidat que obtinga una majoria simple de vots [en la primera volta] serà el president degudament elegit".
Escrutini Les eleccions es feren el 27 de juny. Tsvangirai havia demanat als seus partidaris que s'abstinguessen, i hi havia afegit: "Però si heu de votar pel Sr. Mugabe a causa de les amenaces a la vostra vida, feu-ho." Segons els informes inicials de periodistes estrangers, l'abstenció fou alta a Harare, però menor a les zones rurals, en què els partidaris de Mugabe sembla que van pressionar els ciutadans perquè votassen. A l'est, un membre del MDC va dir als periodistes:
"La gent ha de mostrar la seua papereta a un representant de la Zanu-PF abans de posar-la a l'urna. [...] No vaig tenir-hi cap altra opció. Vaig haver de votar per Mugabe".
France 24 publicà un testimoni semblant d'una votant:
"Em van preguntar el meu nom tan bon punt vaig entrar al col·legi electoral. I van anotar el número de papereta que m'havien donat. Així saben exactament qui vota i a qui".
Khalid Dahab, portaveu dels observadors internacionals, revelà que alguns votants li havien dit que els havien obligat a votar. La delegació d'observadors declarà que les eleccions no havien estat ni lliures ni justes. Els votants també van expressar la por que els partidaris del govern atacassen persones que no tinguessen els dits marcats amb tinta indeleble, prova que havien votat.
Segons The Times, si més no un partidari del MDC fou apallissat fins a la mort el dia abans de la segona volta, mentre que d'altres van foren apallissats abans de ser portats per la força als col·legis electorals.
Per la seua banda, The Herald (Zimbabwe), un periòdic estatal obertament proMugabe, anuncià una participació rècord i afirmà que els ciutadans havien pres la seua decisió lliurement a les urnes.
"Operació Dit roig" Després de les eleccions, uns grups armats començaren una campanya generalitzada de terror, buscant i colpejant violentament persones que no tenien el dit marcat amb tinta vermella. Segons els diaris britànics, els autors de la violència es referien a ells com a "Operació Dit Roig". El Times informava que uns hòmens armats havien trencar les cames d'un xiquet d'onze mesos, fill d'un càrrec electe de l'oposició, durant la violència. "Robert Mugabe's thugs run riot in election crackdown" , The Times, 29 juin 2008
Resultats