El terme associació estel·lar OB en astronomia es refereix a un grup d'estrelles joves, calentes i massives de classe espectral O i B (d'aquí el nom) que es troben dins d'una estreta regió de l'espai i que emeten una gran quantitat de llum ultraviolada que ionitza el gas circumdant, formant una regió H II. Aquestes associacions OB són cúmuls estel·lars que poden contenir des d'unes poques unitats fins a cents d'estrelles (en aquest últim cas es denominen superasociacions OB). Aquestes associacions sorgeixen primer en regions relativament petites de l'espai. El gas i la pols que queden després de la formació de les estrelles són expulsats i les estrelles restants ja no estan lligades gravitacionalment. Es creu que el 90% de les estrelles de la nostra galàxia es van formar en aquest tipus d'associacions.

El fet que les estrelles de tipus O i B tinguen una vida curta implica que les associacions OB també són molt joves (astronòmicament parlant): tenen entre 5 i 50 milions d'anys. Es tracta, per tant, de zones privilegiades per estudiar la formació estel·lar.

Es troben generalment en els discos de les galàxies espirals, en les quals es duen a terme processos de molt intensa formació estel·lar; com als braços espirals de la Via Làctia i d'altres galàxies. Sovint es troben a prop de núvols moleculars gegants, on es van formar les estrelles de l'associació. Com que tenen vides curtes, aquestes estrelles no viatgen lluny del seu lloc de naixement. Les associacions OB poden tenir dimensions importants, fins i tot cents d'anys llum, amb estrelles molt disperses, i a causa de les forces de marea galàctiques, tendeixen a dispersar-se en temps astronòmicament molt curts. Paradoxalment, podem conèixer més fàcilment les associacions OB d'altres galàxies que les de la nostra, a causa de la presència de núvols foscos que emmascaren la majoria dels objectes dins la Via Làctia. El satèl·lit Hipparcos ha permès detectar una desena d'associacions d'aquest tipus en un radi de 650 parsecs al voltant del Sol, sent la més propera l'associació estel·lar d'Escorpió-Centaure situada a només 400 anys llum del Sol.

La constel·lació d'Orió està ocupada en gran part per l'Associació Orió OB1, ubicada aproximadament a 1500 anys llum del Sol.

Similars a aquestes són les associacions R, en les quals estrelles joves massives estan immerses en una tènue nebulositat; la radiació d'aquestes estrelles il·lumina part del gas, formant nebuloses de reflexió.

Principals associacions S'han detectat associacions OB al gran núvol de Magalhães, així com a la galàxia d'Andròmeda i la galàxia del Triangle (M33). Aquestes associacions poden tenir un diàmetre de fins a 1.500 anys llum.

centre|1000px|Mapa de la Via Làctia destacant les principals associacions OB.

Bibliografia

Referències

Categoria:Cúmuls estel·lars