Utricularia intermedia és una espècie de planta amb flors del gènere Utricularia, dins de la família de les lentibulariàcies. És una planta carnívora herbàcia que creix submergida a les aigües poc profundes dels aiguamolls i les torberes. Allà on viu, freqüentment està amenaçada d'extinció a causa de la pèrdua d'hàbitat. Hi ha alguna cita d'aquesta espècie als Països Catalans, a l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.
Descripció És una espècie dicotiledònia, perenne, aquàtica i que fa entre 5 i 50 cm de llarg. A part dels peduncles florals que si que surten de l'aigua, la resta de la planta està completament submergida. No té arrels, i té dos tipus de tiges d'aspecte diferent: La seva part carnívora la formen tiges molt ramificades, que contenen molt poca clorofil·la, cosa que els hi dona un aspecte groc pàl·lid o translúcid; estan més o menys enterrades al substrat i porten els utricles, les trampes que succionen els petits animalons que li serveixen d'aliment. La part vegetativa és verda, fa la fotosíntesi i sura a l'aigua, gràcies a la presència d'una gran bufeta, i porta fulles molt dividides, laciniades.
U. intermedia es pot confondre fàcilment amb altres utriculàries com Utricularia minor que també té tiges de dos tipus però tota ella és més petita; Utricularia australis o Utricularia vulgaris també s'hi assemblen molt però només tenen un sol tipus de tiges.
És una espècie hemicriptòfita, forma hibernàculs per sobreviure a l'hivern i es reprodueix principalment vegetativament a través d'estolons, ja que floreix poc freqüentment.
Les flors surten en raïms de 2 a 5 flors zigomorfes, amb simetria bilateral. Cada flor té cinc pètals fusionats, grocs amb estries vermell-taronges, que mesuren de 10 a 16 mm de llarg. Formen una corol·la còncava i bilateral en què el llavi inferior ample, inflat a la punta, amaga el llavi superior. Un esperó situat sota el llavi inferior conté nèctar i és lleugerament més curt que el llavi mateix.
Les flors són hermafrodites; hi ha dos estams amb filaments fusionats al tub de la corol·la, amb ovari super, format per dos carpels fusionats. El fruit és una càpsula rodona, de 2,5 a 3,5 mm de mida, que es divideix en dos quan són madures.
Les trampes tenen forma de petites vesícules, s'anomenen utricles, fan entre 1 i 4 mm i serveixen per capturar petits insectes i crustacis, així com protozous. Estan situades en una tija especialitzada i sense fulles aparents.
L'utricle està format per fulles modificades. Es manté tancat mitjançant una vàlvula fins que la presa entra en contacte amb els quatre pèls sensorials que hi estan units. Això provoca l'obertura de la vàlvula; l'aigua entra de cop a la vesícula arrossegant l'animal, i la vàlvula es tanca bruscament. Tot el procés és rapidíssim i dura menys de mig segon. Com que els nivells d'oxigen a l'interior de les vesícules són molt baixos, la presa mor per asfíxia i, tot seguit, és digerida per enzims fosfatases àcides segregats per la planta. La trampa torna a ser funcional 30 minuts després d'haver-se activat.
U. intermedia inverteix molt en les seves tiges carnívores, que representen una gran proporció del seu pes i comporten elevats costos de manteniment:Adamec L., 2007a. Investment in carnivory in Utricularia stygia and U. intermedia with dimorphic shoots. Preslia. 79 (2), . les trampes són fisiològicament molt actives i les tiges que les porten no fan fotosíntesi. Tanmateix, aquesta inversió s'ajusta segons l'entorn de la planta: les trampes només són avantatjoses quan les preses són abundants i les condicions per a la fotosíntesi —específicament el CO2 i la llum— són limitants.
Hàbitat i distribució U. intermedia habita en aiguamolls, maresmes i pantans, on les aigües poc profundes, estancades i húmiques tenen un pH àcid (5,2 a 5,6) i són generalment oligotròfiques. Es troba a les regions circumboreals: Amèrica del Nord, Àsia boreal i Europa central i septentrional, a altituds de fins a 1.300 m. A Europa, és més abundant a la part nord (Suècia, Finlàndia i el nord d'Anglaterra). És més rara cap al sud: a França està classificada com a espècie vulnerable;UICN France, FCBN, AFB et MNHN, 2018. La Liste rouge des espèces menacées en France – Chapitre Flore vasculaire de France métropolitaine. Paris, France. a Itàlia es considera extinta. A Bèlgica, en canvi, hi viuen quatre espècies d'utriculàries i U. intermedia és l'única que no està protegida.
No s'ha trobat a la península Ibèrica. A la Flora dels Països Catalans s'esmenta una citació antiga a la Catalunya del Nord, a l'Alta Cerdanya, que sembla que no s'ha pogut confirmar.
En general, les utriculàries, i altres espècies aquàtiques d'aigües dolces, estan amenaçades per la pèrdua d'hàbitat a causa del drenatge de zones humides i per la invasió d'espècies invasores. A més, com que són bastant intolerants a la contaminació, poden servir com a bioindicador de la qualitat de l'aigua al seu hàbitat.
Taxonomia Tot i que la majoria de fonts citen Hayne com el primer a descriure Utricularia intermedia el 1800, Dreves i Hayne ja l'havien descrit formalment el 1798.
Referències
Categoria:Plantes aquàtiques Categoria:Utriculària