El Camí Vell de Picassent és una via històrica de comunicació d'origen medieval de la comarca de l'Horta Sud que unia la ciutat de València amb la vila de Picassent. El seu traçat discorria en direcció nord-sud a través de la plana al·luvial de l'Horta, aproximadament en paral·lel i a l'est del Camí Real de València a Madrid, constituint un dels principals eixos tradicionals de comunicació de la zona meridional de la ciutat.

Al llarg del seu recorregut travessava o delimitava els actuals termes municipals de València, Paiporta, Benetússer, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell, Alcàsser i Picassent. Històricament exercí una doble funció: d'una banda, vertebrava l'espai agrícola de l'horta, facilitant l'accés a les explotacions, alqueries, motors de reg i séquies; de l'altra, constituïa una ruta local de comunicació entre els pobles de l'Horta Sud i el cap i casal.

Les transformacions urbanístiques i la construcció de noves infraestructures durant el segle XX provocaren la fragmentació i desaparició de bona part del seu recorregut original, substituït progressivament per carreteres modernes, especialment la CV-400. Tot i això, encara se'n conserven diversos trams que permeten reconstruir el seu itinerari històric i comprendre l'evolució del paisatge agrícola i urbà de l'àrea metropolitana meridional de València.

Traçat i recorregut El Camí Vell de Picassent tenia el seu origen a l'eixida meridional de la ciutat de València. S'iniciava al Camí Real de Madrid, a l'altura de l'actual carrer de Marvà, al costat del convent de la Roqueta. Des d'este punt avançava sinuosament en direcció sud pels actuals carrers d'Albacete i de Carcaixent fins a arribar al molí de Jesús, situat a l'entorn de l'actual carrer de Jeroni Munyós, al costat de la plaça i el convent de Jesús.

A continuació s'endinsava en l'Horta de Patraix, on travessava el Camí del Molí de Jesús, que comunicava amb la Carrera d'Escrivà i el Camí Real de Madrid. En este sector el recorregut discorria a l'entorn diverses alqueries històriques, com les d'Albors, Roca i Escrivà, i descrivia una corba pel traçat de l'actual carrer de Jaime Beltran abans de dirigir-se cap a l'Alqueria de Real i prenent després direcció cap al sud fins a convergir amb l'assagador de les Monges a l'altura d'on està actualment el cementeri.miniatura|250x250px|Vista del Camí Vell de Picassent a la partida d'Alba.A principis del segle XIX, la construcció del Cementeri General de València modificà este sector del recorregut. Entre el carrer de Jaime Beltran i el cementeri, el traçat tradicional fou substituït parcialment per un nou vial rectilini, conegut com Camí del Cementeri (actual avinguda de Gaspar Aguilar), construït des de la plaça de Jesús per facilitar l'accés al recinte funerari. A partir del cementeri, el camí recuperava novament el seu recorregut històric. Després de creuar el gual del barranc de la Rambleta i passar la partida del Tell, la via continuava per la partida de la Closa, on se situaven el Molí de la Gàbia i diverses explotacions agrícoles. Més al sud travessava el braç de la Gàbia i la Séquia Mare de Favara mitjançant un pont de pedra, continuant paral·lel al marge dret d'esta infraestructura hidràulica fins a arribar a la partida d'Alba, on es trobaven l'alqueria, l'ermita i la creu de terme.miniatura|250x250px|Traçat empedrat conservat a la partida d'Alba.Poc després assolia la històrica cruïlla dels Quatre Camins, on enllaçava amb els camins de la Torre, de Paiporta, l'assagador de la Baixà dels Bous i la carretera de les Tres Creus. Des d'este punt continuava cap al sud resseguint el marge de la Séquia de Favara i els límits occidentals dels termes de Benetússer, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell i Alcàsser fins a arribar finalment al nucli urbà de Picassent.

Estat actual L'expansió urbana de València i dels municipis de l'Horta Sud durant el segle XX ha alterat profundament la continuïtat del Camí Vell de Picassent, que hui es presenta fragmentat en diversos trams de naturalesa molt diferent. Al nord del nou llit del Túria, el creixement urbà absorbí completament l'antic paisatge de l'Horta de Patraix. El traçat històric quedà incorporat a la trama urbana transformant-se progressivament en carrers dels actuals barris d'Arrancapins (carrers de Marvà i d'Albacete), la Raiosa (carrers de Carcaixent i de Jaime Beltran) i l'Hort de Senabre (avinguda de Gaspar Aguilar). miniatura|Creu de terme del Camí Vell de Picassent.L'únic tram que encara conserva parcialment l'aspecte d'un camí tradicional és el comprés entre el Cementeri General i el nou llit del Túria, encara que la seua continuïtat es troba interrompuda per les infraestructures ferroviàries. La construcció del nou llit del Túria en el marc del Pla Sud representà la ruptura física més important del seu recorregut, en interceptar definitivament la connexió històrica entre València i els municipis de l'Horta Sud.

Al sud del nou llit, el traçat original es conserva de manera discontínua. L'expansió dels polígons industrials, les urbanitzacions i les noves carreteres ha fet desaparéixer nombrosos trams, però encara se'n mantenen alguns com a camins rurals, vies de servei, carrers o fins i tot vies ciclistes.

Entre els sectors millor identificables destaquen els que travessen els termes de Paiporta, Benetússer, Catarroja, Albal i Beniparrell, així com diversos trams rurals que continuen en direcció a Alcàsser i Picassent, on encara és possible reconstruir parcialment el recorregut històric de la via.

En conjunt, el Camí Vell de Picassent exercí durant segles una funció vertebradora sobre el territori meridional de l'Horta de València. A més de facilitar la comunicació entre la ciutat i els pobles de l'Horta Sud, articulà una extensa xarxa d'alqueries, explotacions agrícoles i infraestructures hidràuliques vinculades principalment a la Séquia de Favara. La progressiva desaparició del seu traçat al llarg del segle XX reflectix la transformació del paisatge tradicional de l'horta en l'actual àrea metropolitana.

Referències

Categoria:Camins del País Valencià Categoria:Geografia de València Categoria:Geografia rural de l'Horta Sud Categoria:Infraestructures de transport de l'Horta Sud Categoria:Infraestructures de transport de València