L'Alqueria de Volant és un edifici d'origen medieval situat al sud de l'Horta de Malilla, a la ciutat de València. Situada a l'Entrada de Gallineta de l'antiga Senda dels Lladres a l'est del Camí Real de Madrid (carrer de Sant Vicent Màrtir). Queda prop del barri de Sant Marcel·lí però està dins del territori administratiu de Malilla, al districte de Quatre Carreres.
Es tracta d'un edifici amb valor patrimonial i es troba inventariat dins de les fitxes d'elements arquitectònics del Pla d'Acció Territorial de Protecció de l'Horta de València U.P: Horta de Rovella-Francs (codi PAT EPA 15.02) i amb nivell de protecció 2a al PGOU.
Història L'Alqueria del Volant formà part durant segles del paisatge agrícola de l'antiga partida de Benimassot, a l'Horta de Malilla. L'alqueria s'articulava al voltant de la Carrera de Malilla i les seues terres eren regades per la Fila dels Negrets, en una zona agrícola que desaparegué pràcticament amb l'ampliació progressiva de tot l'entramat ferroviari i les obres del Corredor Mediterrani al sud de la ciutat de València. miniatura|Vista de l'Alqueria del Volant des del carrer de Sant Vicent, el novembre de 2025. Com moltes altres alqueries i construccions rurals de l'Horta de València, com ara l'Alqueria del Torrentí o el Molí de la Gàbia, l'Alqueria del Volant experimentà diverses reformes al llarg del segle XVIII, que li conferiren bona part de l'aspecte arquitectònic que conservà fins a la seua degradació recent. Als pocs metres es troba el Motor del Volant.
L'any 1977, l'alqueria fou donada pels seus propietaris a l'Ajuntament de València juntament amb tres fanecades de terres de cultiu. Malgrat la titularitat pública, l'edifici romangué durant dècades sense actuacions significatives de conservació, fet que provocà un progressiu deteriorament del seu estat estructural. Diverses entitats dedicades a la defensa del patrimoni històric sol·licitaren reiteradament la seua catalogació com a Bé de Rellevància Local (BRL) i l'adopció de mesures de consolidació. Entre altres iniciatives, l'Associació de Veïns de Sant Marcel·lí proposà destinar l'immoble a un equipament públic com a granja escola. miniatura|Vista de l'Alqueria del Volant des del carrer de Sant Vicent, el juliol de 2026. El gener de 2024, un incendi agreujà considerablement l'estat de conservació de l'edifici. El foc destruí bona part de la coberta, calcinà les bigues de fusta i provocà el col·lapse de la major part dels forjats interiors, deixant l'alqueria en una situació crítica. Arran tots d'estos fets, l'Alqueria del Volant fou inclosa en la Lista Roja del Patrimonio elaborada per l'associació Hispania Nostra, convertint-se en el primer bé patrimonial valencià incorporat a este registre
Finalment el febrer de 2026, després de dècades d'abandonament, unes fortes ratxes de vent provocaren l'ensorrament d'aproximadament el 60 % de l'estructura, fet que diversos especialistes consideraren incompatible amb la seua recuperació integral.
El juny de 2026, la Fiscalia Provincial de València incoà diligències penals arran de la denúncia presentada pel president del Círculo para la Defensa y Difusión del Patrimonio Cultural, en apreciar indicis d'un possible delicte contra el patrimoni històric previst als articles 323 i 324 del Codi Penal.
Descripció miniatura|Vista des del nord, de l'entorn que envolta a l'Alqueria del Volant (juliol de 2026). L'Alqueria del Volant és una gran edificació rural de planta rectangular, composta per planta baixa i dos pisos. La distribució interior responia a l'esquema tradicional de les alqueries valencianes: la planta baixa acollia les principals dependències domèstiques, com el menjador, la cuina amb una gran ximenera de campana i el dormitori principal; el primer pis es destinava a habitacions, mentre que el segon corresponia a l'andana, espai utilitzat per a l'emmagatzematge de les collites, la cria del cuc de seda o l'assecat de les fulles de tabac.
L'edifici es completava amb diverses construccions annexes destinades als treballs agrícoles. Entre estes destaca un corral, del qual encara es conserva parcialment l'estructura coberta amb teula àrab. La planta es dividia en dos cossos separats per un mur construït amb maó i tàpia. Originalment estava coberta amb una teulada a dos aigües. Els forjats eren els característics de l'arquitectura tradicional valenciana, formats per bigues de fusta i voltes de revoltó de rajola plana. Les façanes estan construïdes amb fàbrica de maó i maçoneria, revestides amb arrebossat.
Referències
Categoria:Alqueries de València