Els salaris públics a l'Imperi Romà d'Orient (grec medieval: ρόγαι, roge) inclouen els salaris pagats als funcionaris, soldats i altres servidors públics a l'Imperi Romà d'Orient.Conegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí.
Els salaris militars es pagaven amb una periodicitat quadriennal, sense comptar els suplements que rebien els soldats que sortien en campanya. Com que el seu pagament era fonamental per al funcionament de l'exèrcit, el carro que els transportava era un objectiu clau per als enemics. El 809, els búlgars en capturaren un amb 79.200 nomismes i el 811 els abbàssides interceptaren els salaris del tema dels Armeníacs, que pujaven a 93.600 nomismes. Els estrategs dels temes orientals i del sud dels Balcans cobraven entre quatre i quaranta lliures d'or.
Els salaris públics se solien distribuir en una cerimònia anual amb la participació del mateix emperador. Els funcionaris que ostentessin una dignitat podien acumular el salari corresponent al seu càrrec funcionarial amb els emoluments corresponents a la dignitat que fos (per exemple, mitja lliura d'or per a un espatarocandidat, una per a un protoespatari i dues per a un hípat). Com que les dignitats es podien comprar, en la pràctica aquests salaris es podien adquirir com una forma de renda del govern fins que Aleix I Comnè (r. 1081-1118) abolí els estipendis associats a les dignitats àuliques.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Economia de l'Imperi Romà d'Orient