Draba fladnizensis és una espècie de planta amb flors del gènere Draba de la família de les brassicàcies. Té una distribució circumpolar i es troba en latituds septentrionals de l'hemisferi nord. La seva distribució s'estén cap al sud on es refugia a les zones més elevades de l'alta muntanya. Així, arriba de manera molt escassa als Pirineus, on és molt rara, sempre en indrets més o menys pedregosos, prop dels cims més alts. Per això aquesta espècie es troba catalogada com a Espècie vulnerable pel Decret 172/2008, de 26 d'agost de la Generalitat, mitjançant el qual es va crear el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
Descripció Aquesta petita planta perenne creix arran de terra, no sol fer ni mig pam d'alçada i sol ser més o menys cespitosa, formant una petita catifa. Les fulles basals tenen limbes de fins a 1,6 centímetres de longitud i de forma variable, més o menys espatulades, presenten pèls diminuts a les vores. De vegades, pot haver una o dues fulles a la tija floral, que és curta. Aquesta tija és glabra, sense pèls; creix uns quants centímetres d'alçada i presenta dues o més flors disposades en Raïm (inflorescència). La flor té pètals blancs de no més de 2,5 mil·límetres de longitud i sèpals verdosos o violacis, de 1,5 mm. El fruit és una silícula curta i aplanada, glabra, mesura 3-5 x 1,8-2,5 mm.
Es diferencia d'altres espècies similars per tenir les fulles blanes i l'estil molt curt (no rígides com a Draba aiziodes o Draba hispanica). Sense fulles a la tija (de vegades 1 o rarament 2): Draba muralis o Draba nemorosa en tenen més de quatre fulles i no viuen tan amunt. S'assembla força a Draba tomentosa, però aquesta (com diu el seu epítet específic) és densament peluda (tomentosa) també les silícules. Draba dubia és molt semblant i viu en ambients més o menys similars però té la tija pubescent i les silícules més grans i allargades (lanceolades de 6-12 x 1,5-3 mm). També es podria confondre amb Draba siliquosa però aquesta té les fulles i les tiges (si més no a la seva part inferior) pubescents.
Hàbitat i distribució Aquesta és una espècie de distribució àrtica i alpina. És present al nord d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord, des d'Alaska, passant pel nord del Canadà, fins a Groenlàndia.Draba fladnizensis. Flora of North America.Williams, Tara Y. 1990. Draba fladnizensis. In: Fire Effects Information System, [Online]. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Rocky Mountain Research Station, Fire Sciences Laboratory. És comuna i està molt estesa a l'Arxipèlag Àrtic Canadenc, on es troba en diverses illes àrtiques, incloent-hi les illes de Baffin, Devon i Ellesmere.S.G. Aiken, et al. 1999 onwards. Flora of the Canadian Arctic Archipelago: Descriptions, Illustrations, Identification, and Information Retrieval. Version: 29 April 2003. També viu a les illes àrtiques d'Europa, com les illes Svalbard.
Va arribar a latituds inferiors durant els períodes glacials. Després es refugià al capdamunt de les muntanyes on encara pot trobar un clima més o menys similar al de la tundra d'on és originària. Es troba a les Muntanyes Rocoses fins a Colorado i Utah. també als Alps i als Pirineus on hi ha unes poques poblacions a l'estatge subnival en pradells pedregosos prop dels cims més alts dels Pirineus: al massís de Besiberri, Mont-roig (Alt Àneu), Puigmal i al Massís de la Maladeta. miniatura|Exemplar dels Alps: vegeu les fulles ciliades
Taxonomia Draba fladnizensis Wulfen va ser descrita en primer lloc per Franz Xaver von Wulfen a Austria, el 1779. El seu nom prové del poble de Flattnitz, situat als Alps de Caríntia.
Referències
Categoria:Brassicàcies