Vicente María de Palafox Centurión y Silva (Madrid, 14 de febrer de 1756-Madrid, 9 de juliol de 1820), VIII marquès d'Ariza, X marquès d'Estepa, XI marquès de La Guardia i Almirall d'Aragó, va ser un aristòcrata espanyol que va servir a la Casa Reial.
Biografia miniatura|María de la Concepción Belvís de Moncada y Pizarro, primera esposa de Vicente María Palafox. Pintat per Agustí Esteve el 1796. Era fill de Fausto Francisco Palafox Pérez de Guzmán el Bueno, X marquès de La Guardia, VII marquès d'Ariza, IX marquès d'Estepa, VI comte de Santa Eufemia, VI comte de la Monclova, X marquès de Guadalest, VIII marquès d'Armunia, gran d'Espanya de primera classe, cavaller de l'Orde de Carles III (1777), cavaller del Toisó d'Or, almirall d'Aragó, senyor de les baronies de Casp, Benisà, Cotes, Aldea de Valencia, Sueca, Calmarza i Teulada, gentilhome de cambra del rei, cavallerís major de la princesa d'Astúries, i de Maria Teresa Silva-Bazán y Sarmiento, filla del marquès de Santa Cruz.
El seu avi patern, Joaquín Antonio Ximénez de Palafox Centurión de Córdoba, VI marquès d'Ariza, mort en 1775, havia estat gentilhome de la Reial Cambra de Ferran VI i cavallerís major de la reina viuda Isabel Farnese i, més tard, del Príncep d'Astúries Carles. El seu pare, també Gentilhome de la Cambra, havia ascendit a cavallerís major de la Princesa Maria Lluïsa de Parma el 1777.
Tenia enormes contactes palatins i hi havia, a més, casat en 1778 amb María de la Concepción Belvis de Moncada y Pizarro, filla de la cambrera major de palau marquesa de San Juan de Piedras Albas, per la qual cosa el seu ascens a la Cort va ser ràpid.
Gentilhome de cambra amb exercici del Príncep d'Astúries en 1781, es va fer molt pròxim a aquest de tal mode que, ja rei i, en morir en 1798, el seu Sommelier de Corps interí marquès de Villadarias, li va concedir l'anomenada «futura» del càrrec ja que es trobava cobert en propietat pel duc de Frías. A l'any següent va quedar vidu i es va casar de nou el 14 de setembre de 1800 amb la seva cosina María Teresa de Silva-Fernández de Híjar y de Palafox, vídua al seu torn de Jacobo Felipe Fitz-James Stuart zu Stolberg-Gedern, V duc de Berwick.
Va fer falta que el duc de Frías renunciés el 1802 a la sommelieria en ser designat conseller d'Estat perquè el marquès d'Ariza pogués ocupar el càrrec en propietat.
Era sommelier quan van passar els successos del Motí d'Aranjuez i va ser substituït pel seu cunyat, el marquès de Valmediano en el seu lloc. En arribar al tron el Rei francès Josep I el confirma com a Cambrer major però renúncia a aquest càrrec després de la Batalla de Bailèn.
En tornar Ferran VII, al maig de 1814, el nomena de nou nou sommelier de corps, que exerciria fins a la seva defunció, mesos després d'iniciat el Trienni Liberal.
Referències
Bibliografia
Archivo General de Palacio (AGP) . Patrimonio Nacional. Sección Personal
Categoria:Nobles madrilenys Categoria:Sommeliers de Corps Categoria:Marquesos Categoria:Comtes d'Espanya Categoria:Morts el 1820 Categoria:Nascuts el 1756