Olvido Fanjul Camín, (Tremañes, parròquia de Xixón, 28 setembre 1910 - Xixón, 8 agost 2001) va ser una republicana asturiana, exiliada a Rússia i supervivent dels camps de concentració nazis.
Biografia Nascuda en el barri xixonés de Tremañes (Astúries) en el si d'una família molt polititzada. Els seus pares eren Manuel Fanjul Olay i Carmen Camín García. Els seus avis paterns, Teresa Olay «La Chispa» i Celestino Fanjul, el seu oncle, Ramón Fanjul Olay i la seva tia, Avelina Fanjul Olay van ser fundadors del moviment socialista a Gijón, juntament amb Francisco Cadevieco. Als catorze anys, va quedar òrfena de pare i mare i es va haver de guanyar la vida treballant a la fàbrica La Algodonera.
Seguint la ideologia familiar, va militar a la CNT i el 1933 es va afiliar a l'Agrupació de Dones Antifeixistes. Va fer un curs d'infermeria i durant la Guerra Civil espanyola va exercir com a auxiliar sanitària amb el Socors Roig Internacional a l'hospital de sang del barri xixonès del Netahoyo, que atenia ferits i, sobretot, dones amb pocs recursos.
El 23 setembre 1937, davant la imminent entrada de les tropes nacionals a Xixón, Fanjul va formar part d'una de les expedicions dels nens de Rússia, que va evacuar 1.100 menors, en un vaixell, rumb a Saint Nazaire (França), on van ser embarcats en el transatlàntic Kooperatsia fins a Londres i des d'allí, en el vaixell Félix Dzerzhinsky, van salpar amb destinació Leningrad, on van arribar el 4 octubre 1937. Fanjul es va instal·lar amb un grup d'infants a la ciutat de Pushkin, on va exercir de cuidadora i educadora de les Cases de Nens espanyols. Allí va mantenir una relació sentimental amb un militar rus, Dimitri, que el 22 de juny de 1941, amb l'inici de l'Operació Barba-roja, va ser enviat al front i al qual no va tornar a veure.
Al setembre de 1941, els nazis van envoltar Leningrad, i els nens de Pushkin van ser enviats a l'est. Fanjul, que estava embarassada, va decidir quedar-se a Pushkin a l'espera de notícies del seu company, però a finals d'aquell any va ser detinguda per les forces alemanyes. Va estar un any en la presó de Tallinn, on va ser obligada a fer treballs forçats. L'hivern de 1942 va donar a llum al seu fill Dimitri, que li va ser arrabassat pels nazis als tres mesos, al·legant que seria destinat al servei d'Hitler.
El 26 de març de 1943 va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück, conegut com El pont de corbs i l'únic exclusiu per a dones. Es va convertir en la presonera 18.217, essent una de les tres primeres espanyoles deportades en aquell camp, encara que constava en les llistes com a russa, i una de les cinc asturianes, al costat de Rita Martínez Pérez,Leonor Rubiano, Natividad Fernández i la filla d'aquesta, Ángeles Álvarez Fernández.
El robatori del seu fill pels nazis li va produir un profund dolor al qual va sobreviure gràcies a la solidaritat d'altres companyes deportades, que la van protegir i la van obligar a menjar. Quan es va recuperar, va ser destinada a fer treballs forçats de peonatge per a la indústria de guerra, fent soldadura autògena per a fabricar coets V1 i V2 per a Siemens i en no comptar amb mesures de protecció, va patir danys greus a la vista. També, a Ravensbrück, va coincidir amb Dorothea Binz, una de les més cruels caps i supervisores del camp (posteriorment executada), i a conseqüència de les moltes les pallisses que va rebre, li van quedar seqüeles de pèrdua d'audició.
El 23 d'abril de 1945, uns dies abans que l'exèrcit soviètic alliberés el camp de Ravensbrück, van arribar els busos blancs de la Creu Roja Sueca que van evacuar Fanjul i 300 dones més, la majoria franceses. Així, va ser una de les onze espanyoles (quatre asturianes), que que van aconseguir sobreviure a Ravensbrück. La cinquena, Leonor Rubiano Fernández, va ser exterminada a la cambra de gas. Fanjul va ser traslladada a un centre hospitalari a Göteborg, on va romandre durant diversos mesos per a rebre atenció mèdica. Després va continuar la seva recuperació en una residència francesa a Arcachón, on va estar fins al maig de 1946.
Després, es va establir a Tarbes. Una vegada allí, el seu germà Celestino li va escriure una carta en què li va comunicar que el seu cunyat, l'excombatent republicà de Gijón, Gerardo Blanco Menédez, es trobava malalt a la mateixa localitat. Fanjul el va atendre fins a la seva recuperació i ja no es van separar mai més.
Es van traslladar a Cité d'Urac, a la zona rural de Tarbes, on Fanjul va començar a treballar com a costurera i Blanco a la construcció. Van tenir tres fills. El gener de 1963, van tornar a Gijón. Pocs dies abans, Fanjul i Blanco es van casar i van batejar als seus tres fills, per evitar represàlies franquistes. Així i tot, Blanco va haver de presentar-se regularment a la caserna de la Guàrdia Civil.
El 2001, Olvido Fanjul va morir a la seva ciutat natal, a l'edat de noranta anys.
Reconeixements El 31 març 2022, es va instal·lar al carrer Rufino García Sotura de Gijón una Stolpersteine en el seu honor, amb la següent inscripció «Aquí va viure Olvido Fanjul Camín. Nascuda en 1910. Exiliada en la Unió Soviètica. Deportada en 1943 a Ravensbruck. Alliberada». La de Fanjul va ser la primera llamborda de memòria instal·lada a la ciutat asturiana de Gijón per a recordar a les 34 persones de la ciutat víctimes del nazisme, sent instal·lades també, aquell mateix dia, les dels deportats Víctor Cueto Espina , Manuel Cortés García, Evaristo Rebollar, Aurelio Acebal Álvarez i Alfredo Andrés Santos.
Referències
Bibliografia Grup Deportats Astúries (2023).Tropezando con la memoria en Gijón. Regidoria de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Gijón/Xixón. Dipòsit Legal: AS 01781-2023. Voces disidentes contra la misoginia: Nuevas perspectivas desde la sociología. La literatura i l'art. Pablo García Valdés, Raisa Corc Iglesias, Enrique Mayor de l'Església. ISBN 978-84-1122-641-7 Álvarez, M. G. (2021). Noche y niebla en los campos nazis: Historias heroicas de españolas que sobrevivieron al horror. Espasa. ISBN 978-8467062502 Marti, C., & Martí, C. (2020). La paloma de Ravensbrück. Alianza Editorial. Categoria:Exiliats del franquisme a França Categoria:Antifeixistes espanyols Categoria:Supervivents del camp de concentració de Ravensbrück Categoria:Morts a Gijón Categoria:Morts el 2001 Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Persones de Gijón Categoria:Activistes asturians Categoria:Nascuts el 1910