miniatura|Josep Tàpies i Sirvant tocant l'orgue Josep Tàpies i Sirvant (Ponts, 15 de març de 1869- Salàs de Pallars, 13 d’agost de 1936), fou un organista i compositor català conegut entre d’altres per ser l’autor de la melodia més popular de la «Cançó del raier» de Jacint Verdaguer.

Biografia Va néixar a cal Sirvant, al carrer del Cós, número 5, de Ponts, de pares Serafina Sirvant, publilla de la casa, i Joan Tàpies. Era el caganiu de cinc germans. Als 10 anys va ingressar al Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell. Al seminari ben aviat es va interessar per la música per la qual tenia un do especial. Fou ordenat prevere l’11 de juny de 1892 pel bisbe Salvador Casañas i Pagès. De seguit va entrar com a vicari a la parròquia de la Mare de Déu de la Ribera de la Pobla de Segur d’on més endavant en seria l’organista.

Més enllà de la seva missió sacerdotal, molt estimada a la Pobla de Segur, fou un conegut organista, mestre de música i compositor. En destaquen la composició musical d’un Stabat Mater interpretat encara avui a la Pobla de Segur i de la música dels Goigs a la Verge de Ribera. Però també altra música sacra i festiva, sempre popular, tant per a caramelles com a per als oficis on va promoure que la llengua catalana, a través de la música, hi fos sempre present. Ha esdevingut prou conegut per la composició musical de la «Cançó del raier» a partir de la lletra de Jacint Verdaguer publicada el 1888 dins el poemari Pàtria. Però també va musicar, o fins i tot va escriure la lletra, d'altres obres de caràcter catalanista o de promoció de la llengua catalana.

Com a professor ensenyava solfeig, cant, piano i violí, sobretot a nois i noies, i va organitzar cors infantils i d'adults que cantaven dins i fora de l'església. En el seu moment fou molt estimat a la Pobla de Segur per la gran quantitat d'alumnes que va tenir, la traça en l'ensenyament musical i el bon caràcter. Se solia dir que no s'enfadava mai. Com ell mateix deia:«enfadar-se no era feina seva». A més ensenyava música i solfeig sense cobrar, o de manera testimonial, per tal que totes les classes socials tinguesin accés a la música.

Era així mateix molt amant dels ocells i feia cria de canaris a la galeria de casa seva. També era conegut per ser fumador de grossos caliquenyos i per l'afecció a escoltar la ràdio amb auriculars. El prevere era també un gran amant de la muntanya, la natura i passava sovint temporades a l'estiu amb la família a Sant Joan de l’Erm.

Josep Tàpies i Sirvant va ser professor de música de l’arqueòleg Joan Maluquer de Motes i Nicolau quan aquest era petit i passava llargues temporades a la Pobla de Segur a la casa familiar de Casa Motes, edifici en el qual també hi vivia mossèn Tàpies.

Mort i beatificació Després del cop d’estat franquista del 18 de juliol de 1936 i les represàlies en contra adreçades a capellans, Josep Tàpies va tenir l’oportunitat de fugir a França o anar a Barcelona a protegir-se però va decidr romandre amb la família a la Pobla de Segur, sempre al costat dels fidels. Tanmateix, la matinada del 13 d’agost de 1936 va ser detingut per un escamot de la FAI i pel comitè revolucionari local. Va ser interrogat i traslladat en un camió fins al cementiri de Salàs de Pallars. Va morir afusellat aquell mateix dia juntament amb sis preveres més: Pere Martret, ecònom de la Pobla de Segur, Pasqual Araguàs, del Pont de Claverol, Silvestre Arnau, vicari de la Pobla de Segur, Josep Boher, rector de la Pobleta de Bellveí, Francesc Castells, de la Pobla de Segur, i Josep-Joan Perot, mossèn de Sant Joan de Vinyafrescal. Tots ells van ser enterrats en una fossa al cementiri de Salàs i després exhumats i traslladats els cossos a la Pobla de Segur. Finalment van ser enterrats dins la catedral de la Seu d’Urgell. El 29 d’octubre de 2005 el sant pare Benet XVI els va beatificar.

«Cançó del raier» Tot i que aquests poema de Jacint Verdaguer havia estat musicat anteriorment per altres compositors — Lluís Romeu i Corominas el 1905, Josep Sancho Marraco el 1906, Tomàs Buxó i Pujadas també el 1906, Joan Pujol i Mateu el 1912 i Ònia Farga i Pellicer també de començament de segle XIX— la versió de Josep Tàpies, del 1919, ha esdevingut sens dubte la més popular, sobretot després de la seva mort. No només s’ha convertit en un himne per als raiers, sinó per a tot el Pallars. Se n’han fet versions corals molt populars, especialment la del també sacerdot Albert Vives i Mir. Posteriorment, i sempre a partir de la versió d’en Josep Tàpies,es van crear adaptacions de ritme airós i tradicional, com la del músic Jordi Fàbregas, enregistrada el 1981 amb el grup La Murga i posteriorment el 2011 amb El Pont d'Arcalís, i, encara més recent, les versions de Lo Pardal Roquer o del Pony Pisador.També és coneguda la versió de Jaume Arnella i Ferran Martínez, amb la col·laboració de La Nova Euterpe i Els Tranquils.

Referències

Categoria:Organistes catalans del sud contemporanis Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Pontsicans Categoria:Afusellats Categoria:Morts pel bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola Categoria:Beats catalans del sud contemporanis Categoria:Religiosos noguerencs Categoria:Religiosos catòlics Categoria:Músics noguerencs Categoria:Morts el 1936 Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Morts al Pallars Jussà Categoria:Nascuts el 1869