Piotr Valentínovitx Turtxín (en rus: Пётр Валенти́нович Турчи́н; nascut el 22 de maig de 1957), nacionalitzat estatunidenc com a Peter Turchin, és un científic rus-estatunidenc especialitzat en una àrea d'estudi que ell i els seus col·legues van desenvolupar anomenada cliodinàmica—el modelatge matemàtic i l'anàlisi estadística de la dinàmica de les societats històriques.
Turchin és professor emèrit a la Universitat de Connecticut als departaments d'ecologia i biologia evolutiva, i de matemàtiques. És líder de projecte al Complexity Science Hub Vienna i investigador associat a l'Escola d'Antropologia de la Universitat d'Oxford.
Va ser redactor en cap i continua sent membre del consell de redacció de Cliodynamics: The Journal of Quantitative History and Cultural Evolution. És director fundador de la Seshat: Global History Databank. Va ser director de l'Evolution Institute. El 2021, va ser elegit membre de l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència (FAAAS).
Biografia Piotr Turtxín va néixer el 1957 a Óbninsk, a la RSFS de Rússia, i el 1964 es va traslladar amb la seva família a Moscou. El 1975 es va matricular a la Facultat de Biologia de la Universitat Estatal de Moscou i hi va estudiar fins al 1977, quan el seu pare, el dissident soviètic Valentin Turtxín, va ser exiliat de la Unió Soviètica. El 1980 va rebre el títol de B.A. (cum laude) en biologia per la Universitat de Nova York, i el 1985 es va doctorar en zoologia per la Universitat Duke. Tot i que la seva formació és la de biòleg teòric, no té cap titulació en història. miniatura|Clio—detall de L'al·legoria de la pintura de Johannes Vermeer Al llarg de la seva carrera, ha fet contribucions a diversos camps, com ara l'història econòmica i la dinàmica històrica. És un dels fundadors de la cliodinàmica, la disciplina científica a la intersecció de la macrosociologia històrica, la cliometria i el modelatge matemàtic dels processos socials. Va desenvolupar una teoria original que explica com evolucionen els grans imperis històrics mitjançant el mecanisme de la selecció multinivell. La seva recerca sobre els cicles secularsTurchin P. and Korotayev A. 2006. Population Dynamics and Internal Warfare: A Reconsideration. Social Evolution & History 5(2): 112–147; Turchin P. and Nefedov S. 2009. Secular Cycles. Princeton University Press. ha contribuït a la nostra comprensió del col·lapse de les societats complexes, així com la seva reinterpretació de la noció d'assabiyya d'Ibn Khaldun com a "solidaritat col·lectiva"..Korotayev A.V., Khaltourina D.A. Introduction to Social Macrodynamics: Secular Cycles and Millennial Trends in Africa. Moscow: URSS, 2006. .
Un dels seus camps de recerca més destacats és el seu estudi de la hipòtesi que la pressió de la població provoca un augment de la conflictivitat bèl·lica. Turchin, en col·laboració amb Korotàiev, ha demostrat que els resultats negatius no falsen la hipòtesi de població-guerra. La població i la guerra són variables dinàmiques. Si la seva interacció provoca oscil·lacions sostingudes, aleshores, en general, no s'espera trobar una correlació forta entre les dues variables mesurades al mateix temps (és a dir, sense desfasament). Turchin i Korotàiev han explorat matemàticament quins podrien ser els patrons dinàmics d'interacció entre la població i la guerra (centrant-se en la guerra interna) en societats amb estat i sense estat.
A continuació, van provar les prediccions del model en diversos estudis de cas empírics: l'Anglaterra de l'edat moderna, la Xina de les dinasties Han i Tang, i l'Imperi Romà. Els seus resultats empírics han donat suport a la teoria de població-guerra: Turchin i Korotàiev han trobat que hi ha una tendència a què les xifres de població i la intensitat de la guerra interna oscil·lin amb el mateix període però desplaçades en fase, amb els pics de guerra seguint els pics de població. Van demostrar que les tases de canvi de les dues variables es comporten precisament com prediu la teoria: la taxa de canvi de la població es veu afectada negativament per la intensitat de la guerra, mentre que la taxa de canvi de la guerra es veu afectada positivament per la densitat de població.
El 2010, Turchin va publicar una recerca utilitzant 40 indicadors socials combinats per predir que hi hauria un malestar social a nivell mundial a la dècada del 2020. Posteriorment, va citar l'èxit de la campanya presidencial de Donald Trump el 2016 com a evidència que "les tendències negatives semblen accelerar-se" i que s'ha produït un "col·lapse sense precedents de les normes socials que regeixen el discurs civilitzat". El 2020, Turchin i Jack A. Goldstone van predir que el malestar polític i cívic als Estats Units continuaria independentment del partit al poder, fins que un líder prengués mesures per reduir la desigualtat i millorar els indicadors socials que se segueixen en la seva recerca.
Obres Ha publicat més de 200 articles científics, incloent-hi més d'una dotzena a Nature, Science o PNAS, i almenys vuit llibres. És el fundador de la revista Cliodynamics, "...dedicada a 'la cerca de principis generals que expliquin el funcionament i la dinàmica de les societats històriques'", i gestiona un blog, Cliodynamica.
Referències
Categoria:Professors universitaris Categoria:Científics estatunidencs Categoria:Científics moscovites Categoria:Alumnes de la Universitat Duke Categoria:Alumnes de la Universitat de Nova York Categoria:Nascuts el 1957