miniatura|Senegal miniatura|Baobab del Senegal El Senegal es troba a la costa atlàntica d'Àfrica, enfront de l'arxipèlag de Cap Verd i en el que fou l'antiga Àfrica Occidental Francesa colonial. Limita al nord amb Mauritània, pel riu Senegal, a l'est amb Mali, al sud amb Guinea-Bissau i Guinea i enmig del territori senegalés, a l'altura del riu Gàmbia, envolta a Gàmbia. Senegal està compost per 14 regions administratives i 45 departaments. Gàmbia separa les regions de Casamance (alta i baixa) de la resta del Senegal, tret de la regió de l'est, que té capital a Tambacunda.
El territori senegalès es caracteritza per tenir poques elevacions, sols a l'àrea sud-oriental; a la frontera amb Mali, hi ha alguna alçada més important.
Relleu El Senegal és un territori pla, que ocupa una conca sedimentària anomenada mauritanosenegalesa, amb elevacions que rarament superen els 100 m, tret de la península de Cap Verd, al sud-oest. Es pot dividir en tres parts: la península de Cap Verd, una agrupació de petits altiplans d'origen volcànic a l'oest; la segona serien les restes d'antics massissos adjunts als contraforts del massís de Fouta-Djalon, a Guinea, a la davantera sud i est, que contenen el punt més alt del Senegal, una altura sense nom a uns quilòmetres de Nepen Diakha, amb una altitud no coneguda exactament, que oscil·la entre 580 i 640 m.; i la tercera àrea és una àmplia planícia continental que s'estén per la península de Cap Verd i ocupa tot el nord i l'est del Senegal.
Aquesta tercera àrea conté algunes de les roques més antigues del planeta, el sòcol barremià (paleoproterozoic), en què apareixen quarsites i altres roques cristal·lines. Al nord es troba l'extrem sud d'una serralada de muntanyes aplanades anomenades Mauritànides, compartida amb Mauritània, en què hi ha coure, urani i ferro.
La costa senegalesa La costa del Senegal conté diversos paisatges que depenen del clima, els corrents marins i la hidrografia. En la Gran Costa, al nord de Dakar, entre la península de Cap Verd i la desembocadura del riu Senegal, dominen les dunes i depressions en què es cultiven hortalisses. Són dunes costaneres de baixa alçada, barres d'arena, a l'altre costat de les quals els wòlofs han fet horts protegits dels vents marinats.
En els estuaris salins dels rius al sud de Dakar, creixen manglars formats per illots. Aquests boscs i canals es coneixen com a bolongs, estan replets de mosquits i quan puja la marea queden davall l'aigua de la mar. Un laberint de canals rics en pesca són protegits pel Parc Nacional del Delta del Saloum. Els bolongs es troben també a l'estuari de Gàmbia i al del riu Casamance.
L'anomenada Petita Costa o Costa de les petxines, comença a Rufisque i acaba a Joal-Fadiouth, en què apareixen els bolongs de Sine-Saloum. La principal vegetació d'aquesta zona són les casuarines, un arbre que arriba als 25 m. Hi ha poques ones i l'aigua sol ser clara, però verinosa. La particularitat de la Petita Costa és la platja colgada de petxines trencades i poques vegades d'arena. Les petxines són d'un calibre diferent en cada platja.
La península de Cap Verd, on és Dakar, és una costa volcànica. Les penyes fan perillós el bany. Les poques platges arenoses s'omplin de gent a l'estiu, durant l'hivernage, nom que es dona al període de pluges en què disminueix l'activitat, literalment la hibernació. La costa està dominada per dos turons volcànics cònics, les Mamelles, i el far. Les ones, àmplies, afavoreixen la pràctica de surf i no n'hi ha barra arenosa, sinó esculls i eriçons de mar. Al sud de Gàmbia hi ha les platges de Casamance. En una costa baixa sembrada d'arròs hi ha Ziguinchor, la ciutat més important de l'àrea, Oussouye, Cap-skirring, l'illa de Karabane, a la desembocadura del Casamance, l'illa d'Elubaline i la reserva ornitològica de Kassel.
Clima miniatura|Mapa de la classificació de Köppen de climes del Senegal. En roig, càlid semidesèrtic; en carabassa, semiàrid càlid, i en blau, tropical de sabana miniatura|Sabana del Senegal a prop de Joal-Fadiouth El clima del Senegal és tropical, càlid i humit, amb una estació seca de novembre a maig, i una estació humida de mitjan juny a mitjan octubre, causada pel monsó africà, que desplaça els vents de sud a nord seguint la perpendicular del sol. La pluja és més abundant al sud (de 600 a 1.500 mm), mentre que al nord és inferior a 600 mm.
Els vents predominants estan definits per l'estació: del sud-oest a l'estiu, època de pluges, i del nord-est, càlid i sec, a l'hivern, l'harmattan del desert. Entre els mesos de juny i octubre s'arriba a temperatures màximes, i les mínimes s'hi donen de desembre a febrer.
A causa del clima canviant, el paisatge varia prou: de semidesert al nord, a sabana arbrada al sud, amb boscs de galeria. Al nord-oest hi ha un petit desert amb dunes, el desert de Lompoul, entre Dakar i Saint Louis, amb uns 18 km².
L'estació de les pluges és coneguda com a hivernage, l'hivern a l'estiu, tot i que és l'estació càlida i humida, sobretot al sud. Al llarg de la costa nord, el corrent fred de les Canàries refresca la temperatura de les zones de costa. Dakar es troba en una zona especialment boirosa, amb mínimes i màximes de 18ºC i 26ºC entre gener i abril, i de 25ºC i 31ºC al setembre i octubre, els mesos més calorosos. A Dakar cauen uns 500 mm de pluja entre juny i octubre, amb un màxim a l'agost, amb més de 200 mm. En l'estació seca, bufa l'harmattan, i les temperatures pugen molt a l'interior a partir de febrer, amb màximes de 38ºC al sud i 40ºC al nord, i màximes de 45-47ºC abans de l'època humida. A Matam, a l'interior, les mínimes i les màximes oscil·len entre 28ºC i 41ºC de mitjana al maig, i al desembre i gener entre 18ºC i 32ºC, amb una precipitació de 370 mm a 500 mm entre juny i octubre, i un màxim de 200 mm a l'agost.
A Ziguinchor, a l'àrea més humida de Casamance, amb temperatures mínimes d'entre 16ºC i 23ºC al gener i octubre, i màximes de 30ºC i 37ºC a l'agost i abril, cauen 1.600 mm anuals, entre juny i octubre, amb màximes de més de 100 mm en aquests mesos, de 300 mm al setembre, de 400 mm de juliol, i de 500 mm a l'agost.
Hidrografia miniatura|Riu Salum miniatura|Conca del Senegal El Senegal és drenat pels rius Senegal, Salum, Gàmbia i Casamance, el cabal dels quals s'adapta als monsons. El més important és el riu Senegal, que naix al massís de Fouta-Djalon de Guinea, forma la frontera oriental del Senegal amb Mali, mitjançant el seu afluent, el Falemé, i es dirigeix cap al nord, i després amb Mauritània dirigint-se cap a l'oest. En acostar-se a l'Atlàntic, passat Dagana, forma el Fals Delta o Waalo. En aquest punt rep les aigües del Ferlo, embassades al llac de Guiers. Passa al costat de Rosso i, quan es troba a menys de 10 km de la costa, gira cap al sud, paral·lelament a l'oceà, i després d'uns 15 km desemboca al nord de la ciutat de Saint Louis, marcant la frontera amb Mauritània. A 22 km al nord de Saint Louis hi ha l'embassament de Diama, la presa que es va construir per a evitar que l'aigua de la mar puge pel llit, ja que abans podia arribar fins a 200 km riu amunt a causa de la baixa altitud de la zona. La presa té 600 d'amplària i permet el reg de 45.000 ha. Els altres dos grans embassaments del Senegal, l'embassament de Felou i el de Guinea, es troben a Mali. L'embassament de Manantali és al riu Bafing, que en unir-se al riu Bakhoy, més endavant, dona lloc al riu Senegal, a Mali.
El riu Salum és a un centenar de quilòmetres al sud de Dakar. Té uns 250 km de longitud i forma un gran delta compartit amb el Sine, en el qual es troba el Parc Nacional del Delta del Salum, format per un llarg manglar a la seua vora. La conca formava antigament el Regne de Salum, i la ciutat més important n'és actualment Kaolack.
El riu Gàmbia naix al nord de Guinea, al massís de Fouta-Djalon, travessa l'àrea senegalesa de Tambacounda en direcció nord-oest, en què es troba el Parc Nacional del Niokolo-Koba, i entra a Gàmbia amb una sèrie de meandres cap a l'oest fins a l'Atlàntic.
El riu Casamance, a la zona meridional, té 200 km de longitud, naix a Guinea i banya les regions de Kolda, Sedhiou i Ziguinchor, en què desemboca formant un important estuari.
Àrees protegides del Senegal miniatura|Delta del riu Salum miniatura|Riu Gàmbia al Parc Nacional del Niokolo-Koba miniatura|Facoquers al Parc Nacional del Niokolo-Koba Al Senegal, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, hi havia, al 2024, 138 àrees protegides amb una superfície terrestre de 51.349 km², el 26,32% d'un total de 195.078 km², i 3.502 km² de zones marines, el 2,2% dels 159.040 km² que pertanyen a l'estat. D'aquest conjunt, 6 són parcs nacionals, 5 reserves naturals, 1 és un bosc classificat (Samba Dia), 79 són reserves forestals, 1 és una reserva d'ocells (Kalissaye), 12 són àrees marines protegides, 1 és una reserva natural urbana, 2 són reserves naturals comunitàries i 17 són zones sense classificació específica. A més a més, hi ha 4 reserves de la biosfera de la UNESCO (delta del Salum, bosc de Samba Dia, Parc Nacional del Niokolo-Koba i delta del Senegal), 2 patrimonis de la Humanitat (Parc Nacional del Niokolo-Koba i dels ocells del Djoudj) i 8 llocs Ramsar d'importància internacional.
Parcs nacionals Parc Nacional dels ocells del Djoudj, al nord de Senegal, considerat la tercera reserva ornitològica del món; s'estén en una superfície de 16.000 hectàrees i disposa d'un pla d'aigua permanent que atrau més de 400 espècies d'ocells.
Parc Nacional del Baix Casamance, de 50 km², a l'extrem sud de l'estat, molt a prop de Guinea-Bissau. Amb dues-centes espècies d'ocells i molts mamífers: búfals, lleopards, gàlag nan, còlob roig occidental, bosc guineà i sabana.
Parc Nacional del Niokolo-Koba, amb 9.130 km², a l'interior de Casamance, regió de Tambacounda, Patrimoni de la Humanitat i reserva de la biosfera. Forma part del Complex ecològic de Niokolo-Badiar, i s'uneix amb el Parc Nacional de Badiar (380 km²), al nord de Guinea. Està travessat pel riu Gàmbia i els seus dos afluents, el Koulountou i el Niokolo Koba, que dona nom al parc. Pla, amb cim a Assirik, de 311 m. És sabana arbrada i bosc obert amb espècies estranyes com Ceiba pentandra var. guineensis, Cassia Sieberiana i Combretum micranthum.
Parc Nacional de les illes de la Madeleine, amb 0,45 km², a l'oest de Dakar, deshabitades. En la més gran, Sarpan, s'han trobat eines de l'edat de la pedra. Alberga un baobab nan molt característic i és una zona de nidificació de l'estrany cua de jonc bec-roig.
Parc Nacional del Delta del Salum, amb 600 km², Patrimoni de la Humanitat des del 2011 i lloc Ramsar des del 1984 com a part d'una zona protegida de 1.800 km², la tercera part aquàtica, amb 170 km² de manglars i 80 km² de bosc. Es troba en una ruta d'emigració d'ocells coneguda com la Ruta de l'Atlàntic Oriental, usada per 90 milions d'ocells a l'any. Al Salum nien xatracs reials bec-rojos, flamencs rosats comuns, becplaners comuns, territs becllargs, remena-rocs comuns i territs menuts comuns.
Parc Nacional de la Llengua de Barbaria, de 20 km², entre el riu Senegal i l'Atlàntic, al nord-oest, una llarga barra d'arena d'uns 30 km de longitud de nord a sud des de la frontera de Mauritània fins a Saint-Louis, dels quals 15 km són parc nacional. N'hi ha ocells aquàtics: flamencs rosats comuns, pelicans, corbs de mar, agrons, etc.
Referències