"The Sign of Three" és el segon episodi de la tercera temporada de la sèrie de la BBC television Sherlock. Fou escrit per Stephen Thompson, Mark Gatiss i Steven Moffat, i protagonitzada per Benedict Cumberbatch com a Sherlock Holmes i Martin Freeman com a Dr John Watson. El títol de l'episodi està inspirat en El signe dels quatre de Sir Arthur Conan Doyle. Està ambientat sis mesos després de l'episodi inaugural de la sèrie "The Empty Hearse" i se centra principalment en el dia del casament de Watson amb Mary Morstan. Va obtenir una audiència d'11,37? milions, i va rebre crítiques majoritàriament positives.
Argument L’inspector Lestrade i laSergent Donovan estan a punt d'arrestar la família criminal Waters que ha evadit la policia diverses vegades. Tanmateix, quan Lestrade rep un missatge de text de Sherlock demanant ajuda, li diu a Donovan que faci la detenció ella mateixa i corre cap a Baker Street, assumint el pitjor i demanant reforços complets, només per descobrir que Sherlock simplement està lluitant per escriure un discurs de padrí per al proper casament de John amb Mary Morstan.
El matí del casament, la Sra. Hudson recorda a Sherlock que el matrimoni canvia les persones. Sherlock truca al seu germà Mycroft, que repeteix el suggeriment de la Sra. Hudson que el matrimoni de John i Mary li canviarà la vida.
A la recepció, John està encantat de veure el major James Sholto, el seu antic comandant de l'Exèrcit Britànic. Sholto (el nom és una referència a un personatge de El signe dels quatre) viu reclòs, després d'haver rebut amenaces de mort i escrutini mediàtic després de perdre una unitat de nous soldats a l'Afganistan. Sherlock s'aixeca per fer el discurs del padrí i comença llegint els telegrames del casament, després dels quals expressa el seu profund amor i respecte per John i comença una narració divagant, descrivint el paper de John en un cas d'intent d'assassinat, "el Guàrdia Sagnant". Un Guàrdia anomenat Bainbridge havia contactat amb Sherlock, per por que l'estiguessin assetjant. Quan Sherlock i Watson van arribar a les casernes dels Guàrdies, Bainbridge va ser trobat aparentment apunyalat fins a la mort en una cabina de dutxa tancada amb clau sense cap arma a l'habitació. John va insistir que li permetessin examinar el cos de Bainbridge, va descobrir que encara respirava i va demanar una ambulància. Sherlock diu que el més remarcable del cas va ser que, mentre ell s'havia concentrat en intentar resoldre un assassinat (admet que continua sense resoldre), John havia salvat una vida.
La narrativa de Sherlock deriva cap al cas de "l'home efemeròpata". Diversos dies després d'anar a l'apartament d'un home per a un sopar romàntic, Tessa, que treballa com a infermera privada, va descobrir que l'apartament estava desocupat i que l'home havia mort setmanes abans. Sherlock i John, encara embriagats de la comiat de fadrí de John, intenten escorcollar el pis a la recerca de pistes, però són arrestats per les seves entremaliadures. L'endemà al matí, un divertit Lestrade aconsegueix el seu alliberament. Seguint alguna cosa que Tessa va dir, Sherlock contacta amb altres dones londinencs amb una experiència similar i s'adona que totes tenen feines de servei, com ara jardinera, cuinera o criada. El coneixement de John de la naturalesa humana permet a Sherlock concloure que l'autor és un home avorrit del matrimoni, que adopta els noms d'homes solters recentment morts i utilitza les seves cases desocupades per conèixer dones.
Finalment, mentre comença el seu brindis per la parella, Sherlock es queda paralitzat de sobte, recordant que Tessa coneixia el segon nom de John (Hamish). Conscient que John l'odia i mai l'utilitza, dedueix que Tessa només el podia haver vist a la invitació de casament. Sherlock conclou que totes les dones havien treballat per a Sholto en diverses funcions i estaven lligades per acords de confidencialitat. L'home efemèric les havia festejat per trobar i atacar Sholto i planeja atacar el casament. Sherlock envia una nota a Sholto, que es tanca a l'habitació de l'hotel i s'arma. Sherlock, John i Mary corren darrere d'ell, però ell es nega a obrir la porta fins que Sherlock trobi la solució. Dedueix que el cas del Guàrdia Sagnant està relacionat amb el de Sholto i assenyala l'uniforme militar que tots dos portaven com el vincle comú. Sherlock dedueix que Bainbridge havia estat apunyalat mentre estava de servei, amb una fulla tipus estilet a través del cinturó, que en portar ajustat a la cintura, li impedia sentir la ferida i també mantenia la carn unida, de manera que el dany no va fer efecte fins que se la va treure. En sentir aquesta explicació, Sholto considera el suïcidi deixant anar el cinturó i dessagnant-se fins a la mort. Sherlock el convenç de no fer-ho, principalment perquè seria cruel fer-ho al casament de John. Aleshores, Sholto obre la porta i demana assistència mèdica.
Sherlock fa que Lestrade detingui el fotògraf del casament i l'identifica com a Jonathan Small, l'Home Efemeròpata, deduint que era l'única persona que podria haver apunyalat Sholto. El germà de Small havia estat un dels homes assassinats sota el comandament de Sholto, i va apunyalar Bainbridge com a pràctica per a aquest assassinat. Després de la detenció, el banquet del casament es reprèn i Sherlock toca el violí per al primer ball de John i Mary. Després, els revela en veu baixa que ha observat "l'augment de la gana, el canvi en la percepció del gust i les nàusees al matí de Mary, els signes dels tres anys", revelant que està embarassada. Sherlock els calma explicant que seran uns grans pares, ja que han tingut molta pràctica amb ell. Malgrat la feliç revelació, l'episodi acaba amb una nota agredolça. Sherlock abandona la recepció en pau en adonar-se que la seva relació amb John mai tornarà a ser la mateixa.
Producció L'episodi va ser dirigit per Colm McCarthy, que anteriorment havia treballat amb Moffat a l'episodi de Doctor Who, "Les campanes de Saint John". El Radio Times va informar que McCarthy va ser contractat "després de la marxa del director Paul McGuigan, a qui s'atribueix l'establiment de la plantilla visual distintiva del programa". Segons algunes fonts, com ara el Radio Times, "The Sign of Three" va ser escrit per Steve Thompson, que anteriorment havia escrit els episodis de Sherlock "El banquer cec" i "La caiguda de Reichenbach". Tanmateix, a diferència de l'estil habitual de la sèrie, els tres guionistes van rebre el crèdit d'"escrit per" als títols d'obertura d'aquest episodi. Steven Moffat va dir a una sessió de preguntes i respostes de la BBC que va escriure gran part del discurs de padrí de Sherlock.
Rodatge miniatura|L'Orangerie de Goldney Hall, escena del banquet de noces de Mary i John
Les escenes del banquet de noces es van filmar a l'Orangerie de Goldney Hall, Bristol. Altres escenes filmades a Bristol inclouen les "escales del tribunal" a les escenes inicials de les Victoria Rooms, el robatori al banc va tenir lloc en un antic edifici del Banc d'Anglaterra al costat del Castle Park i les escenes del casament de John i Mary es van filmar a l'església de St Mary a Sneyd Park.
Emissió i recepció L'episodi es va emetre per primera vegada el 5 de gener de 2014 a BBC One i BBC One HD a les 20:30. Va atreure 8,8 milions d'espectadors, una quota del 31,9%, inferior als 9,2 milions (33,8%) de "The Empty Hearse".
L'episodi va rebre elogis de la crítica. Neela Debnath de The Independent va comentar: "Tot i que no és la història més forta de la saga de Sherlock, l'escriptura és igual d'aguda i fresca, amb l'element del palau mental reduït uns quants nivells. The Sign of Three estava ple d'enginy i comèdia. Hi havia molt per fer riure als espectadors, principalment gràcies a l'apatia general de Sherlock envers la humanitat".
Caroline Frost de The Huffington Post va comentar el "record a l'estil Conan Doyle d'alguns dels seus casos més estranys" de l'episodi, escrivint: "[a]questa combinació de muntatge i records va fer que fos un programa inusual, entre un episodi nadalenc únic, una paròdia inspirada en Comic Relief i una d'aquestes seqüències especials de somni a episodis de sitcom."De la mateixa manera, Oliver Jia de The Punk Effect ho va declarar com "sens dubte l'ànec lleig de tot el cànon de 'Sherlock'", però va procedir a qualificar l'episodi com "...una peça intel·ligent, divertida i commovedora de bona televisió".
L'exalcalde de Londres i primer ministre del Regne Unit Boris Johnson va respondre a les al·lusions que se li van fer als articles de diaris ficticis sobre la "banda de l'aigua" que van aparèixer a la pantalla durant els primers moments de l'episodi. La part inferior de la portada d'un diari simulat descrivia un alcalde de Londres anònim com a "vacil·lant, incoherent i egoista", enumerant polítiques "estranyes", incloent-hi un "concepte recentment burleta de posar un aeroport al mig de l'estuari", que The Telegraph diu que és "una clara referència a Boris Island".Johnson va suggerir que l'acudit, que va informar "The Telegraph", que va ser "visible durant només uns segon[s]", era "perfectament legítim" com a sàtira política i també podria haver estat dirigit a l'anterior alcalde. Un portaveu de la BBC va dir: "Sherlock és una sèrie dramàtica de ficció. Tant el diari com l'alcalde que apareixen a l'episodi eren completament ficticis i no tenien noms ni afiliació política.
Daniel Krupa, de IGN, va tenir una crítica més negativa, lloant l'actuació de Benedict Cumberbatch i alguns moments sincers i tendres, però va criticar el ritme, afirmant que "el ritme era simplement erràtic, mai et permetia entrar realment a la trama", i va criticar l'exploració més profunda de les vides dels personatges, en lloc de les aventures.
Referències
Categoria:Episodis de sèries de televisió del 2014 Categoria:Sherlock