fou un compositor, instrumentista i cantant italià.
Les informacions sobre la seva formació i els primers anys d’activitat professional són escasses. S’ha suposat que el seu pare fou el violista Carlo, membre de l’orquestra de la capella ducal de Sant Marc, i que el seu padrí fou el comte venecià Giovanni Benedetto Giovanelli, de qui hauria rebut el nom. Probablement es traslladà a Alemanya, primer a Magúncia i després a Wiesentheid, abans del 1722. Aquell any ja consta amb seguretat al servei del príncep-bisbe de Bamberg i Würzburg, Johann Philipp, possiblement integrat en un grup de músics italians encapçalat per Fortunato Chelleri, compositor d’òpera i de música instrumental.
El 1723 es casà amb la soprano Maria Theresia Langprückner, que també treballava a la cort de Schönborn. Tot indica que, llevat d’algunes estades breus a la propera Wiesentheid, continuà vinculat al servei del príncep-bisbe de Bamberg almenys fins al 1761. Aquest llarg període li permeté desenvolupar una activitat musical molt diversa, com a compositor, oboista, violinista i cantant, i probablement també com a violoncel·lista i clavecinista.
Pràcticament oblidat durant els segles i , el seu nom recuperà notorietat al segle XX gràcies sobretot a l’interès del musicòleg Fausto Torrefranca. Aquest li dedicà nombrosos estudis, culminats en el llibre pòstum Giovanni Benedetto Platti e la sonata moderna, on es publicaren les divuit sonates per a instrument de teclat. També contribuí a difondre’n l’obra el musicòleg estatunidenc William S. Newman, especialment amb Sonata in the Classic Era.
La interpretació estètica de Torrefranca situava Platti entre els compositors que, com Baldassare Galuppi, Giovanni Marco Rutini i altres, contribuïren a preparar el terreny de l’anomenat «romanticisme en música», mitjançant formes, recursos tècnics i procediments expressius que anticiparien l’art de Mozart i, més en general, dels mestres vienesos, Beethoven inclòs. Tot i que aquesta lectura pot semblar una mica excessiva, conserva una part de veritat, sobretot aplicada a la seva producció per a teclat. En aquestes Sonates, Platti s’allunya decididament del model corellià de la sonata da chiesa i construeix peces més lleugeres, netes i flexibles, enriquides per un ús mesurat del contrapunt i d’una sorprenent modernitat.
En la resta de la seva producció —tant sacra com instrumental i vocal— Platti es mostra com un compositor sòlid, plenament immers en el llenguatge del barroc tardà. Entre les obres religioses destaquen els oratoris Sant'Elena al Calvario i Franchonia cristiana, overo la vittta martirio di San Chillano, la Missa de Requiem concertata i el Miserere. En el camp instrumental se li atribueixen, entre altres peces, les 6 Sonates per a flauta travessera, els 6 Concerts <de quali si espone presentemente due per cembalo>, les 6 Ricercate a violino e violoncello i les 12 Sonatas per a violoncello i baix. També escriví cantates com Già libero, già sciotto i Sdegni e disprezzi, amori e vezzi.
Aquestes obres revelen un autor atent al treball polifònic i, en alguns moments, pròxim a l’esperit ampli i sumptuós de Händel. Amb tot, el seu catàleg encara necessita una delimitació més precisa, ja que diverses obres atribuïdes a Platti semblen apòcrifes. També és possible que algunes peces no fossin seves, sinó de fills o altres familiars, igualment dedicats a la música.
Bibliografia Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1103. (ISBN 84-7291-227-2)
Categoria:Compositors italians del Barroc Categoria:Músics paduans Categoria:Morts a Würzburg Categoria:Cantants del Vèneto Categoria:Compositors del Vèneto Categoria:Compositors nascuts al segle XVII Categoria:Compositors morts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1697