Un conseller àulic —en alemany, Hofrat; en llatí, consiliarius aulicus— era un conseller vinculat a la cort d'un sobirà o un alt funcionari de l'administració en diversos territoris del Sacre Imperi Romanogermànic i, posteriorment, de la Monarquia dels Habsburg. El caràcter del títol va variar segons el territori i l'època: podia correspondre a un càrrec polític, a un càrrec administratiu o també judicial, i constituir una distinció honorífica concedida a funcionaris i professionals destacats.
El mot àulic prové del llatí aulicus, derivat d'aula, terme que en llatí medieval podia designar una cort o un palau i, en aquest sentit, un consiliarius aulicus era, literalment, un «conseller de la cort».
Sacre Imperi Romanogermànic Durant el Sacre Imperi Romanogermànic, el terme alemany Hofrat podia designar tant un conseller al servei de la cort imperial com els membres dels consells constituïts pels diversos prínceps territorials. Les funcions d'aquests consellers depenien de cada cort i podien comprendre l'assessorament polític, l'administració, la justícia i la gestió dels afers patrimonials del sobirà.
Alguns consellers àulics formaven part del Consell Àulic imperial (Reichshofrat), un dels dos tribunals suprems del Sacre Imperi, juntament amb el Tribunal de la Cambra Imperial (Reichskammergericht). Tanmateix, els conceptes de Hofrat i Reichshofrat no eren equivalents: el primer era un títol o una denominació funcional que també s'emprava fora del tribunal imperial.
El Consell Àulic va ser reorganitzat per l'emperador Maximilià I a la fi del segle XV. Els seus membres eren designats per l'emperador i el tribunal tenia competències en litigis feudals, privilegis imperials, conflictes entre els estats imperials i altres assumptes sotmesos directament a l'autoritat imperial.
El tribunal va desaparèixer amb la dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic l'any 1806, però el títol de Hofrat va continuar utilitzant-se als territoris de parla alemanya.
Monarquia dels Habsburg A la Monarquia dels Habsburg, i posteriorment a l'Imperi Austríac i a l'Imperi Austrohongarès, Hofrat es va consolidar com a títol de determinats alts funcionaris. A partir del segle XVIII es va emprar especialment dins l'administració pública, la judicatura i les institucions acadèmiques.
El títol no sempre implicava el servei directe a la cort. Amb el desenvolupament d'una administració burocràtica moderna, podia indicar el rang d'un funcionari superior o ser concedit com a reconeixement professional a persones amb una trajectòria destacada, com ara professors universitaris, directors d'institucions educatives o altres servidors públics.
Al llarg del segle XIX, les reformes administratives austríaques van modificar-ne l'ús. En alguns ministeris i organismes centrals el títol fou substituït per denominacions com Ministerialrat, mentre que es va mantenir en altres nivells i institucions de l'administració.
Ús actual a Àustria A la República d'Àustria, Hofrat i la forma femenina Hofrätin encara poden aparèixer com a títols oficials o professionals. El seu ús actual depèn del cos administratiu, de la institució i de la normativa aplicable.
En determinats organismes centrals, les denominacions Hofrat i Hofrätin han estat substituïdes per títols com Ministerialrat, Ministerialrätin, Parlamentsrat o Parlamentsrätin. En altres àmbits de l'administració federal o dels estats federats austríacs, però, el títol continua vigent.
Persones que van portar el títol Entre les persones que van rebre el títol de conseller àulic hi hagué l'escriptor alemany Johann Wolfgang von Goethe, que va exercir diversos càrrecs al servei del duc de Saxònia-Weimar-Eisenach.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Informació del Govern d'Àustria sobre els títols oficials, els rangs i les denominacions professionals
Categoria:Sacre Imperi Romanogermànic