miniatura|Regata d'snipes a Xixón. L'Snipe és un vaixell de vela per a dues persones, una eslora de 4,72 m i 11,9 m² de superfície de la vela (major i floc).
És una classe eminentment tàctica. No és veloç, i preval la tàctica en regata, per la qual cosa té un valor formatiu alt. Tot i ser una classe molt competitiva, la seva senzillesa de maniobra permet competir a navegants novells. Els primers snipes eren tots de fusta, però amb els anys, el contraxapat i la fibra de vidre han esdevingut els seus materials de construcció.
El logo actual de la classe Snipe representa una cega (Gallinago gallinago) volant.
Història El vaixell de la classe Snipe neix als Estats Units el 1931 dissenyat per l'enginyer naval Bill Crosby qui publica els plànols i dissenys a la revista americana The Rudder. L'objectiu de Bill Crosby era crear una petita embarcació de vela per a regates que fos fàcilment transportada per un remolc. De fet, la insígnia de la vela del Snipe el 1931 era una roda de cotxe, per indicar que es podia remolcar. miniatura|Snipe. El primer a construir un Snipe seguint aquests plànols va ser un jove de 14 anys, Jimmy Brown de Pass Christian, Mississipí, ajudat pel seu pare. Un any més tard ja hi havia construïts 150 vaixells i les regates van començar a popularitzar-se. El nom «snipe» és el nom en anglès d'una au marina, la cega (Gallinago gallinago), ja que tots els dissenys de The Rudder van rebre el nom d'aus marines. El logo actual representa una cega volant.
Característiques L'Snipe és un vaixell de vela de 4,72 metres d'eslora i una mànega de 1,52 metres. La superfície vèlica entre vela major i floc és de 11,89 m2. La vela major té una superfície vèlica de 10,8 m2 i el floc de 1,1 m2. El pes no ha de ser inferior a 172,8 kg, incloent-hi l'orsa i tota l'hàrcia. A la classe Snipe no estan permesos els espinàquers però sí que es permet atangonar el floc donant una imatge molt característica de l'snipe quan navega en popa. En les competicions el pes de la tripulació s'ha de situar entre els 125 kg i els 150 kg.
Pel que fa a la forma general del buc, el Snipe ha canviat relativament poc: La modificació més significativa és la reducció del pes del buc de 192,78 kg a 172,82 kg a principis dels anys setanta.. Tanmateix, la classe no és immune al canvi. Els snipes amb taulons contraxapats es van introduir el 1958-60, i el primer snipe de GRP, el Chubasco, construït per Earl Elms i Herb Shear, es va botar el 1967. Des de llavors, s'han introduït diversos cascos distintius. Els snipes McLaughlin, Muller, Phoenix i Skipper conserven la forma bàsica del casc, però tots han fet avançar el disseny, i els tres últims incorporen més balanceig a les cobertes laterals i una sola elevada per millorar la flotabilitat. Tanmateix, va ser el Thor Snipe, dissenyat al Brasil, el que va marcar els canvis més radicals, introduint una cabina petita, una sola profunda i una major capacitat de flotabilitat a la proa i la popa. A partir del Thor Snipe es va desenvolupar el Jibe Tech dels EUA i el Persson, de construcció danesa, dels anys noranta, tots dos classificats ara entre els millors cascos de Snipe.
A diferència de moltes classes de vela lleugera, l'Snipe no és específic per a cada edat. Els navegants de totes les edats se senten atretes pel vaixell i ha estat el caldo de cultiu de molts dels millors navegants del món. A l'aigua, el bot ofereix un bon rendiment general. Planen amb força facilitat i es manegen bé en mars curtes i agitades. La superfície vèlica de 9,29 m² es va augmentar inicialment fins a 11,89 m², però la vela major conserva la seva botavara alta. Mai s'han permès espinàquers i trapezis, tot i que els jibs superposats es tanguen en una cursa.
Referències
Categoria:Embarcacions de vela lleugera Categoria:Embarcacions de vela esportiva