miniatura|upright=1.5|Mapa de les zones d'Euràsia i els intervals en els quals es calcula que els neandertals (un grup d'humans arcaics) i Homo sapiens (l'únic grup vivent d'humans) es creuaren i engendraren híbrids. Les dades es basen en les anàlisis de mostres de fòssils humans als jaciments indicats.
Els humans arcaics (com ara els neandertals i els denissovans) i els humans moderns primerencs (Homo sapiens contemporanis) es creuaren durant el Paleolític mitjà i el Paleolític superior. La seqüenciació d'ADN ha demostrat que totes les poblacions humanes modernes de fora d'Àfrica porten entre un 1% i un 4% d'ADN de neandertal com a resultat d'una barreja genètica esdevinguda un cop els humans moderns ja havien sortit d'Àfrica. La barreja amb els denissovans és especialment corrent a Oceania, on les poblacions d'humans moderns deriven entre un 4% i un 6% del seu genoma d'aquest grup arcaic, més que les poblacions d'Euràsia i les Amèriques.
A Àfrica, el reflux eurasiàtic que es perllongà fins al Neolític introduí l'ADN de neandertal a les poblacions d'humans moderns del nord d'Àfrica. Durant molt de temps es cregué que estava absent de les poblacions d'humans moderns de l'Àfrica subsahariana, però s'hi han detectat nivells baixos d'ADN de neandertal, també provinents d'aquest reflux.
Aquesta introgressió d'ADN d'humans arcaics ha influït en la biologia dels humans moderns mitjançant la selecció natural, tant positiva com negativa. La introgressió adaptativa ha afavorit l'aparició de variants genètiques que en faciliten la supervivència en medis nous, com ara gens relacionats amb el sistema immunitari (incloent-hi els al·lels de l'antigen HLA), la morfologia de la pell i els cabells i l'adaptació a l'altitud. En canvi, parts considerables del genoma humà modern, sobretot en el cromosoma X i en els gens expressats als testicles, no tenen orígens arcaics. Això fa pensar que la selecció purificadora eliminà al·lels deleteris que devien reduir la fertilitat dels mascles híbrids.
Aquestes troballes han dirimit vells debats en la paleoantropologia i han canviat el consens científic d'un model centrat estrictament en la sortida d'Àfrica a un altre basat en l'assimilació. Durant molt de temps, el punt de vista més corrent era que els humans moderns havien desplaçat les poblacions arcaiques sense encreuar-s'hi gaire, encara que els indicis morfològics de fòssils com la mandíbula d'Oase 1 generaven dubtes. L'acumulació de dades genòmiques des del 2010 ha confirmat que, si bé la majoria dels gens dels humans moderns ve d'Àfrica, el patrimoni gènic de les poblacions contemporànies fou influït de manera considerable per episodis d'hibridació amb hominins arcaics per tot Euràsia i Àfrica.
Referències
Categoria:Animals híbrids Categoria:Paleolític Categoria:Genètica humana Categoria:Humans moderns primerencs