miniatura|Imatge usat durant les manifestacions parodiant la bandera d'Albània, canviant-ne les àligues per flamencs miniatura|Manifestació del 13 de juny del 2026 als bulevards Dëshmorët i Kombit a Tirana La revolució dels flamencs (en albanès: Revolucioni i Flamingove) és una sèrie de manifestacions iniciades al maig del 2026 i que encara tenen lloc a Albània. Van començar el 23 de maig amb protestes a la població albanesa de Zvërnec i s'estengueren ràpidament a Nartë, a la regió albanesa de Vlorë. El descontentament generat per un projecte multimilionari de desenvolupament turístic de luxe previst per a la zona de Portonovo i l'illa propera de Sazan, va créixer a tot el país i posteriorment es van estendre a la capital, Tirana, sobretot arran de la violència de les forces policials durant una manifestació que tingué lloc a la vora del lloc de construcció del projecte el 30 de maig.
Les protestes van ser organitzades per residents locals, activistes mediambientals i organitzacions de la societat civil que s'oposaven al projecte vinculat a Affinity Partners —una firma d'inversió dirigida pel gendre de Donald Trump, l'inversor estatunidenc Jared Kushner— i a la seva dona, Ivanka Trump. Els manifestants al·leguen preocupacions mediambientals importants sobre ecosistemes protegits, així com denúncies de corrupció, conflictes sobre la propietat de la terra i una manca de transparència en els procediments de planificació i concessió de llicències.
El projecte de construcció i el suport del govern van actuar com a punt focal d'expressió després d'anys de descontentament i queixes públiques de llarga durada. Tot i que el moviment va començar inicialment contra el desenvolupament del complex turístic, l'abast de les protestes es va expandir i evolucionà tot seguit cap a una oposició més àmplia contra el govern del primer ministre Edi Rama, la corrupció, la captura de l'estat, la falta d'independència dels mitjans de comunicació, la mala governança i el retrocés democràtic. Els manifestants han demanat repetidament la dimissió de Rama, investigacions anticorrupció per part de l'Estructura Especial contra la Corrupció i el Crim Organitzat (SPAK), la prohibició de la construcció en zones protegides, la derogació o revisió del marc d'inversor estratègic i la cancel·lació o revisió dels contractes del complex turístic. Moltes manifestacions també han criticat el líder de l'oposició i antic president Sali Berisha i el seu partit, el Partit Democràtic d'Albània, amb consignes que retraten tant Rama com Berisha com a peces d'un mateix cercle de poder polític.
A poc a poc les principals protestes s'han concentrat a la capital Tirana, especialment als voltants de la plaça Skanderbeg, la seu del primer ministre, el bulevard Dëshmorët e Kombit, el Parlament i altres espais públics emblemàtics. Les manifestacions diàries van aplegar desenes de milers de participants, mentre que el 10, el 13 i el 20 de juny es van dur a terme mobilitzacions més multitudinàries, tant a escala nacional com entre la diàspora. La protesta del 20 de juny esdevingué la manifestació més gran del moviment fins al moment; els mitjans albanesos van estimar l'assistència en més de 250.000 persones i van descriure com la multitud ocupava bona part del bulevard Dëshmorët e Kombit, des de la plaça Skanderbeg fins a la plaça Mare Teresa. El moviment s'ha definit com a descentralitzat, amb un paper destacat de joves de la generació Z i els "millennials", així com de grups de la societat civil, activistes mediambientals, veïns, personalitats públiques i comunitats de la diàspora.
El flamenc, ocell salvatge que habita l'ecosistema d'aiguamolls de Vjosa-Narta, esdevingué sobtadament el símbol principal de les manifestacions, engendrant així el nom de "revolució dels flamencs". Molts manifestants han utilitzat siluetes de cartró i flamencs inflables, així com banderes nacionals i imatges de protesta modificades, per representar tant la defensa del medi ambient com una resistència cívica més àmplia. Els grans mitjans de comunicació nacionals, com ara Top Channel, Vizion Plus i Klan TV, semblen haver minimitzat constantment la magnitud de les protestes i han adoptat postures favorables al govern. Mentrestant, el primer ministra Rama va defensar el projecte com una inversió estrangera important, i rebutjà les acusacions d'actuacions il·legals. Alhora va presentar alguns sectors del moviment com a influïts per la desinformació, interessos estrangers o una "guerra híbrida" més àmplia. La seva reacció, sumada al suport inicial de Berisha al projecte, va passar a formar part de la crítica més generalitzada dels manifestants contra la classe política albanesa.
Antecedents miniatura|Situació de l'illa de Sazan a Albània (en alemany) miniatura|Vista de la llacuna de Narta amb Sazan al fons
L'illa de Sazan representa un indret estratègic del mar Jònic. Illa més gran d'Albània té una superfície de 5,7 km². Fa 4,8 km de llargada i 2 km d'ample i el seu litoral mesura uns 15 km. L'indret va ser utilitzat com a base militar al llarg del segle XX per forces italianes, soviètiques i albaneses. Després de la Segona Guerra Mundial, el 1947, el Tractat de Pau de París va transferir la sobirania de l'illa a Albània.
A causa de l'extrema paranoia del dictador albanès Enver Hoxha, l'illa s'utilitzava com a punt de vigilància davant d'un possible atac de l'OTAN o de membres del Pacte de Varsòvia. El 2010, una superfície marina de 2.721,87 hectàrees que envolta l'illa va ser designada com a Parc Marí de Karaburun-Sazan i al desembre de 2024, el govern albanès va desclassificar l'illa per a ús civil. L'espai protegit costaner, conegut com a llacuna de Narta, és una de les zones humides més importants dels Balcans; destaca per les seves salines, platges verges i una biodiversitat extraordinària, i acull centenars d'espècies d'aus migratòries, incloent-hi els flamencs roses.
La filla de Donald Trump, Ivanka, i el seu marit, el promotor milionari Jared Kushner, van visitar Albània per primera vegada en un viatge privat el juliol del 2021. Tots dos recorregueren tota la costa a bord d'un iot propietat d'un amic seu, el banquer i milionari anglès Nathaniel Rothschild, hereu de la branca britànica de l'opulent família Rothschild. Mentre nedaven, van descobrir l'illa deshabitada i de gran biodiversitat de Sazan —que acollia una antiga base militar abandonada— i es van sorprendre que no s'hi hagués dut a terme cap projecte urbanístic. El primer ministre albanès, Edi Rama, es va reunir posteriorment amb ells al iot durant el viatge i, un any més tard, va parlar d'oportunitats d'inversió amb Kushner.
Referències
Categoria:2026 Categoria:Albània