L’Exèrcit Antijaponès dels Pobles Malais (en anglès, Malayan People's Anti-Japanese Army, MPAJA; en xinès: 馬來亞人民抗日軍) fou una organització guerrillera de resistència constituïda el 18 de desembre de 1941, arran de la invasió japonesa de la Malàia Britànica durant la Segona Guerra Mundial. Integrada majoritàriament per combatents d’origen xinès i impulsada pel Partit Comunista de Malàia (MCP), esdevingué la principal força armada de resistència contra l'ocupació japonesa entre 1942 i 1945. Tot i que, formalment, el MPAJA constituïa una entitat diferenciada del MCP, la coincidència dels seus quadres dirigents i de les seves estructures organitzatives ha conduït la historiografia a considerar-lo, de facto, el braç militar del partit comunista malai. Durant el conflicte, rebé suport logístic, entrenament i subministrament d’armament per part de la Force 136, unitat especial britànica dependent del Special Operations Executive (SOE), fet que possibilità una coordinació tàctica entre la resistència local i les forces aliades.
L’estratègia militar del MPAJA es fonamentava en la guerra de guerrilles, la desarticulació de les línies de comunicació japoneses, la recopilació d’intel·ligència i el sabotatge d’infraestructures estratègiques. Els seus efectius operaven principalment des de les àrees selvàtiques de la península Malaia, aprofitant les característiques geogràfiques del territori per dificultar les operacions de contrainsurgència nipones. Malgrat que els seus membres procedien de diversos grups ètnics, la composició predominantment xinesa reflectia tant la intensa repressió exercida per les autoritats japoneses sobre aquesta comunitat com la influència del moviment comunista entre la població sino-malàia. La seva activitat contribuí significativament a erosionar la capacitat de control territorial de les forces d’ocupació.
Després de la capitulació del Japó l’agost de 1945, el MPAJA emergí temporalment de la clandestinitat i assumí el control efectiu de nombroses localitats abans del restabliment de l’administració militar britànica. Aquest període es caracteritzà per episodis de violència política i represàlies contra individus acusats de col·laboracionisme amb les autoritats japoneses, circumstància que accentuà les tensions interètniques i condicionà profundament l’evolució política de la postguerra. Poc després, l’organització fou oficialment dissolta, encara que una part considerable del seu armament no fou lliurada a les autoritats colonials.
L’herència històrica del MPAJA constitueix encara avui un objecte de debat acadèmic i polític. D’una banda, nombrosos historiadors el consideren la força de resistència més eficaç contra l’ocupació japonesa a Malàia; de l’altra, la seva estreta vinculació amb el Partit Comunista de Malàia i la participació posterior de molts dels seus antics combatents en la Guerra d’Emergència Malaia (1948–1960), integrats a l'Exèrcit d’Alliberament Nacional Malai (MNLA), han condicionat la memòria pública de l’organització. En conseqüència, el MPAJA és interpretat simultàniament com un moviment d’alliberament antifeixista i com el precedent immediat de la insurgència comunista de la postguerra.
Referències
Categoria:Segle XX al Japó Categoria:Exèrcits Categoria:Història de Malàisia Categoria:Moviments de resistència