Antonio Ghislanzoni (Lecco, 25 de novembre de 1824 – Caprino Bergamasco, 16 de juliol de 1893) va ser un periodista, poeta i novel·lista italià, que va escriure diversos llibrets per a òperes de Verdi i d'altres compositors, entre els quals els de La forza del destino i Aida.
Ghislanzoni va nàixer a Lecco en la Llombardia, i va estudiar durant un temps en un seminari, però en va ser expulsat per mala conducta l'any 1841. Llavors va decidir estudiar medicina a Pavia, però ho va deixar poc de temps després per a dedicar-se al cant com a baríton i a la literatura.
L'any 1848, estimulat per les idees nacionalistes de Mazzini, va fundar diversos diaris republicans a Milà, però al final va haver de refugiar-se a Suïssa. Mentre viatjava a Roma, on volia ajudar en la defensa de la naixent república, els francesos el van detenir i el van empresonar a Còrsega durant algun temps.
A mitjan dècada de 1850, havent abandonat el teatre, Ghislanzoni va començar a intervenir en activitats periodístiques als cercles bohemis de Milà; va ser director d'Italia musicale i editor de la Gazzetta musicale di Milano. També va fundar L'uomo di pietra i la Rivista minima, publicació en què va col·laborar, entre d'altres, amb Arrigo Boito.
L'any 1869 va abandonar el periodisme i va tornar a Llombardia, on es va dedicar a la literatura i l'escriptura de llibrets per a òperes. Va escriure moltes contes en vers i diverses novel·les, entre les quals Un suicidio a fior d'acqua (1864), Angioli nelle tenebre (1865) o La contessa di Karolystria (1883). De la seua novel·la sobre la vida teatral Gli artisti da teatro (1865), se'n va fer una nova edició ja en el . Va publicar també diversos assajos musicals, entre els quals destaca Reminiscenze artistiche.
Ghislanzoni va escriure més de vuitanta-cinc llibrets per a òperes, entre els quals els d'Ednea de Catalani (1866), Aida (1870) i la segona, i més coneguda, versió de La forza del destino (1869). També va contribuir amb uns versos a la traducció italiana de l'òpera Don Carlos de Verdi.
Va morir a Caprino Bergamasco l'any 1893, als 69 anys. Era ateu.Rossana Bossaglia, Art i societat a Itàlia: del realisme al simbolisme, Departament d'Autoritats Locals i Cultura de la Regió de Llombardia, 1979, pàg. 451.
Llibrets d'òpera El nom del compositor s'indica entre parèntesis, l'any és la de l'estrena.
Le due fidanzate (Antonio Baur - 1857) Il Conte di Leicester (Antonio Baur - 1858) Maria Tudor (Vladimir Nikitič Kašperov - 1859) Marion Delorme (Giovanni Bottesini - 1862) Cola di Rienzi (Vladimir Nikitič Kašperov - 1863) La stella di Toledo (Tommaso Benvenuti - 1864) I due orsi (Costantino Dall'Argine - 1867) L'isola degli orsi (Costantino Dall'Argine - 1867) Gli avventurieri (Gaetano Braga - 1867) Gli artisti alla fiera (Lauro Rossi - 1868) Valeria (Edoardo Vera - 1869) Giovanna di Napoli (Errico Petrella - 1869) I promessi sposi (Errico Petrella - 1869) Un capriccio di donna (Antonio Cagnoni - 1871) Aida (Giuseppe Verdi - 1871) Papà Martin (Antonio Cagnoni - 1871) Reginella (Gaetano Braga - 1871) Adelinda (Agostino Mercuri - 1872) Caligola (Gaetano Braga - 1873) Fosca (Carlos Gomes - 1873) Il parlatore eterno (Amilcare Ponchielli - 1873) Salvator Rosa (Carlos Gomes - 1874) Il duca di Tapigliano (Antonio Cagnoni - 1874) I Lituani (Amilcare Ponchielli - 1874) Atahualpa (Carlo Enrico Pasta - 1875) Sara (Luigi Gibelli - 1876) Francesca da Rimini (Antonio Cagnoni - 1878) Don Riego (Cesare Dall'Olio - 1879) Adelina (Luigi Sozzi - 1879) Mora (Luigi Vicini - 1880) Edmea (Alfredo Catalani - 1886) Giovanna la pazza (Eliodoro Ortiz de Zárate - 1886) I Doria (Augusto de Oliveira Machado - 1887) Edoardo Stuart (Cipriano Pontoglio - 1887) Carmosina (João Gomes de Araújo - 1888) Fiamma (Nicolò Ravera - 1890) Andrea del Sarto (Vittorio Baravalle - 1890) Spartaco (Pietro Platania - 1891) Celeste (Francesco Spetrino - 1891) Cleopatra (Melesio Morales - 1891) Gualtiero Swarten (Andrea Gnaga - 1892) Frine (Giovanni Carpaneto - 1893) Il maestro smania (Cesare Clandestini - 1894) Alda (Luigi Romaniello - 1896) I mori di Valenza (per a Amilcare Ponchielli, completat per Arturo Cadore - 1914) Onesta (Nicolò Massa - 1929) Re Lear (Antonio Cagnoni) - 2009)
Librets per a òperes no estrenades Alba Barozzi (Paolo Giorza) La strega (Luigi Vicini) Il figlio delle selve (Cesare Dall'Olio) Evangelina (per a Luigi Sozzi - inconclusa per la mort del compositor) La Sfinge (per a Giovanni Carpaneto - inconclusa)
Referències
Enllaços externs Antonio Ghislanzoni al Projecte Gutenberg Antonio Ghislanzoni al LibriVox (audiollibres de domini públic)
Categoria:Llibretistes d'òpera italians Categoria:Poetes italians en italià Categoria:Persones de Lecco Categoria:Morts a la Llombardia Categoria:Poetes llombards Categoria:Poetes del segle XIX Categoria:Periodistes llombards Categoria:Novel·listes italians en italià Categoria:Escriptors italians morts al segle XIX Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XIX