"Pors nocturnes" (títol original en anglès "Night Terrors ")Pors nocturnes a Doctor Who Català és el novè episodi de la sisena temporada del programa de televisió britànic de ciència-ficció Doctor Who. Es va emetre per primera vegada a BBC One i BBC America el 3 de de setembre de 2011. Va ser escrit per Mark Gatiss i dirigit per Richard Clark.
A l'episodi, el viatger del temps alienígena el Doctor (en la seva onzena encarnació interpretada per Matt Smith) i els seus companys Amy Pond (Karen Gillan) i Rory (Arthur Darvill) decideixen fer una "visita a domicili" a Croydon, a un nen de vuit anys anomenat George (Jamie Oram) que està aterrit de gairebé tot i tem especialment l'armari de la seva habitació. Mentre el Doctor parla d'això amb el pare de George, Alex (Daniel Mays), Amy i Rory queden atrapats en una casa de nines amb nines de fusta terrorífiques de mida real.
"Pors nocturnes" es va inspirar en la por de Gatiss a les nines, i les de l'episodi van ser dissenyades per ser aterridores i d'aspecte groller. L'episodi es va traslladar de la primera meitat de la sèrie a la segona, cosa que va requerir canvis per encaixar en l'arc argumental de la sèrie. Va ser el primer a filmar-se, i la producció va tenir lloc el setembre de 2010 en una urbanització social a Redcliffe (Bristol) i a Dyrham Park, on es van filmar les escenes de l'interior de la casa de nines. L'episodi va ser vist per 7,07 milions d'espectadors al Regne Unit i va rebre crítiques diverses; va rebre elogis pel seu to i aspectes visuals, però algunes crítiques a causa de la manca d'aportació de l'episodi a la narrativa general de la sèrie, ja que va arribar després d'un episodi amb un arc argumental intens.
Argument Sinopsi L'Onzè Doctor decideix fer una "visita a domicili" després que el seu paper psíquic rebi un missatge de George, un nen espantat de 8 anys, demanant-li ajuda per desfer-se dels monstres de la seva habitació. En arribar a una finca social a la Terra actual, el Doctor, l'Amy i el Rory se separen per localitzar el nen. El Doctor, prenent la disfressa d'un treballador de serveis socials, troba el pis adequat i coneix el pare del George, l'Alex, mentre la seva mare, la Claire, treballa en torn de nit. A través de l'àlbum de fotos de l'Alex, el Doctor s'assabenta que el George ha estat espantat tota la vida, tement molts dels sons i la gent del pis i que diversos hàbits l'ajuden a afrontar-ho, com ara posar metafòricament les seves pors al seu armari.
Mentrestant, l'Amy i el Rory, mentre baixen amb l'ascensor, es troben de sobte en el que sembla una casa del segle XVIII, però aviat descobreixen que la majoria dels mobles són accessoris de fusta. Altres residents de la finca apareixen a la casa, però són enxampats per unes nines de clavilles de mida real que transformen els residents en més nines. L'Amy és enxampada i es converteix en una nina de fusta, unint-se als altres per perseguir el Rory.
El Doctor, sospitant que l'armari conté el mal que George tem, l'obre i descobreix que el seu contingut simplement són roba i joguines, inclosa una casa de nines. El Doctor recorda de l'àlbum de fotos d'Alex que la Claire no semblava estar embarassada durant les setmanes prèvies al suposat naixement de George, cosa que fa que Alex recordi el fet que la Claire no podia tenir fills. El Doctor afirma que George és un fill Tenza, un alienígena empàtic que va prendre la forma del fill desitjat d'Alex i Claire a través d'un filtre de percepció, i té la capacitat de tancar literalment les seves pors a l'armari. El Doctor i l'Alex són arrossegats a l'armari, unint-se a Rory a la casa de nines. Mentre les nines baixen sobre els tres, el Doctor crida a George per afrontar les seves pors; George aconsegueix obrir l'armari i apareix a la casa de nines, però les nines es giren per avançar cap a ell. El Doctor s'adona que George encara està espantat que Alex i Claire planegin enviar-lo lluny, havent interpretat erròniament una conversa que van tenir aquella nit; Alex corre entre les ninesper abraçar George com el seu fill. Aviat tots es troben de tornada a la finca, recuperats a la normalitat.
El Doctor s'acomiada d'Àlex i li assegura que George serà el que ell vulgui que sigui, ja que George, en ser un Tenza, s'adapta perfectament al seu entorn, tot i que promet tornar quan George entri a la pubertat, ja que "sempre és un moment divertit".
Continuïtat El Doctor es refereix a "Blancaneus i les set claus del judici final", "Els tres petits Sontarans" i "El vestit nou de l'emperador Dalek" com a contes infantils de la seva infància, fent referència a l'obra de teatre de 1974 'Seven Keys to Doomsday i els Sontaran i l'Emperador dàlek, dos dels monstres recurrents de la sèrie. També repeteix la seva predilecció pel te i els Jammie Dodgers d'un altre episodi escrit per Gatiss, "La victòria dels Dàleks".
Doblatge al català L'episodi va ser doblat al català.Porns nocturnes a eldoblatge.com
Personatge Actor/actriu Veu en catalàOnzè DoctorMatt SmithManuel GimenoAmy PondKaren Gillan Isabel VallsRory WilliamsArthur DarvillCarles LladóAlexDaniel MaysXavi Fernández ClaireEmma Cuniffe Eva Pont Jim PurcellAndrew Tiernan Ricky Coello Sra RossiterLeila Hoffman Rosa GuillénGeorgeJamie OramMeritxell Mauri Julie McKenzie Sophie Cosson Cristal Barreyro
Producció miniatura|esquerra|upright|Les nines de mida real de "Pors nocturness" estan basades en les nines de fusta d'Alemanya i els Països Baixos. El guionista de l'episodi Mark Gatiss va dir a Radio Times que ell sempre havia tingut por de les nines i es va sorprendre que "Doctor Who" no les hagués fet servir mai abans. Estava especialment interessat en les nines de fusta, que deia que eren "material de malsons de debò". Gatiss havia treballat anteriorment amb l'actor convidat Daniel Mays a la sèrie de la BBC Funland i havia inserit expressament la frase "Potser més tard" al guió, ja que havia estat "una mena de frase feta" per als dos a Funland. Tanmateix, Mays no es va adonar de la referència. L'episodi originalment es va titular "De què estan fets els nois petits?"
Per aconseguir una major varietat d'històries a la primera meitat de la temporada 6, "Pors nocturnes" es va traslladar al segon bloc d'episodis, havia estat filmat com a quart episodi i apareixia a les promocions durant la primera meitat de la temporada. Això va requerir canvis menors a l'episodi, inclosa l'eliminació d'una seqüència recurrent amb l'aparició de Madame Kovarian. L'última escena original es va eliminar i se'n va escriure una de nova perquè tingués sentit en aquell punt de la sèrie. Aquesta escena consistia en una cançó infantil; El guionista principal Steven Moffat volia presagiar la mort del Doctor i va demanar a Gatiss que escrivís una cançó infantil, que va descriure com a "bastant meravellosa". Es poden escoltar variacions de la rima a "L'hora de tancar" i al final de la sèrie "El casament de la River Song".
L'episodi va ser el primer a ser filmat, el setembre de 2010. s va filmar principalment en una finca social a Bath, mentre que les escenes de la casa de nines es van filmar a Dyrham Park. La finca de Bristol va ser escollida per la seva "arquitectura nítida". La country house de Dyrham Park va ser escollida per la seva escala i les quadres. Les antiguitats van ser retirades de l'edifici i substituïdes per mobles "infantils" que es van col·locar perquè semblés que s'hi havia jugat. Es van fer diversos dissenys de les nines, intentant aconseguir l'equilibri desitjat entre una nina normal i una de més espantosa i d'aspecte més "cru". Els actors que interpretaven les nines van ser coreografiats per moure's amb les cames rígides però balancejant els braços. A l'escena en què l'Àlex i el Doctor són a la cuina, obren i tanquen la nevera mentre parlen; això no estava al guió, sinó que ho van improvisar Mays i Matt Smith al plató. Mays va ser convidat a ser estrella convidada a l'episodi i es va sentir atret per la història per l'element familiar; tenia un fill petit com en George. L'escena en què Purcell s'enfonsa a la catifa es va filmar amb l'actor Andrew Tiernan en una plataforma hidràulica que el baixava a un líquid de color verd.
Emissió i recepció "Pors nocturnes" es va emetre per primera vegada al Regne Unit a BBC One el 3 de setembre 2011. L'episodi va aconseguir una xifra nocturna de 5,5 milions d'espectadors, convertint-se en el quart programa més vist del dia. Les xifres consolidades finals van mostrar que va aconseguir 1,6 milions d'espectadors en desplaçament temporal, cosa que va elevar el total a 7,07 milions d'espectadors. Va rebre un Appreciation Index de 86, considerat "excel·lent".
Recepció de la crítica L'episodi ha rebut una acollida generalment mixta. Dan Martin, de The Guardian, va comentar que l'episodi era una millora respecte als tres episodis anteriors de Gatiss: "Els morts sense descans", "La caixa tonta" i "La victòria dels Dàleks". En general, el va elogiar com "un episodi elegant i esgarrifós de retro Doctor Who" en comparació amb "Matem en Hitler", tot i que va veure la seva trama com a massa similar a "El nen buit" i altres episodis escrits per Steven Moffat. Més tard, Martin el va qualificar com el desè millor episodi de la sèrie, tot i que el final no va ser inclòs a la llista. Gavin Fuller de The Daily Telegraph va elogiar les nines per "robar l'espectacle", així com el concepte de la casa de nines. miniatura|Les nines tal com apareixen a la Doctor Who Experience. Matt Risley de IGN va qualificar l'episodi amb un 8 sobre 10, lloant el guió de Gatiss, que "va traslladar el drama i l'horror directament al cor miniaturitzat d'una casa de nines esgarrifosa i atrotinada, amb un conjunt de vilans que — tot i que mai van ser tan memorables per molt espantós o incòmode que suggereixi el seu aspecte— van utilitzar el disseny de so al màxim de la seva eficàcia". Va dir que la història principal "es va disparar", tot i que l'Amy i el Rory marginats van deixar "poc impacte" en relació amb el Doctor, en George i l'Alex. Russell Lewin de SFX va donar a "Pors nocturnes" tres estrelles i mitja de cinc, dient que tenia "moltes coses bones a favor, però potser no té aquell "alguna cosa" extra que l'hauria convertit en un clàssic" i que res semblava especialment inesperat. No obstant això, va elogiar les imatges de la casa de nines i els edificis d'apartaments, el so, les nines, l'actuació de Matt Smith i Daniel Mays, i la idea que George és un extraterrestre que ha creat la realitat.
Blair Marnell de CraveOnline va assenyalar que "Pors nocturnes" recordava l'episodi "Temeu-la" de la segona temporada, però va dir que aquest episodi "va anar una mica millor perquè no es basava en el George de Jamie Oram per ser només un nen petit espantat". També va elogiar l'actuació de Matt Smith i Rory, interpretat per Arthur Darvill, que "s'estava convertint ràpidament en un dels companys més divertits del nou Doctor Who", tot i que va comentar que la transformació d'Amy en una nina estava "d'alguna manera passat per alt dins de la història" i "mai no hi havia cap dubte que es revertiria". En general, l'episodi va rebre una puntuació de 7 sobre 10. Sam McPherson, escrivint per a Zap2it, va qualificar "Pors nocturnes" com el "pitjor episodi de la temporada 6 fins ara", que era un "episodi incoherent i completament desagradable" i li va donar una nota general de C+. Va criticar la idea de seguir un episodi amb molta història amb un altre independent, ja que considerava que "servia com a reductor de l'impuls iniciat a "Un home bo va a la guerra" i que continuava fins a "Matem en Hitler". Va pensar que el seu "major defecte" era que George va ser marginat en favor d'Alex, cosa que va fer perdre l'oportunitat de convertir-la en una història "sobre nens petits que superen la por i lluiten contra els monstres dels seus armaris". Tanmateix, va elogiar els diàlegs de Smith i Darvill.