Els karo, també anomenats kara, són un poble agro-ramader del sud-oest d'Etiòpia, establert principalment a la riba oriental del riu Omo, a la baixa vall de l'Omo. La seva economia tradicional combina l'agricultura de ribera, la ramaderia, la pesca i l'aprofitament de recursos silvestres.

Els karo formen part del conjunt de pobles de la vall baixa de l'Omo i mantenen una estreta relació històrica i cultural amb altres comunitats de la regió. Entre les manifestacions culturals més conegudes hi ha la pintura corporal, l'ornamentació personal i diverses pràctiques socials vinculades al bestiar i a l'agricultura fluvial.

Territori miniatura|300px|Jove karo contemplant la vall de l'Omo.

Els karo habiten principalment un territori situat a la riba oriental del riu Omo, al sud-oest d'Etiòpia. La població es distribueix en diversos assentaments al llarg del curs inferior del riu, entre els quals Korcho, Dus i Labuk.

El seu territori limita amb el dels hamar al nord i a l'est, amb els Daasanach al sud i amb el riu Omo a l'oest, més enllà del qual habiten els Nyangatom.

El paisatge està format principalment per planes semiàrides, terrasses fluvials i zones de ribera. Les crescudes estacionals de l'Omo han tingut tradicionalment una gran importància per a l'agricultura, ja que permeten aprofitar els sediments i la humitat dipositats sobre les terres al·luvials.

Història La història dels karo és coneguda principalment a través de la tradició oral i dels estudis etnogràfics. Les relacions amb els pobles veïns, els moviments de població i els intercanvis econòmics han tingut un paper important en la configuració de la seva identitat actual.

Els karo han mantingut històricament relacions amb comunitats com els hamar, els nyangatom i altres pobles de la vall baixa de l'Omo mitjançant intercanvis, matrimonis i aliances. Aquestes relacions també han inclòs episodis de conflicte pel control de les pastures, les terres de conreu i altres recursos.

A finals del segle XIX, el territori de la vall baixa de l'Omo fou incorporat a l'Imperi Etíop durant l'expansió territorial del regnat de Menelik II. Durant el segle XX, la presència de l'administració estatal, l'escolarització i les noves vies de comunicació van modificar progressivament les relacions de les comunitats de la regió amb la resta del país.

Llengua Els karo parlen la llengua karo, una llengua del grup Hamer-Karo, dins de les llengües omòtiques meridionals. Té el codi ISO 639-3 `kxh`.

Glottolog situa el karo al costat del hamer-banna dins del grup Hamer-Karo, fet que reflecteix l'estreta relació lingüística entre aquestes varietats.

Organització social miniatura|Home karo al sud d'Etiòpia.

La societat karo s'organitza al voltant de grups de parentiu, clans i grups d'edat. Aquestes institucions estructuren les relacions familiars, les responsabilitats socials i la participació en activitats comunitàries.

Els karo s'organitzen tradicionalment en clans patrilineals exògams, de manera que els matrimonis es produeixen entre membres de clans diferents.

Els grups d'edat tenen també un paper important en la participació dels homes en determinades activitats socials i rituals. Aquest sistema presenta afinitats amb institucions similars d'altres pobles de la vall baixa de l'Omo.

La comunitat karo ha incorporat al llarg del temps individus i grups d'orígens diversos, un procés que ha contribuït a la composició interna de la població actual.

Economia miniatura|300px|Poblat karo amb graners elevats.

L'economia tradicional dels karo combina l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la recol·lecció de recursos silvestres.

L'agricultura de ribera és una de les principals activitats de subsistència. Els camps s'estableixen sobre les terres al·luvials que queden exposades després de les crescudes estacionals del riu Omo, aprofitant la humitat i els sediments dipositats per l'aigua.

Aquest sistema permet produir cultius sense necessitat d'una infraestructura permanent d'irrigació i constitueix una adaptació específica al règim hidrològic de la vall baixa de l'Omo.

La ramaderia té una importància econòmica i social considerable, mentre que la pesca proporciona una font complementària d'aliments i recursos.

Els karo i els Kwego utilitzen també nombroses plantes silvestres com a aliments i com a recursos complementaris, especialment durant períodes d'escassetat.

Cultura Habitatge Els poblats karo se situen habitualment en terrasses elevades sobre la vall del riu, fet que ajuda a protegir-los de les crescudes estacionals.

Els habitatges tradicionals són estructures de planta circular construïdes amb branques i altres materials vegetals, amb cobertes de palla. Als poblats també hi ha graners elevats destinats a l'emmagatzematge dels cereals.

Pintura corporal i ornamentació miniatura|300px|Infants karo amb pintura corporal tradicional.

La pintura corporal és una de les pràctiques estètiques més conegudes dels karo. Homes, dones i infants poden decorar-se el cos i la cara amb pigments blancs, ocres, carbó i altres materials naturals.

Aquestes decoracions varien segons el context i poden formar part de celebracions, trobades socials o expressions individuals d'estètica i identitat.

L'ornamentació personal inclou també collars, braçalets, pentinats i escarificacions. Les formes i els significats d'aquestes pràctiques poden variar segons el sexe, l'edat i el context social.

Vida quotidiana Les activitats quotidianes inclouen el treball agrícola, la cura del bestiar, la pesca, la preparació dels aliments i altres tasques domèstiques.

Els mercats i les trobades comunitàries faciliten l'intercanvi de productes i les relacions amb altres comunitats de la regió.

Referències

Bibliografia

Categoria:Grups humans d'Etiòpia