La fàbrica Sert era un recinte industrial situat al barri de la Sagrera de Barcelona, on actualment hi ha la plaça del General Moragues i els jardins de Pepa Colomer.
Història i descripció miniatura|esquerra|Retrat de Domènec Sert i Rius miniatura|esquerra|Retrat de Josep Sert i Rius
El 1875, el fàbricant tèxtil Domènec Sert i Rius (1832-1897) es va adreçar a l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals per a que li assenyalés les alineacions per a edificar en uns terrenys seus al costat del Rec Comtal, i novament el 1877 per a instal·lar-hi una màquina de vapor de 40 CV, segons el projecte de l'enginyer industrial Josep Vallhonesta. La fàbrica, explotada per la societat Sert Germans, formada per Domènec i Josep Sert i Rius (1840-1895), es dedicaria al cicle complet (filatura, teixidura i acabats) de teixits de mescla, i aquell mateix any, disposava de 2.472 pues de filar i 84 telers; el 1886, 6.228 pues i 36 telers, i el 1904, 7.510 pues i 187 telers.
El 1879, els Sert contractaren l'enllumenat elèctric a l'empresa dels Dalmau, essent una de les primeres de l'estat en disposar-ne. El 1885, Domènec Sert va presentar un projecte d'ampliació de les instal·lacions, a càrrec del mestre d'obres Narcís Aran. El 1888 van guanyar la medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona amb una col·lecció de teixits de llana i seda per a mobles i una mostra dels seus tapissos. Abans de la fi de segle, l'empresa canvià de nom a Sert Germans i Fills, que el 1896 va demanar permís per a construir-hi unes cavallerisses.
Després de la mort de Josep (1895) i Domènec Sert (1897), passà a les mans dels tres fills barons d'aquest darrer: Domènec, Francesc i Josep Maria Sert i Badia, amb el nom social de Sert Germans. Francesc es va casar amb Genara López y Díaz de Quijano, néta de Claudio López y López, germà del primer marquès de Comillas, i el 1904 va rebre el títol de comte de Sert de mans d'Alfons XIII. En aquesta època, era la tercera empresa de Sant Martí, només superada per la dels Rocamora i Can Folch.
A la mort de Francesc Sert i Badia el 1919, el títol nobiliari passà al seu fill Francesc Sert i López, però la indústria quedà en mans del seu germà Domènec. El 1924, l'empresa tenia cinc fàbriques: les de Barcelona, la Sagrera i Taradell, i dues de noves a Sant Cugat i Sabadell. El 1928 es creà Sert SA, amb un capital de 8 milions de pessetes, i el 1933, Comercial Sert SA.
El 1960, el director Antoni Requesens Alcázar va demanar permís per a instal·lar-hi nova maquinària.
Referències
Vegeu també Can Sert Cases Francesc Sert i Eusebio López
Bibliografia
Sert Sert Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Edificis de la Sagrera Categoria:Rec Comtal