Regina Figuerola Rebull (Reus, 1918 - Reus, 17 setembre 1937) va ser una jove bibliotecària catalana, morta mentre prestava servei al Centre de Lectura de Reus, víctima del bombardeig de l'aviació legionària italiana, durant la Guerra Civil espanyola.
Biografia Nascuda a Reus, va ser la filla petita de Josep Figuerola Barberà, industrial i artesà dedicat a la pintura i decoració i de Regina Rebull Torroja, modista amb taller propi i germana de l'escultor Joan Rebull Torroja. El 1934, Maria Figuerola Rebull, la seva germana gran, formava part del personal del Centre de Lectura. Ella era molt jove i es va iniciar en la professió ajudant la germana, atenent i orientant el públic, tenint cura dels llibres nous que entraven, classificant-los per matèries, revisant els fitxers, cuidant les col·leccions de diaris i altres tasques. Finalment, el maig de 1936, va esdevenir oficialment bibliotecària auxiliar del Centre, una entitat progressista i republicana, que funcionava com Ateneu burgès i obrer i des d'on es van impulsar polítiques d'alfabetització, formació i implantació de l'ús vehicular de la llengua catalana.
El cop d'estat del 18 de juliol va capgirar la vida dels reusencs. Els sindicats, especialment la CNT i la UGT, juntament amb els partits d'esquerres, es van mobilitzar per intentar evitar qualsevol intent d'adhesió a la rebel·lió franquista. Es va formar un Comitè Central Antifeixista i es van portar a terme col·lectivitzacions d'indústries i empreses.
L'art i la cultura també van passar a ser eines de guerra, amb tot tipus de propaganda, escrits i pamflets destinats a mantenir la moral de la població. El Centre de lectura va ser confiscat, però va continuar funcionant com a biblioteca, amb reunions polítiques, cíviques, de premsa, en suport de l'ensenyament, amb lectures, conferències, cursos d'infermeria d'urgència i com a punt logístic per a la recollida de roba, aliments i aixopluc pels desplaçats.
A partir del 1937, la ciutat de Reus va ser durament castigada per l'aviació feixista italiana, procedent de la base de Mallorca i per la legió Còndor alemanya, amb bases a la península. El 9 d'abril, hi va haver el primer atac aeri important, que va provocar un mort, diversos ferits, danys materials i el terror psicològic de la població. No obstant, va ser el 17 de setembre de 1937, a les 19'45, quan va rebre l'atac més mortífer amb el llançament, en diagonal des del cap de Salou, d'una seixantena de bombes que van destruir més de cinquanta d'edificis i van causar gran nombre de ferits i 10 morts, entre els quals dues dones i un nadó a la Maternitat. Dues de les bombes van impactar de ple contra el centre de Lectura, provocant l'esfondrament de part de l'estructura i la destrucció de gran part de la biblioteca, Regina Figuerola Rebull, que en aquells moments estava treballant a la seva taula, va quedar mortalment ferida. En un primer moment va ser portada d'urgència a una farmàcia propera, però no es va poder fer res per salvar-li la vida.
La mort de Regina Figuerola va causar una onada de indignació i solidaritat entre la població que va col·laborar per desenrunar i preservar els llibres i documents històrics. Aquella tragèdia va obligar, encara més, les autoritats a prendre consciència de la importància de construir una bona xarxa de refugis per a protegir la població civil.
L'últim bombardeig va tenir lloc el 15 gener 1939, el mateix dia de la caiguda de Reus. Actualment hi ha documentats uns 67 atacs aeris, amb 214 víctimes mortals, 976 edificis afectats i incomptables ferits.
Amb la derrota de l'Exèrcit popular de la República, el Centre de Lectura va ser clausurat i ocupat per la Falange que hi va traslladar els seus arxius, cap el 1943, l'Ajuntament franquista va confiscar l'edifici amb la intenció d'instal·lar-hi una «Biblioteca popular» seleccionant llibres del fons que s'havia salvat de les bombes, imposant, però, una quota als usuaris, El projecte no va quallar i fins el 1948 no es va reobrir la biblioteca. Maria Figuerola Rebull va presentar una sol·licitud i va recuperar la seva la plaça, exercint al Centre de Lectura fins el 1956.
Memòria històrica i reconeixements La figura de Regina Figuerola Rebull és recordada en les visites guiades que s'organitzen al Centre de Lectura de Reus amb homenatges i mencions a la seva ciutat i en altres punts de Catalunya. El 1999 es va inaugurar la Sala Regina Figuerola Rebull, al Centre de Lectura de Reus. El 2019, coincidint amb el 82è aniversari del bombardeig del 17 de setembre de 1937, a la sala Miquel Ventura de l'Ateneu, es va dur a terme un acte titulat «Regina Figuerola Rebull, llavor de llibertat». El 2021 es va presentar el documental Campanades de mort, sobre Regina Figuerola i el bombardeig de 1937. El novembre de 2022, la Junta de Govern de l'Ajuntament de Reus va aprovar posar el nom de Regina a una travessia de la carretera de Constantí.
En l'àmbit del teatre històric es va estrenar, a inicis del 2026, l'obra Bibliotecàries en temps de Guerra, a càrrec del grup pedagògic «Donar veu a la memòria». L'obra, que va ser presentada a Espai Memorial de la Presó Model de Barcelona, narra les vivències inspirades en els dietaris i registres reals de les bibliotecàries que van arriscar llurs vides per mantenir la cultura i l'educació com a antídot contra la barbàrie de la guerra. En aquest context, pren valor la figura de Regina Figuerola Rebull, com a protagonista de la tragèdia.
Referències
Categoria:Reusencs Categoria:Morts el 1937 Categoria:Bibliotecaris catalans Categoria:Morts pel bàndol franquista durant la Guerra Civil espanyola Categoria:Bibliotecaris nascuts al segle XX Categoria:Bibliotecaris morts al segle XX Categoria:Morts a Reus Categoria:Nascuts el 1918