Els primers judicis de les bruixes de Navarra de rellevància van tenir lloc als Pirineus, a l'antic Regne de Navarra, entre 1525 i 1526. Van representar un punt d'inflexió en el tractament dels casos de bruixeria als territoris de la Monarquia Hispànica, ja que van ser la base d'una decisió de la Inquisició espanyola sobre com dur a terme els judicis a les bruixes.
Els judicis El 1525, el Consell Reial de Navarra va enviar un comissari especial per a inspeccionar les regions muntanyoses dels Pirineus nord-orientals navarresos, «on durant molt de temps no havien sabut què significa la justícia temporal o espiritual». Feia pocs anys que la major part de l'antic regne independent de Navarra havia estat conquerit per les tropes aragoneses i castellanes: el 1512 es va acabar la conquesta de l'Alta Navarra i el 1515 es va incorporar aquest territori a la Corona de Castella.
El comissari es va endur a la zona «dues nenes bruixes, que saben com descobrir bruixes», dues germanes de nou i onze anys. Durant la gira d'inspecció, totes dues van examinar els vilatans per a detectar-los signes de la «marca del diable» als ulls. Com a resultat de l'expedició, es van produir diversos judicis de bruixes: el comissari va arrestar i executar un nombre desconegut de persones per bruixeria en cinc llocs diferents, tots a les altes valls pirinenques (especialment a les de Salazar i Roncal). Amb els béns confiscats als condemnats, va pagar misses per a demanar la benedicció divina de la seva missió.
Aquesta primera cacera de bruixes navarresa, però, va provocar la intervenció del Consell Suprem de la Inquisició espanyola. L'agost de 1525, la Inquisició va obtenir jurisdicció sobre la cacera de bruixes i li van ser lliurats trenta acusats de bruixeria. Els inquisidors van insistir també a examinar els judicis de bruixes en curs.
Al desembre de 1525, la Inquisició espanyola va publicar directrius sobre com tractar els judicis de bruixes. Les directrius advertien sobre l'escepticisme contra els encanteris, que causaven la major part d'acusacions i condemnes a mort; prohibien la confiscació dels béns de cap condemnat per bruixeria; reservaven per a la Inquisició el dret de jutjar les bruixes i paraven més atenció a «reeducar» les bruixes que a emetre condemnes de mort.
Conseqüències La directriu de reeducar en comptes d'executar les bruixes va ser seguida per la Inquisició espanyola en casos de bruixeria des de 1526 fins als judicis de les bruixes de Zugarramurdi de 1609; durant aquest temps, moltes persones van ser executades per la Inquisició a la península Ibèrica, especialment a Navarra, tot i que per heretgia, no per bruixeria. El 1527, l'anomenat "Inquisidor Avellaneda" (un personatge discutit pels historiadors) va endegar una nova cacera de bruixes a les mateixes valls que el comissari del Consell de Navarra havia castigat el 1525, cosa que va provocar que aproximadament 80 vilatans fossin cremats per heretgia.
Judicis posteriors Tanmateix, les execucions per bruixeria com a tal eren rares, i van passar cinquanta anys fins que en va tenir lloc una altra. El 1575, els tribunals seculars van executar Maria Johan per bruixeria, cosa que va donar lloc a una nova onada de judicis de bruixes de Navarra que va durar dos d'anys (1575-1576), en els quals es van acusar cinquanta bruixes. La Inquisició, però, va aconseguir aturar aquesta nova cacera de bruixes sense que hi hagués cap execució.
No va ser fins als judicis de les bruixes de Zugarramurdi de 1609, a Logronyo (esdevinguts poc després de la cacera de bruixes de Lapurdi), que la Inquisició espanyola va tornar a permetre les execucions per bruixeria, les quals, d'altra banda, van ser les últimes que perpetrava aquest ens per aquest concepte.
La Inquisició, però, no sempre va aconseguir evitar que els tribunals seculars s'ocupessin també dels casos de bruixeria. Quan no ho feia, se solien perpetrar grans matances: entre 1618 i 1622 es va desencadenar una gran cacera de bruixes al Principat de Catalunya que va causar unes 100 víctimes abans no va ser aturada. A partir de 1622, els judicis per bruixes a la península Ibèrica van anar minvant fins a mitjans del , en què van pràcticament desaparèixer.
Referències
Vegeu també Judici de les bruixes de Zugarramurdi Sorginak (bruixes basques) Conquesta de Navarra
Navarra Categoria:Caça de bruixes al País Basc Categoria:Història de Navarra Categoria:Esdeveniments del segle XVI