miniatura|Un os de peluix, una de les joguines més conegudes Una joguina, joguet, o jugueta és un objecte destinat a jugar-hi i entretindre-s'hi. Associats al temps de lleure i la infantesa generalment també poden ser presents en diferents moments de la vida quotidiana de manera individual o en grup. N'hi ha per a xiquetes i xiquets, adults en general i fins i tot per a animals com el gat o el gos.
Els joguets ens parlen de l'època històrica en què nasqueren i de la societat que les va fer servir. Per extensió de la seua forma d'ús, o siga posseir un objecte i fer-lo servir segons les intencions pròpies, s'ha estés a altres llenguatges quan algú o alguna cosa resta sota el domini de la voluntat d'altri.
A tot arreu, la joguina ha experimentat una evolució a conseqüència de les noves tecnologies i necessitats que han anant sorgint. D'esta manera hui en dia podem trobar importants museus que ens recorden el camí fet com el Museu de Joguets i Autòmats, el Museu Valencià del Joguet d'Ibi, o el Museu del Joguet de Catalunya a Figueres.
Història miniatura|esquerra|Una mostra de joguets romans, entre els quals diversos de força coneguts pels nens: Un ninot, un dau, sonalls, i plats de joguina S'han observat molts mamífers jóvens jugant amb qualsevol cosa que troben, fent que coses com pinyes, roques, i menjar es convertisquen en joguets. Això simplement indica que els joguets tenen una història tan llarga com la de la civilització humana mateixa. Diferents joguets i jocs han sigut desenterrats dels jaciments arqueològics de les civilitzacions més antigues. Han aparegut mencionades des dels primers escrits literaris. Els joguets trobats en excavacions de la civilització de la vall de l'Indus (3000-1500 aC) inclouen xicotets carretons, xiulets amb forma d'au, i micos de joguina que podrien lliscar per una corda.
Els joguets més antics varen ser fabricats a partir de materials que es troben a la natura, com pedres, pals i argila. Fa milers d'anys, els infants egipcis jugaven amb ninots que tenien ales i potes mòbils que estaven fets de pedra, ceràmica i fusta. A l'antiga Grècia i a l'antiga Roma, els xiquets jugaven amb nines de cera o terracota, pals, arcs i sagetes, i io-ios. Quan els infants grecs, sobretot les xiquetes, es feien grans era costum sacrificar les joguines de la seua infància als déus. En la vigília del seu casament, les jóvens al voltant dels catorze anys oferirien les seues nines en un temple com a ritus d'iniciació a l'edat adulta.
miniatura|Un xiquet amb un cèrcol o rutlla. La rutlla ha estat durant molt de temps una joguina popular en cultures molt diferents. A mesura que la tecnologia canviava i la civilització progressava, els joguets també canviaven. Mentre que les joguines antigues estaven fetes de materials de la natura com la pedra, la fusta, i l'herba, les joguines modernes sovint es fabriquen amb plàstic, roba i materials sintètics. Les joguines antigues solien estar fabricades pels pares, familia, coneguts dels infants o pels infants mateixos. En canvi, les joguines modernes solen produir-se en massa i vendre's en botigues.
Este canvi en la naturalesa dels joguets s'exemplifica pels canvis que han tingut lloc en un dels joguets més antics i universals que ha fet l'ésser humà: els ninots i les nines. Els primers ninots primitius eren simples peces de fusta amb blocs d'herba. Els ninots egipcis a vegades eren articulats i així les seues potes es podien moure de manera realista. A principis del s.XIX ja hi havia nines que podien dir "mama". Hui en dia hi ha nines que poden reconéixer i identificar objectes, la veu del seu propietari, i escollir entre centenars de frases preprogramades amb les quals respondre. Els materials amb què es fan els joguets han canviat, el que poden fer també ha canviat, però el fet que els nens seguixen jugant-hi no ha canviat.
Classificació Els joguets poden classificar-se segons diversos criteris. El primer és l'edat adequada, així hi ha joguets per a bebés (com els sonalls o ninos), per a xiquets, per a adults (usualment de contingut sexual) o per a totes les edats. El segon criteri és el lloc on s'usa, que pot ser interior o exterior.
Un tercer factor és el gènere de joguet, que els classifica en joguets de construcció, de miniatura (imita una ferramenta o personatge real a escala, com el ninot, la fireta o el cotxe), d'activitat física (arrossegadors, pilota), tipus puzzle o estètics, on l'atractiu és l'aspecte físic i estan a cavall entre el joc i l'ornament. Segons la finalitat hi ha joguets educatius, bèl·lics, de transport, d'interacció social o de creativitat, entre d'altres.
Per acabar hi ha joguets únics, com una corda de saltar i d'altres que formen part d'una col·lecció, com poden ser les miniatures de personatges de dibuixos animats. Un mateix joguet pot ser concebut des dels dos vessants, per exemple un camió pot ser usat en ell mateix o com a part d'un accessori de ninots d'una marca determinada.
Sistema de Classificació ESAR En la dècada de 1990, la doctora en psicopedagogia Denise Garon, de la Universitat Laval de Quebec, ideà un sistema d'anàlisi i classificació de les joguines que actualment és considerant un dels sistemes de classificació més encertats. Entre les diferents institucions que empren este sistema per a estudiar el potencial d'aprenentatge de les joguines hi trobem la Asociación de Investigación de la Industria del Juguete (AIJU) de l'estat espanyol.
Este sistema dividix les joguines per la seua relació en les quatre grans famílies d'activitats lúdiques definides pel psicòleg suís Jean Piaget: els jocs d'Exercici, els jocs Simbòlics, els Jocs d'Armar (d'acoblar o de construcció) i els jocs de Regles, simples o complexes. L'acrònim ESAR respon a la inicial de cada una d'este gran tipus d'activitat.
El criteri fonamental del sistema ESAR té en consideració les habilitats i competències que pot desenvolupar la persona mitjançant l'ús de la joguina. El sistema ESAR intenta determinar el tipus d'activitat lúdica que predomina sobre les altres a l'hora d'emprar la joguina.
Joguines d'Exercici: servixen per a practicar determinades conductes mitjançant el moviment i l'ús d'objectes. Este tipus de joguets produïxen plaer pel sol fet de manipular-los i permeten obtindre efectes sensorials interessants i immediats (com per exemple el sonalls i calidoscopis). Estes joguines afavorixen el desenvolupament de la psicomotricitat, orientar l'atenció visual i auditiva, etc. Joguines Simbòliques: Permeten la representació mental de rols i objectes ficticis on la imitació dels adults o el «fer com si ...» ocupen un lloc predominant. En este grup s'inclouen els jocs de rol, les nines, personatges en miniatura, disfresses, titelles, etc. Joguines d'Armar: d'interés creixent entre els 4 i 7 anys; en edats més avançades es plasmen en activitats de muntatge més complexes. La finalitat principal és la d'acoblar (armar) diferents elements per tal de construir diferents tipus d'objectes. Dins d'este grup s'inclouen els jocs infantils d'encaix, disposició i classificació, els puzles i trencaclosques, els treballs manuals, jocs de construcció i LEGO Jocs de Regles Joc de Regles Simples: a partir dels 4 anys el xiquet és capaç de seguir consignes i respectar unes regles senzilles, com esperar el seu torn, la qual cosa el capacita per a participar en el joc col·lectiu. Dins d'este grup s'inclouen jocs d'atzar i de competència com el parxís, l'oca, el dòmino i altres jocs de taula i al mateix temps s'inclouen els esports (quant a activitats reglades). Els materials lúdics i esportius necessaris per practicar estos jocs són classificats en este grup. Joc de Regles Complexes: Característics del món adult. Comencen a despertar l'interés del xiquet vora els 7 anys. Es caracteritzen per ser jocs i joguines que integren un gran ventall de competències cognitives i socials, i que es practiquen de forma col·lectiva. Impliquen regles abstractes i complexes d'aplicar, fet que fa que l'atzar perda influància en el desenvolupament del joc en favor del control i l'estratègia. Com a exemples hi troben el joc d'escacs, joc d'estratègia, joc de deducció, etc.
Joguet de col·lecció miniatura|Cotxe amb mecanisme de corda fet de llauna La joguina de col·lecció és un objecte lúdic per a xiquets que per la sea antiguitat o raresa ha esdevingut un article col·leccionable, o bé un objecte lúdic o decoratiu que ha sigut fabricat especialment per al mercat adult. Estos últims generalment representen personatges de ficció propis del cinema, el còmic o la televisió. El mercat de les joguines de col·lecció ha mostrat un augment creixent, especialment a partir de la comercialització d'articles d'importants franquícies com Star Wars, i amb l'èxit de les sèries de dibuixos animats japonesos (anime). Això s'ha vist realimentat per la cultura o moda "retro", pròpia dels jóvens i adults que per interés nostàlgic col·leccionen les línies de joguines de la seua infància. En els darrers temps han sorgit botigues especialitzades en la comercialització d'este tipus de joguines per al mercat adult. Estos últims generalment representen personatges de ficció propis del cinema, el còmic o la televisió.
Museus i Fires Museus miniatura|Interior de l'edifici del museu de Joguets i Autòmats de Verdú Museu de Joguets i Autòmats de Verdú es va inaugurar l'any 2004, fruit de la iniciativa privada i de la col·lecció de Manel Mayoral. L'edifici que l'acull és una antiga casa pairal al número 23 de la Plaça Major. Està distribuït en tres plantes en una superfície de més de 2.000 metres quadrats. La col·lecció està formada per atraccions de fira, bicicletes, futbolins, joguines de llauna, cotxes de pedals, autòmats, teatrins, jocs, patinets, cartells ... L'exposició s'oferix al visitant com un viatge fascinant a través dels records, les il·lusions i les vivències del col·leccionista. La memòria és, doncs, el subtil fil conductor d'este conjunt d'objectes, i ho és també del museu. Des de la seua inauguració, el Museu ha dut a terme exposicions temporals dedicades a companyies de teatre com Comediants, Tricicle i la Cubana, al futbol ja sis ceràmiques de l'artista Miquel Barceló. A la vegada, des del Museu s'oferix el lloguer de vint exposicions temporals per a tot tipus d'entitats culturals i centres de lleure. Es realitzen visites guiades pel Museu i per Verdú, disposa de tallers didàctics per a grups d'Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat, lloga el seu equipament per a realitzar reportatges fotogràfics i anuncis de televisió. També disposa d'una botiga de joguines i productes agroalimentaris del territori. miniatura|Museu del Joguet de Catalunya, a la Rambla de Figueres Museu del Joguet de Catalunya exhibix més de 4.000 peces: zoòtrops, mecanos, teatrins, animals i cavalls de cartó, cuines, pilotes, baldufes, avions, cotxes, trens, nines, titelles, aparells de màgia, jocs per a invidents, disfresses, retallables, manubris, soldats, robots, màquines de vapor, ossets, tricicles, patinets... Moltes d'estes peces s'acompanyen de fotografies antigues de xiquets amb els seus joguets, la qual cosa ens ajuda a situar-los cronològicament i a veure com s'hi jugava. Alguns joguets havien pertangut a personatges com Anna Maria i Salvador Dalí, Federico García Lorca, Joan Miró, Carles Fages de Climent, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Quim Monzó, Frederic Amat… El Museu disposa d'un Centre de Documentació i de Recerca sobre els jocs i els joguets.
Museu Valencià del Joguet instal·lat a la "Casa Gran" d'Ibi provisionalment. Este museu va ser inaugurat el 1990 i compta en la planta baixa amb una col·lecció d'objectes artístics dels segles XVII i XVIII donats per Aurora Pérez-Caballero Pérez germana de l'últim propietari de la casa. A la planta alta se situa el museu amb joguets donats pels germans Payá. miniatura|Vista de TheaterFigurenMuseum en Lübeck.