La següent relació de noms és una llista dels Sobirans de Sicília, els grans comtes i reis que van governar, amb aquest nom, l'illa i part de la península des de l'edat mitjana.
Robert Guiscard i el seu germà menor Roger, van aconseguir en 10 anys (1061-1071), conquerir l'illa de Sicília i Robert va concedir el govern de l'illa al seu germà com Gran Comte de Sicília. El 1282, després de les Vespres Sicilianes, el regne es va dividir en estats separats: l'anomenada pròpiament "Ultra Sicília" (Siciliae ultra Pharum, que en llatí significa "Sicilia sobre l'Estret") i la "Sicilia Citor" (Siciliae citra, comunament anomenada "el Regne de Nàpols").
El 1130 va néixer el Regne de Sicília com a tal amb capital a Palerm. El títol de Rei de Sicília, per a la part peninsular amb alternances i diferents dinasties, duraria fins d'Alfons el Magnànim que va esdevenir Rei de Nàpols. Grans Comtes i Reis van ser també Llegats Apostòlics a Sicília des de 1098 fins a 1864. Finalment, al segle XIX, els regnes de Sicília i Nàpols es van unir formalment en el Regne de les Dues Sicílies (1816-1861).
Ducs de Sicília (1059-1071) El 23 d'agost de 1059, el condotier (guerrer) Roger I de Sicília, conegut com Guiscard, duc d'Apulia i Calàbria, va ser nomenat pel papa Nicolau II «duc de Sicília» («dux Siciliae»). El 1061, Robert i el seu germà Roger, de la família normanda Altavilla (Hauteville), van partir de la costa calabresa per conquerir Messina. Van derrotar repetidament els musulmans i van ocupar Messina i gran part del territori de l'illa. El 1071 va caure Catània i el 1072, Palerm. Robert va cedir l'illa al seu germà com a Gran Comtat de Sicília, convertint-se Roger en gran comte. La conquesta normanda no es va completar fins vint anys més tard, amb la caiguda del darrer bastió àrab.
Altavilla (o Hauteville) (1059-1071) NomRetratNascutMortReinaMatrimonisNotaIniciFinalenllaç=Fitxer:Coat_of_Arms_of_Robert_Guiscard.svg|68x68px Robert Guiscardenllaç=Fitxer:Robert_Guiscard_(by_Merry-Joseph_Blondel).jpg|163x163px1015 circa17 de juliol de 108523 d'agost de 10591071(1) Alberada de Buonalbergoun Un fill i una filla (2) Sikelgaita de Salerno tres fills i cinc fillesFill de Tancred de Altavilla, senyor de (senyor de Cotentin)
Gran Comtat de Sicília (1071-1130) Robert Guiscard va partir de Sicília el 1071 i va nomenar el seu germà Roger Guiscard gran comte de Sicília. Roger va romandre formalment com a vassall del seu germà fins a 1085. Cal tenir en compte que el 1127 el ducat de la Pulla i Calàbria fou annexat al Comtat de Sicília, que gràcies a les accions de Roger s'havia apoderat de l'Emirat de Sicília vers el 1060, per part de Roger II, sent nomenat posteriorment l'any 1130 rei de Sicília per l'antipapa Anaclet II.
Altavilla (o Hauteville)(1071-1130) NomRetratNascutMortRegneMatrimoniNotaIniciFinalenllaç=Fitxer:Coat_of_Arms_of_Roger_I_of_Sicily.svg|68x68px Roger I de Sicíliaenllaç=Fitxer:Blondel,_Roger_Ier_de_Sicile.jpg|169x169px1031 circa22 de juny de 1101107122 de juny de 1101(1) Judith d'Évreux quatre filles
(2) Eremburga de Mortainun un fill i quatre filles
(3) Adelaida del Vastodos fills i dues fillesFill de Tancred de Altavilla i germà de Robert Guiscardenllaç=Fitxer:Coat_of_Arms_of_Roger_I_of_Sicily.svg|68x68px Simón109328 de setembre de 110522 de juny de 110128 de setembre de 1105 -Fill de Roger I i d'Adelaide (regent)enllaç=Fitxer:Coat_of_Arms_of_Roger_I_of_Sicily.svg|68x68px Roger II de Sicíliaenllaç=Fitxer:Roger_II._Sicilsky.jpg|156x156px22 de desembre de 109526 de febrer de 115428 de setembre de 110527 de setembre de 1130(esdevé en Rei)(1) Elvira de Lleócinc fills y dues filles (2)Sibil·la de Borgoya sense fills (3) Beatriu de Rethel una filla pòstumafill de Roger I i d'Adelaide (regent fins a finals del 1112) Adelaida del Vasto va ser regent del Gran Comtat de Sicília del 1101 al 1112.
Reis de Sicília (1130-1282) El 1127 el ducat de la Pulla i Calàbria fou annexat al Comtat de Sicília, que gràcies a les accions de Roger I s'havia apoderat de l'Emirat de Sicília vers el 1060, per part de Roger II, sent nomenat l'any 1130 rei de Sicília per l'antipapa Anaclet II.
Després del cisma del 13 de febrer de 1130 amb la mort d' Honori II, el papa Innocenci II es va refugiar a França. L'antipapa Anaclet II instal·lat a Roma, va concedir la corona reial a Roger, que desitjava restaurar l'antic regne de Sicília (a l'antiguitat Agatocles es va proclamar basileus de Sicília a Siracusa). El 27 de setembre de 1130 va obtenir la investidura i va partir cap a Palerm (Prima Seus, Corona Regis et Regni Caput) on es va fer aclamar rei per una assemblea popular el 25 de desembre de 1130 (la convocatòria de la Curiae generalis representa la primera assemblea legislativa del Parlament del Regne modern), i va ser coronat Rex Siciliae, ducatus Apuliae et principatus Capuae (rei de Sicília), probablement per l'arquebisbe Pere. Per tant el Rei de Sicília ho era també de la part peninsular Apulia i Capua
Altavilla (1130-1198) NomRetratNascutMortRegnatMatrimoniNotaIniciFinalenllaç=Fitxer:Coat_of_Arms_of_the_House_of_Hauteville_(according_to_Agostino_Inveges).svg|68x68pxRoger II de Sicíliaenllaç=Fitxer:Roger_II._Sicilsky.jpg|156x156px22 de desembre de 109526 de febrer de 115427 de setembre de 113026 de febrer de 1154 (1) Elvira de Lleó cinc fills i dues filles (2) Sibil·la de Borgonya sense fills (3) Beatriu de Rethel una filla pòstumaenllaç=Fitxer:Coat_of_Arms_of_the_House_of_Hauteville_(according_to_Agostino_Inveges).svg|68x68pxGuillem Iel Dolentenllaç=Fitxer:William_I_of_Sicily.jpg|166x166px11317 de maig de 116626 de febrer de 11547 de maig de 1166Margarita de Navarra i Sicíliaquattre fillsFill de Roger II i d'Elvira de Castellaenllaç=Fitxer:Coat_of_Arms_of_the_House_of_Hauteville_(according_to_Agostino_Inveges).svg|68x68pxGuillem IIel Boenllaç=Fitxer:William_II_of_Sicily_mosaic.jpg|120x120pxdesembre 115318 de novembre de 11897 de maig de 116618 de novembre de 1189Joana d'Anglaterra, reina de Sicília un fillFill de Guillem el Malenllaç=Fitxer:Coat_of_Arms_of_the_House_of_Hauteville_(according_to_Agostino_Inveges).svg|68x68pxTancred de Sicíliacenter|184x184px113820 de febrer de 119418 de novembre de 118920 de febrer de 1194Sibil·la de Medaniados fills i quatre fillesCosí de Guillem el Boig fill natural de Roger III d'Apulia, al seu torn fill gran de Roger II de Sicíliaenllaç=Fitxer:Coat_of_Arms_of_the_House_of_Hauteville_(according_to_Agostino_Inveges).svg|68x68px Roger IIIenllaç=Fitxer:Tankred_syni.jpg|120x120px117524 de desembre de 11931193 ( (associato al tron) ) 24 de desembre de 1193Irene Ángelosense fillsVa regnar al costat del seu pare Tancred, però va morir abans que aquest i abans de ser coronatenllaç=Fitxer:Coat_of_Arms_of_the_House_of_Hauteville_(according_to_Agostino_Inveges).svg|68x68pxGuillem IIIenllaç=Fitxer:William_III_of_Sicily.jpg|161x161px1185119820 de febrer de 119425 de desembre de 1194 (deposat) -Fill de Tancred i Sibil·la (que posseeix la regència) enllaç=Fitxer:Coat_of_Arms_of_the_House_of_Hauteville_(according_to_Agostino_Inveges).svg|68x68pxConstança Icenter|155x155px2 de novembre de 115427 de novembre de 119825 de desembre de 119427 de novembre de 1198Enric VIun fillVia àvia de Guillem IIIhija pòstuma de Roger II
Hohenstaufen (1194-1266) Constança d'Altavilla, filla pòstuma de Roger II Rex Siciliae, es va casar amb Enrique de Suabia, fill de Federico Barbarroja, rei dels romans i emperador dels romans, que es va apoderar de la successió del regne de Sicília desbancant al rei Guillem III, fill de Tancred, i; en quedar vídua, Constanza va regnar en nom del seu fill Federico II de Suabia, més tard rei de Sicília, Jerusalem i emperador dels romans. NomRetratNascutMortRegnatMatrimoniNotaIniciFinalEnrique Iel Sever o el Cruelenllaç=Fitxer:Shield_and_Coat_of_Arms_of_the_Holy_Roman_Emperor_(c.1200-c.1300).svg|71x71pxenllaç=Fitxer:Codex_Manesse_Heinrich_VI._(HRR).jpg|170x170pxNovembre de 116528 de setembre de 119725 de desembre de 119428 de setembre de 1197Constança Iun fillEnric VI com a Emperadorenllaç=Fitxer:Shield_and_Coat_of_Arms_of_the_Holy_Roman_Emperor_(c.1200-c.1300).svg|71x71pxFrederic Ienllaç=Fitxer:Frederick_II_and_eagle.jpg|166x166px26 de desembre de 119413 de desembre de 125027 de novembre de 119813 de desembre de 1250 (1) Costança d'Aragó fill (2) Iolanda de Jerusalem un fill i una filla
(3) Isabel d'Anglaterra dos fills i dues fillesFill d'Enric i de Constança;Frederic II Emperadorenllaç=Fitxer:Shield_and_Coat_of_Arms_of_the_Holy_Roman_Emperor_(c.1200-c.1300).svg|71x71pxEnric IIenllaç=Fitxer:Wgt_Stifterbüchlein_47r.jpg|197x197px1211 - 12 febrer 10 de febrer de 12421212 (associat al tron) 1217 (deposat) -Fill de Frederic; Va morir durant un trasllat de presó a presó, "caient" per un penya-segat després d'un probable suïcidienllaç=Fitxer:Shield_and_Coat_of_Arms_of_the_Holy_Roman_Emperor_(c.1200-c.1300).svg|71x71pxConrad Ienllaç=Fitxer:Wgt_Stifterbüchlein_48r.jpg|197x197px25 d'abril de 122821 de maig de 125413 de desembre de 125021 de maig de 1254Isabel de Bavieraun fillFill de Frederic II i de Iolanda; emperador Conrad IVenllaç=Fitxer:Shield_and_Coat_of_Arms_of_the_Holy_Roman_Emperor_(c.1200-c.1300).svg|71x71pxConrad IIConradíenllaç=Fitxer:Conradin.jpg|199x199px25 de març de 125229 d'octubre de 126821 de maig de 125411 d'agost de 1258 (deposat) -Fill de Corrado I. Decapitat per ordre de Carles d'Anjouenllaç=Fitxer:King_Manfred_of_Sicily_Arms.svg|70x70pxManfredenllaç=Fitxer:Manfréd.jpg|156x156px123226 de febrer de 126611 d'agost de 125826 de febrer de 1266 (1) Beatriu de Savoia filla (2) Elena Ducas tres fills i dues fillesFill natural de Frederic I i de Blanca Lancia; va usurpar el tron del seu nét Conrrado II.
Mort en batalla.
Plantagenet (1254-1263) El papa Innocenci IV va concedir a Edmund, fill del rei Enric III d'Anglaterra, el títol de rei de Sicília el 1254, a condició que conquerís el regne amb els seus propis homes i mitjans. El rei, incapaç de fer front a les despeses de l'expedició, va ser amenaçat amb l'excomunió pel papa Alexandre IV, successor d'Innocenci, el 1258. Va ser llavors quan els barons anglesos, liderats per Simón de Montfort, van oferir el seu suport al rei amb la condició que firmés les Disposicions o estatuts d'Oxford. Però les reivindicacions sobre l'illa van continuar sent vanes. Els barons anglesos es van negar finalment a donar suport econòmic i militar al rei en una hipotètica futura invasió de Sicília i el 1263 Edmundo va perdre el seu títol reial per revocació papal. NomRetratNascutMortRegnatMatrimoniNotaIniciFinalenllaç=Fitxer:Arms_of_Edmund_Crouchback,_Earl_of_Leicester_and_Lancaster.svg|68x68px Edmund de Lancaster
(impugnat) enllaç=Fitxer:Edmund_1.jpg|131x131px16 de gener de 12455 de juny de 129612541263 (1) Aveline de Forzsin fills (2) Blanca d'Artois tres fills i una fillaFill d'Enric III d'Anglaterra
Angevins (1266-1282) En 1265, el papa Clement IV va designar rei de Sicília a Carles d'Anjou, germà del rei de França, Lluis IX, que va baixar a Itàlia i va conquistar tot el regne de Sicília després de vèncer a la Batalla de Benevento, inaugurant així la dinastia angevina. Sota els Angevins, la cort reial va deixar Palerm i va passar a Nàpols. NomRetratNascutMortRegnatMatrimoniNotaIniciFinalenllaç=Fitxer:Arms_of_Jean_dAnjou.svg|70x70pxCarles Ienllaç=Fitxer:Capitolini-MonumentoCarloAngiò-ArnolfoDiCambio-2.jpg|160x160px21 de març de 12267 de gener de 12856 de gener de 126626 de setembre de 1282 (1) Beatriu de Provença fills i tres filles (2) Margarita de Borgonya una fillaPerd l'illa de Sicília el 1282, però manté el la Sicília peininsular
Reis de la Sicília ulterior (1282-1816) Carles I d'Anjou va perdre Sicília en 1282, per raó de la revolta de les Vespres Sicilianes, després de la qual la corona de l'illa va ser oferta a Pere el gran, espòs de Constanza II de Sicília.