El castell de Lieudieu és un castell situat al municipi de Bolasac, al departament de la Dordonya, a la regió de Nova Aquitània. Es troba al centre de la Dordonya, a menys d'un quilòmetre al sud del nucli antic de Bolasac.

Història El lloc, originalment anomenat Baconnie,« Lieu-Dieu », dans Dictionnaire topographique de la France., Dictionnaire topographique du département de la Dordogne, Imprimerie nationale, Paris, 1873, (lire en ligne). va prendre el nom definitiu després que ficassen els sants sagraments de les esglésies dels voltants al tabernacle de la seua capella. Aquesta mesura es va prendre per a evitar la profanació de les hòsties, ja que unes bandes de mercenaris anglesos assolaven el país en els darrers dies de la Guerra dels Cent Anys. Per tant, va ser la gent del país qui l'anomenava en occità Luòc Diu. La processó del Corpus tenia lloc des de l'església del poble, situada a un quilòmetre de distància, fins al castell, i això es feu fins a la dècada del 1960. En una nota publicada en el Butlletí de la Societat Històrica i Arqueològica del Perigord, p. 38-39, Albert Dujarric-Descombes assenyala que el nom Lieu-Dieu és antic i que Alexis de Gourgues el data del 1390.

Fortanier o Forton de Saint-Astier, un jove noble de la ciutat de Perigús, fill d'Archambaud de Saint-Astier (†1430), batle de Perigús el 1428,Albéric de Saint-Astier, «Liste chronologique des maires de la ville et Cité de Périgueux depuis 1200 jusqu'à nos jours », dans Revue historique nobiliaire et biographique, 1872, (lire en ligne) i d'una dama de Grézignac. Fou senyor de Les Bories, Barnabé, Lieudieu i Valmasengeas, nascut cap al 1400.Jean-Baptiste-Pierre Jullien de Courcelles, Nobiliaire universel de France ou Recueil général des généalogies historiques des maisons nobles de ce royaume, Paris, 1872, tome 17 (lire en ligne). Es va casar en primeres noces l'11 de novembre del 1432 amb Aheliz de Lur, i es va tornar a casar el 4 de juliol del 1446 amb Catherine Chabrol, senyora de Barnabé, filla d'Hélie Chabrol, que fou batle de Perigús el 1410, 1412, 1416 i 1420. Pel seu testament, ella li va llegar totes les seues possessions, inclosa la senyoria de Lieudieu. La construcció de l'actual castell la feu Forton de Saint-Astier on hi havia una fortalesa noble. És a prop de la Gran Font, l'aigua de la qual era captada per un aqüeducte romà que abastia Vesunna..

El senyoriu de Lieudieu estava travessat pel Manoir i s'estenia fins a Sent Laurenç de Manoira. La part de la ciutat pertanyent a aquest senyoriu s'anomenava Sent Martin de Ligne. La família Sent Astier es va autoproclamar senyora de Ligne fins al 1570. Probablement van vendre aquesta part a la família Bertin llavors.

Antoine de Sent Astier, a qui el seu pare, Forton de Sent Astier, va llegar el seu Hôtel de Lisle i la finca fortificada de Lieudieu el 1462, va morir solter.. El senyoriu de Lieudieu va passar al seu germà, Jean de Sent Astier (m. 1518), conegut com a Jean el Jove. Va ser senyor de Lieudieu, Verzinas i Ligne. Majordom de Joana de Bretanya, batlessa de Perigús el 1480-1481, 1484-1485, 1490-1491 i 1495-1497, casat amb Gabrielle d'Autafòrt... Forton II de Sent Astier, nomenat hereu del seu pare, va morir a Lieudieu el 1557. Forton II de Sent Astier es va casar amb Philippe du Puy de La Jarthe el 1519, amb qui va tenir alguns fills.

El castell va passar a la família Arlot de Cucmont. Charles d'Arlot, marqués de Cucmont, va morir al castell (Sent Antòni e Cucmont) el 1891. El seu fill, Louis Roger d'Arlot (1841-1924), es va casar amb Marthe de Mareschal-Vezet. Va heretar el castell de Lieudieu i s'hi va establir amb la seua dona.. El seu fill, Jean d'Arlot (1890-1969), comte de Cucmont, va heretar el castell, on va morir. Del seu matrimoni amb Geneviève de Beaumont-Beynac van nàixer Louis, que va morir el 1936, Henri, mort en la guerra el 1944, i Bernadette d'Arlot de Cucmont, casada amb François de Reviers de Mauny (1927-2019), que va heretar el castell.

Aquest castell sempre ha pertangut a la mateixa família, tot i que els diferents propietaris no sempre han dut el mateix nom.

Descripció La seua construcció es remunta als segles XIV i XIV, amb modificacions al segle XIX. Consulta: 2 octubre 2020. El castell està envoltat de fossats alimentats pel Manoir, un rierol a la riba esquerra del qual hi ha un colomar.

Té la forma d'un quadrilàter els angles del qual es troben als quatre punts cardinals. Al nord-oest s'alça l'edifici principal, de tres plantes, coronat amb una cambra defensiva. S'accedeix al castell des del sud-est per una porta precedida per un pont llevadís.Guy Penaud, Dictionnaire des châteaux du Périgord, éditions Sud Ouest, 1996, .

Protecció Està catalogat com a Monument històric des del 30 d'abril del 1959 per les façanes, les teulades, els fossats i el colomar., consultée le 2 octobre 2020.

Galeria

Referències

Bibliografia

, ,

Lieudieu Categoria:Monuments històrics