Patrick «Paddy» Quinn (Belleeks, comtat d'Armagh, Irlanda del Nord, 9 d'octubre de 1951) és un activista polític irlandès, exmilitant del 1r Batalló de la Brigada del Sud d'Armagh de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (PIRA), que va participar en la vaga de fam irlandesa de 1981.
Activitat paramilitar El 2 de març de 1977, Quinn i Raymond McCreesh van ser condemnats a catorze anys de presó per intent d'assassinat, possessió d'un rifle i munició, així com a cinc anys més per pertinença a l'IRA. Va ser internat a la presó de Maze, un centre penitenciari d'alta seguretat conegut per tenir una alta concentració de presos de l'IRA i altres nacionalistes irlandesos. Més tard, va descriure algunes de les condicions que van experimentar els presoners polítics a finals de la dècada de 1970, on l'únic moment en què sortien de les seves cel·les era per assistir a la missa dominical. Quinn va ser en aquest presidi durant la Protesta bruta, realitzada per manifestar el rebuig a l'«estatus de categoria especial» que patien els paramilitars en aquell moment.
L'1 de març de 1981, Bobby Sands va anunciar una nova protesta per les condicions a la presó de Maze, que va consistir en una vaga de fam. Inspirat per la protesta, Quinn es va unir a la vaga el 15 de juny de 1981. Els altres membres de la vaga de fam van relatar com el seu estat psicològic es va deteriorar amb el temps, descrit com a «al·lucinacions terribles». Quan va estar a punt de morir després de 47 dies, i haver entrat en coma a causa de problemes renals, la seva mare va signar una autorització mèdica per a ser ingressat a l'hospital i, finalment, els metges van poder salvar-li la vida. Va ser el primer de la vaga de fam intervingut per la família, i el segon que la va acabar definitivament. El comportament de la mare de Quinn va proporcionar un precedent legal i moral per a les famílies d'altres vaguistes. Els pares de Pat McGeown també van evitar la mort del seu fill mitjançant intervenció mèdica, un cop va entrar en coma, cosa que finalment va significar la fi de la vaga de fam de 1981. En els darrers anys, hi ha hagut algunes especulacions sobre les circumstàncies en què es van signar les exempcions. Quan es va dirigir al Grand Rapids Community College, el seu company activista de l'IRA, Desmond Murphy, va confirmar que era l'Església Catòlica Irlandesa qui pressionava la mare, i va qualificar el final de la vaga de fam de Quinn d'«involuntària».
Anys posteriors El 1993, Quinn i la seva mare van descriure el que va passar en entrevistes per a un documental de la BBC sobre les vagues de fam. El 2006, una retrospectiva sobre la vaga de fam de 1981 publicada per The Guardian va indicar que Quinn considerava les vagues de fam com a un èxit, en gran part perquè van introduir el Sinn Féin a les perspectives de la política electoral. També va confirmar els efectes a llarg termini de la vaga: danys permanents a la vista i la necessitat d'un trasplantament de ronyó que el van deixar a l'atur i vivint en una casa de pagès al comtat de Down amb la seva família.
Referències
Categoria:Membres de l'IRA Provisional Categoria:Comtat d'Armagh Categoria:Activistes nord-irlandesos Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Presos polítics del segle XX Categoria:Participants en vagues de fam Categoria:Nascuts el 1962